Divendres, 14 febrer 2025
IniciMOBILITATCinc situacions a les que s’enfronten diàriament les persones amb mobilitat reduïda

Cinc situacions a les que s’enfronten diàriament les persones amb mobilitat reduïda

Manca d’accessibilitat, d’accés a serveis quotidianes, de transport públic limitat, aïllament social i requeriment d’assistència, son part del dia a dia de les persones amb mobilitat reduïda

dona en cadira de rodes pmr
Una dona en cadira de rodes davant unes escales // Foto: Rehatrans

Les persones amb mobilitat reduïda (PMR) s’enfronten diàriament a situacions que els dificulten portar una vida amb completa normalitat i autonomia. En aquest sentit, la companyia Rehatrans, líder a Espanya en solucions d’adaptació de vehicles per a aquest col·lectiu, ha recollit testimonis de algunes situacions quotidianes patides pels usuaris PMR.

Segons el Reglament CE Núm. 11087/2006 del Parlament Europeu i del Consell de 5 de juliol de 2006, les persones amb mobilitat reduïda (PMR) són aquelles que tenen limitada de forma permanent o temporal la seva mobilitat per motius de discapacitat física, motora, sensorial, intel·lectual i psíquica, sota aquest context, són diverses les situacions adverses per a les PMR, que deriven principalment de la manca d’adaptació de l’entorn a les seves necessitats.

1. Manca d’entorns accessibles

La manca d’accessibilitat és el principal obstacle a què s’enfronten les persones amb mobilitat reduïda. Això es tradueix en la manca de rampes, banys adaptats, ascensors, senyalització i personal d’assistència, tant en llocs oberts i públics; tipus centres comunitaris, parcs, biblioteques; com en llocs privats, com ara edificis residencials, restaurants, centres comercials, entre d’altres.

2. Limitació d’accés a serveis quotidians

Anar a la perruqueria, a la compra o al metge, a un centre d’estudis, per a la majoria de les persones són activitats quotidianes i sense més complexitat. No obstant això, per a les PMR la situació canvia; doncs per poder executar aquestes activitats depenen d’acompanyament i assistència, sobretot quan no hi ha una adaptació accessible 100% del nostre entorn.

I és que, encara que a les ciutats hi ha més presència d’espais adaptats, als entorns rurals, les coses es poden complicar encara més, per això, per exemple, la Associació de Famílies de l’Armunya, Aspar La Besana, a Salamanca, compten amb un programa que disposa d´un vehicle adaptat per Rehatrans, per acompanyar les PMR d’aquesta zona, perquè puguin fer aquestes activitats quotidianes.

3. Transport públic i propi limitat

Tant en el transport públic amb autobusos, metres, ambulàncies o els viatges amb trens, avions i, així mateix, als vehicles propis per a les PMR, cal una adaptació amb què no sempre es compta. La necessitat que el transport públic i propi es adapti a les necessitats físiques o psíquiques dels viatgers és fonamental; comptar amb rampes i plataformes, sistemes d’ancoratges per a cadires de rodes, cinturons de seguretat adaptats, intèrfons en casos d’emergència, polsadors a l’alçada de les cadires de rodes, rètols interiors i exteriors com megafonia i colors visibles per anunciar parades.

Pel que fa al transport privat, hi ha una clara necessitat que els usuaris comptin amb ajuts per a l’adquisició de vehicles propis com els adaptats per Rehatrans per a les PMR. I, a més, en el cas dels taxis, per exemple, el reial decret Reial decret 1544/2007, indica que el 5% de les llicències de taxi dels municipis han de ser adaptades, però la realitat és que avui dia hi ha moltes localitats no ho compleixen.

4. Aïllament social i discriminació

L’aïllament social ve quan els llocs no disposen de l’adaptació i l’accessibilitat necessària; si una persona no pot accedir amb facilitat a llocs quotidians, de socialització, de lleure i d’esbarjo, és molt probable que caigui a l’aïllament, per això la importància de tornar accessible qualsevol lloc, perquè qualsevol persona sense importar la seva condició pugui gaudir de la vida amb la màxima normalitat possible.

A més, per culpa de la manca d’adequació d’espai i per manca d‟informació sobre aquest tema, a les PMR algunes vegades se’ls associa amb poca productivitat i capacitat, que els exposarà a la discriminació al lloc de treball, a l’educació i a l’atenció mèdica.

5. Requeriment d’assistència

La situació de les persones amb mobilitat reduïda en cada cas és única i n’hi ha algunes situacions en què les PMR requereixen assistència i acompanyament permanent, una qüestió que normalment està lligada a disposar de recursos econòmics addicionals per poder comptar amb aquesta ajuda, cosa que en dificulta el ple accés.

Moltes vegades són els familiars directes els que s’han d’encarregar i no sempre es compta amb el temps i/o la capacitat per fer-ho. Actualment, hi ha ajuts per persones amb familiars dependents, però sempre caldrà més consciència institucional i social sobre aquest tema.

Secció patrocinada per
taxiamic

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Redacció/Fonts
Redacció/Fontshttps://diarideladiscapacitat.cat
Diari de la DisCapacitat. El digital de la diversitat funcional a Catalunya. Un mitjà fet per donar visibilitat a les persones amb discapacitat i pensat per reclamar la seva inclusió social

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES