Després de l’anunci del Govern sobre la reforma de la Llei de Propietat Horitzontal per abordar la problemàtica dels pisos turístics, la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) ha aprofitat l’ocasió per reclamar per carta a la ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, que aquesta reforma inclogui l’eliminació de les restriccions actuals que impedeixen la realització d’obres d’accessibilitat en edificis d’habitatges.
Una quarta part de les persones amb discapacitat s’han vist obligades a abandonar casa seva per manca d’accessibilitat i buscar alternatives habitacionals. Aquest fet representa una vulneració flagrant del dret a un habitatge adequat. A Espanya, el parc de vivendes accessibles és escàs i té preus elevats, la qual cosa obliga a més d’1,8 milions de persones amb mobilitat reduïda a necessitar l’ajuda d’una altra persona per sortir de casa seva. A més, al voltant de 100.000 persones no poden sortir mai de casa perquè no disposen d’aquesta ajuda, i moltes altres es veuen obligades a institucionalitzar-se davant la manca d’un habitatge digne i accessible.
El president de COCEMFE, Anxo Queiruga, ha afirmat que encara existeixen innombrables comunitats de veïns inaccessibles a causa de l’actual Llei de Propietat Horitzontal. Aquesta llei conté escletxes legals que permeten a les comunitats de propietaris no executar les intervencions necessàries, emparant-se en un cost excessiu. Queiruga ha recordat que l’entitat fa molts anys que sol·licita al Govern la modificació de la Llei de Propietat Horitzontal per evitar aquestes situacions, ja que deixa la responsabilitat d’aquestes obres en mans de les comunitats.
La llei actual estableix que les obres per garantir l’accessibilitat universal seran obligatòries sempre que l’import no suposi una “càrrega desproporcionada”, és a dir, que no excedeixi de 12 mensualitats ordinàries de despeses comunes. Això fa que obres com la instal·lació d’ascensors no siguin obligatòries, ja que generalment superen aquestes 12 mensualitats. Des del 2019, aquestes obres serien obligatòries si les ajudes públiques cobreixen el 75% de l’import. No obstant això, només el 10% de les comunitats que decideixen dur-les a terme reben aquestes ajudes, deixant moltes comunitats sense la capacitat financera per afrontar les obres d’accessibilitat.
Tot i les diferents modificacions realitzades a la Llei de Propietat Horitzontal per avançar en l’accessibilitat als edificis d’habitatges, el problema persisteix, ja que encara no és obligatori afrontar aquestes obres en tots els casos, recaient sobre la ciutadania la responsabilitat de garantir aquest dret.
COCEMFE considera que la modificació prevista de la Llei de Propietat Horitzontal en relació amb els pisos turístics ha d’anar acompanyada de la demanda històrica del moviment associatiu de la discapacitat. Proposen que els costos d’obres i actuacions d’accessibilitat en elements comuns de els edificis residencials on visquin persones amb discapacitat o majors de 70 anys siguin assumits íntegrament per les comunitats veïnals, habilitant ajudes públiques suficients quan sigui necessari per alleugerir l’esforç econòmic de les comunitats i residents.
A més, COCEMFE proposa la creació per llei d’un Fons Estatal per l’Accessibilitat Universal, alimentat amb l’1% del pressupost destinat anualment a inversions en obres públiques, infraestructures i noves tecnologies i societat de la informació. Amb aquest Fons, es finançarien programes i actuacions d’accessibilitat universal a tot el territori espanyol, permetent que les administracions estatals, autonòmiques i locals estableixin ajuts específics perquè totes les comunitats veïnals puguin afrontar les necessàries actuacions d’accessibilitat als edificis.
