Un projecte sorgit de l’Escola d’Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha permès crear un pitet intel·ligent per monitoritzar la sialorrea, una eina pensada per mesurar de manera precisa i en temps real l’acumulació de saliva en infants amb pluridiscapacitat. El dispositiu s’ha dissenyat en el marc dels Treballs de Fi de Grau (TFG) d’Aprenentatge Servei (ApS), un programa que vincula els coneixements universitaris amb la resolució de necessitats directes d’organitzacions socials.
El treball ha estat elaborat per Max Gámez, alumne del Grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació, sota la direcció del docent Joan Garcia. L’origen de la recerca respon a una demanda concreta formulada pel Centre de Recerca, Innovació i Tecnologia (CRIT) de Nexe Fundació, organització dedicada a l’atenció d’infants que pateixen pluridiscapacitat.
Resposta tecnològica a la pèrdua involuntària de saliva
La iniciativa s’enfoca a resoldre les dificultats derivades de la sialorrea, la pèrdua involuntària de saliva freqüent en infants amb patologies de caràcter neurològic. Fins ara, el canvi de pitet s’efectuava únicament a partir de la verificació visual o manual dels cuidadors, sense disposar d’eines de mesura objectives sobre el grau de xopada del teixit.
Per superar aquesta escletxa assistencial, l’estudi ha donat com a resultat un prototip plenament operatiu que avalua la humitat de manera contínua. El mecanisme integra un sensor tèxtil creat específicament per a l’ocasió, així com un microcontrolador amb connexió sense fils. Quan la peça arriba al límit d’humitat prèviament definit, el sistema emet una alerta automàtica als cuidadors mitjançant l’aplicació Telegram. A més, la plataforma emmagatzema l’historial de registres al núvol, aportant als equips mèdics dades objectives per al seguiment clínic d’aquesta alteració.
El procés de creació ha destacat per la seva rapidesa: la concepció, el disseny, la fabricació i la validació del dispositiu es van completar en només tres mesos. Aquest calendari va requerir completar totes les fases pròpies de l’enginyeria, incloent-hi l’avaluació de necessitats de Nexe Fundació, les proves amb diferents sensors, la programació del programari i els assajos de camp, els quals van confirmar la solvència del sensor tèxtil.
Col·laboració entre l’àmbit acadèmic i el tercer sector
El tutor de la iniciativa, Joan Garcia, remarca el valor afegit d’aquest model de treball: «els TFG d’Aprenentatge Servei tenen un component diferencial respecte als treballs convencionals, ja que una entitat planteja un repte real i la universitat hi dona resposta a través del coneixement dels seus estudiants i professors». Segons el docent, aquest enfocament garanteix que el treball acadèmic es tradueixi en un benefici social tangible mentre l’alumnat s’enfronta a contextos professionals reals.
El desenvolupament d’aquest prototip s’emmarca en la cooperació continuada entre la UAB i les entitats del tercer sector. La proposta forma part d’un grup de tres dispositius tecnològics dissenyats durant aquest curs a partir de les necessitats exposades per Nexe Fundació, amb la voluntat de mantenir obertes aquestes línies de recerca aplicada.
La innovació ja ha captat l’atenció de l’àmbit sanitari i de la recerca. La peça s’ha exhibit recentment en un congrés internacional de fisioteràpia com a model de recerca orientada a la pràctica. Així mateix, especialistes de l’àrea de les cures cròniques i pal·liatives han mostrat interès per avaluar la transferència d’aquesta tecnologia cap a d’altres àmbits de l’atenció assistencial.
