Les dones amb discapacitat a Espanya continuen patint » graves vulneraciones en el acceso a la interrupción voluntaria del embarazo (IVE) «, malgrat que les lleis han avançat els últims anys. Així ho revela l’informe titulat ‘El aborto en España: barreras y retos para garantizar el derecho a la interrupción voluntaria del embarazo’, que ha elaborat la Federació Mujeres Jóvenes amb el suport de l’Instituto de las Mujeres. Aquest document, publicat amb motiu del Dia d’Acció Global per l’Accés a l’Avortament Legal que se celebra aquest diumenge, subratlla que el capacitisme institucional, la tendència a infantilizar, la tutela abusiva i la manca de mitjans adaptats s’uneixen per » limitar el derecho de las mujeres con discapacidad a decidir sobre su sexualidad y su maternidad «.
Tot i que la Llei 8/2021 va suposar una reforma important, ja que va eliminar el sistema d’incapacitació judicial en favor de mesures de suport i va reconèixer la plena capacitat jurídica en igualtat de condicions, l’informe constata que » la práctica asistencial no se ha transformado al mismo ritmo que la normativa «. Això significa que moltes dones encara no poden exercir de manera efectiva els seus drets reproductius. L’estudi continua documentant pràctiques contràries a la legislació, com ara la imposició d’esterilitzacions o la supressió forçada del cicle menstrual.
A més, el text recull experiències que mostren com, en nombrosos casos, les decisions vitals de la dona són preses pels seus familiars, tutors o institucions, sense tenir en compte la seva voluntat. Una treballadora social de Madrid ho lamenta amb un testimoni clar: » En los casos de discapacidad son la madre o el padre quienes acaban decidiendo «. L’estudi també denuncia l’existència de barreres tant físiques com psicosocials en el procés d’avortament, que van des d’equips mèdics sense l’adaptació necessària fins a un tracte infantilitzador per part del personal sanitari. Segons l’informe, aquesta realitat representa una vulneració del dret a l’autonomia, a la integritat personal i a formar una família, drets reconeguts en la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
Com a conclusió, l’estudi insisteix que és imprescindible » asegurar la aplicación efectiva de la Ley 8/2021, formar al personal sanitario en atención inclusiva y dotar a los centros de recursos adaptados «, garantint sempre que el consentiment sigui lliure, informat i autònom. El document emfatitza la necessitat d’anar més enllà de la simple regulació legal: » No basta con la norma: se necesitan prácticas coherentes que erradiquen el control y la exclusión que aún hoy pesan sobre la vida reproductiva de las mujeres con discapacidad «.
