La Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) ha traslladat formalment un paquet de propostes al Projecte de Llei pel qual es regulen les professions dels serveis socials. L’entitat demana que aquesta futura regulació d’abast estatal esdevingui una eina eficaç per blindar una intervenció professional fonamentada en els drets humans, l’accessibilitat universal i la vida independent de les persones que conviuen amb algun tipus de discapacitat. Per a l’organització, el text legal en tràmit representa una conjuntura idònia per modernitzar l’estructura pública i establir uns criteris comuns que corregeixin els desequilibris geogràfics actuals, aportin certesa jurídica i assegurin una atenció de qualitat homogènia a tot el territori espanyol. Actualment, la manca d’un marc bàsic regulador sobre rols i competències genera greus diferències en l’accés als suports segons el lloc de residència de l’usuari.
D’aquesta manera, l’associació argumenta que la futura llei s’ha de sintonitzar de manera estricta amb els preceptes de la Convenció sobre els drets de les personas amb discapacitat de Nacions Unides, deixant enrere les pràctiques de caràcter merament benèfic. Les línies d’intervenció del personal tècnic s’han de dirigir a enfortir l’autodeterminació, la inclusió en la comunitat i la no-discriminació. Sobre aquesta qüestió, el president de COCEMFE, Anxo Queiruga, ha manifestat que “el sistema de serveis socials ha de posar les persones al centre i garantir suports que permetin desenvolupar projectes de vida independent i participar plenament en la comunitat. La futura llei ha de consolidar un model basat en drets i no en la mera atenció assistencial”.
Reconeixement de nous perfils especialitzats
Dins de les demandes traslladades al Ministeri espanyol, es demana el disseny d’un catàleg professional flexible que empari tant els oficis tradicionals com els nous rols apareguts per donar resposta a les realitats socials emergents. Entre aquestes noves figures, l’entitat posa el focus en especialitats lligades a l’accessibilitat universal, l’asistencia personal, l’orientació jurídica experta, la defensa de drets i la comunicació accessible. En paral·lel, es considera indispensable que el text legal reconegui explícitament el paper del Tercer Sector d’acció social i del moviment associatiu de la discapacitat com a col·laboradors estructurals públics, donat el seu valor històric en la detecció de mancances i la implementació d’estratègies d’innovació social des de la proximitat. Sobre aquest punt, Anxo Queiruga ha postil·lat que “les entitats socials portem dècades desenvolupant suports especialitzats i generant coneixement sobre les necessitats reals de les persones. Aquest paper s’ha de veure reflectit en la futura llei per enfortir el sistema i garantir respostes més eficaces i ajustades a la realitat social”.
En darrera instància, la proposta de modificació de COCEMFE demana establir l’obligatorietat de la formació contínua en matèria de discapacitat, igualtat de gènere i prevenció de vulneracions de drets per a tot el personal d’aquest àmbit. També s’insta a constituir espais estables de cooperació entre les diferents administracions públiques, col·legis professionals i entitats representatives del tercer sector. La correcta definició d’aquests perfils permetrà protegir de manera preferent aquells ciutadans amb necessitats de suport elevades, discapacitats físiques i orgàniques o condicions de salut de llarga durada, motiu pel qual s’insta el Govern de l’Estat a recollir aquestes aportacions durant el debat legislatiu.
