Carles Puigdemont: “Em sento orgullós d’haver contribuït a constituir finalment el Consell de la Discapacitat a Catalunya, el CODISCAT”

No crec que calgui massa explicació de qui és el Molt Honorable President Carles Puigdemont i del que representa per Catalunya. Hi ha prou amb cercar per internet el seu currículum al servei del país per adonar-se de les grans responsabilitats que ha tingut. La veritat és que el President Puigdemont desperta empatia per moltes persones i odi per d’altres. No obstant això, i aquesta entrevista n’és un exemple, la seva àmplia experiència institucional ens pot ajudar a veure com de lluny i a l’hora a prop estem de la constitució d’una societat catalana veritablement inclusiva. Li volem agrair al President l’amabilitat de contestar aquest qüestionari, la seva capacitat analítica i sobretot la feina feta durant la seva presidència.

Qui és Carles Puigdemont?

Sóc un president a l’exili i diputat al Parlament de Catalunya. He estat el 130è president de la Generalitat de Catalunya. També he estat eurodiputat, batlle de Girona, president de l’AMI i en l’àmbit privat he treballat de periodista i he encapçalat diversos projectes com Catalonia Today o l’ACN i he format part d’El Punt.

Què és per a tu una discapacitat?

Una alteració del desenvolupament físic o mental que afecta una persona respecte del desenvolupament mitjà de la majoria de la població. La diversitat funcional és molt present en la nostra societat. Una discapacitat pot formar part de la condició d’una persona i no li ha d’impedir de fer una vida com la de la resta de persones. A Catalunya, segons les dades del Departament de Drets Socials i Inclusió, 720.266 persones té reconeguda legalment algun tipus de discapacitat. És un 9% de la població i cal combatre els diferents tipus de discriminació que existeixen vers aquests milers de persones.

Tens alguna persona propera diagnosticada d’una discapacitat?

Al grup parlamentari de Junts tenim l’Isaac Padrós, diputat per la demarcació de Girona, que va patir un accident que va deixar-lo cec. Aquest fet va alterar la seva vida, però no li ha impedit d’aprendre a conviure amb aquesta discapacitat. També hem tingut altres diputats amb diversitat funcional com Josep Maria Llop o David Bonvehí.

Per què penses que les persones amb diversitat funcional es troben sovint desateses institucionalment?

Una assignatura que tenim pendent com a país és vetllar perquè les persones amb diversitat funcional tinguin una millor atenció dels nostres serveis públics, que estan pensats per a la majoria de la població, però sovint no tenen en compte altres factors com pot ser una diversitat funcional. L’urbanisme, l’educació, l’accés al transport públic i a l’habitatge o la inserció laboral també són àmbits on cal treballar perquè no hi hagi cap mena de discriminació i per a donar les mateixes oportunitats a tothom.

Quina decisió en relació amb les persones amb discapacitat que vas prendre et sents més orgullós i per què?

Em sento orgullós d’haver contribuït a constituir finalment el Consell de la Discapacitat a Catalunya, el CODISCAT, durant la meva etapa com a president de la Generalitat. Aquesta era una reclamació del sector d’ençà del 2012 i en el meu debat d’investidura el 2016 vaig assumir el compromís de fer-ho realitat.

Quin consell li donaries a algun jove diagnosticat amb discapacitat que volgués dedicar-se a la política?

Dedicar-se a la política requereix ser honest i tenir vocació de servei públic, i aquestes dues condicions les pot tenir qualsevol persona, tingui o no alguna diversitat funcional. Les persones joves amb algun tipus de diversitat funcional poden fer política des de molts àmbits, des de la societat civil o des dels partits i les institucions.

Per què creus que les persones amb capacitats diverses ens diuen que som limitats?

Aquest és un prejudici que parteix de la por a la diferència o de no entendre la condició de les persones amb diversitat funcional. El fet de tenir un desenvolupament físic o mental diferent del de la majoria de la població pot representar una limitació pels mateixos prejudicis de la nostra societat que hem de treballar per a reduir i eliminat.

- PUBLICITAT -

Quines iniciatives es troba impulsant el vostre partit polític amb relació a la discapacitat?

En l’últim Congrés de Junts vam incorporar a la ponència el fet de pensar i promoure polítiques per a persones amb diversitat funcional de manera transversal, i també hem constituït una sectorial específica que vetlli pels drets de les persones amb diversitat funcional. Políticament, hem demanat reformes en la legislació espanyola per a facilitar la participació política de les persones amb diversitat funcional tot eliminant barreres. Fa pocs dies, el nostre diputat Isaac Padrós també va intervenir a l’ONU a Ginebra per a reclamar la plena participació política de les persones amb diversitat funcional als partits i a les institucions, i aquesta tasca de donar visibilitat que fa té molt valor.

Què penses que pugui haver-hi una llei del tercer sector?

Crec que és essencial que s’aprovi en aquesta legislatura. És una llei imprescindible i té un consens molt ampli. Facilitarà la participació política més activa de les entitats del tercer sector i en millorarà la capacitat de finançament.

Quina opinió tens de les entitats del tercer sector?

Fan una tasca imprescindible per la societat catalana i el país, i sovint les entitats arriben on no ho fan les institucions. És important tenir un tercer sector fort per a assegurar un millor benestar social a tots els catalans. Les institucions han de col·laborar-hi més a fons perquè la ciutadania mereix que tothom que mira per l’interès general treballi conjuntament i potenciï el benestar de la nostra societat.

De quina manera creus que les institucions han d’ajudar al fet que aquestes entitats puguin complir correctament la seva missió?

Hem de facilitar que aquestes entitats puguin tenir el finançament necessari i també tenir més capacitat d’escolta activa per a acompanyar-les i cooperar-hi. Des de les institucions també es pot fer una tasca de conscienciació social i difondre la feina que fa el tercer sector.

Quins són els teus referents?

Hi ha referents de molts tipus, en l’àmbit personal i polític. Els presidents Francesc Macià i Jordi Pujol, així com Manuel Carrasco i Formiguera, són tres dels referents polítics que han guiat la meva acció política.

Què et sembla que existeixi el Diari de la DisCapacitat?

És positiu que hi hagi un mitjà que doni visibilitat les notícies relacionades amb la diversitat funcional, que sovint no tenen l’espai que mereixen en els grans mitjans de comunicació, i que també pugui ser un altaveu de les reivindicacions d’aquesta part de la població.

Suposo que com a persona humana acompanyar vitalment a un país perquè la seva gent visqui millor deu ser meravellós, però sincerament…, quina decisió política creus que podries haver adoptat i no ho vas fer en relació a la discapacitat?

Vaig tenir poc temps al capdavant de la Generalitat per a poder desenvolupar més polítiques inclusives. Una de les coses que potser podríem haver fet en aquell moment és millorar la inserció laboral de les persones amb discapacitat funcional a l’administració pública de la Generalitat.

- PUBLICITAT -