El pròxim dia 2 de febrer a les 19h davant la Generalitat es farà una concentració per reclamar que no es vulnerin més els drets contemplats a la Constitució, als manuals internacionals i nacionals sobre Salut Mental. Quan es llegeix lo ben redactats que estan aquests textos i quina consciència hi ha sobre el tema, hom pot pensar: “quin país més bo per viure, què bé es tracten els seus habitants, quins polítics més conscienciats que fan cas als seus assessors”… fins que sona el rellotge i despertem.
Tan sols reclamem el que ja existeix tan ben detallat en forma de lleis, decrets, etc recursos socials adequats (pisos tutelats que els incloguin, rendes bàsiques per si no poden treballar però controlat per alguna entitat per tal que serveixi pel propi manteniment – aliment, allotjament- etc) sanitaris (tractaments psicològics i mèdics supervisats), educatius (evitar assetjaments, tractar de conciliar, models estrangers) laborals (adequació llocs de feina, etc) judicials-policials (son malalts i per tant els cal tractament restauratiu no punitiu, més diàleg, control i no barrejar amb delinqüents), es a dir ajustar les mesures generals a persones amb problemes de salut mental d’alta complexitat.
S’ha de saber que l’alta complexitat esdevé per la propia negació de la malaltia, abandonant dels tractaments previs o no encertats o absents perquè el sistema triga sovint mesos en donar cites. L’administració, a més, menysprea sovint els cuidadors convisquents que veuen desesperats com se’ls nega informació personal per ser majors d’edat. Per tot plegat cal reclamar, omplir la Plaça Sant Jaume, i que s’enterin a tot arreu que es vulneren els drets, que els pressupostos i plans per salut mental es queden als calaixos.
Això sí, els augments de sous als polítics, això sempre prospera.
