La crisi del sistema d’atenció a la dependència a Espanya manté unes xifres alarmants que revelen una realitat cruenta: cada quart d’hora mor una persona que esperava rebre ajudes oficials. Segons les dades del 26è Dictamen de l’Observatori Estatal de la Dependència 2025, presentat aquest divendres al Congrés per l’Associació Estatal de Directores i Gerents en Serveis Socials, el ritme actual de gestió és tan lent que es requeririen més de 10 anys per assolir la plena atenció de la població vulnerable.
Actualment, la inversió en el sistema se situa en els 13.506,6 milions d’euros, la xifra més alta registrada mai. No obstant això, des de l’entitat es puntualitza que aquesta quantitat només representa un 0,8% del PIB, una dada que suposa “la meitat del que dediquen de mitjana els països de la Unió Europea“. L’associació denuncia que aquest estancament financer es produeix en un context de paràlisi de l’increment de les partides estatals.
Un col·lapse administratiu que perpetua l’espera
L’exercici 2025 ha tancat amb un total de 258.167 persones atrapades en processos burocràtics. Tot i que la xifra global ha baixat lleugerament respecte a l’inici de l’any, la llista específica de persones amb el dret ja reconegut que encara no reben cap servei ha crescut fins a les 148.907 persones. El temps de resposta de l’administració continua sent un obstacle crític, amb una mitjana de 341 dies per resoldre cada expedient, set dies més que l’any anterior.
Sobre la mortalitat a les llistes, l’informe és contundent. Entre el desembre de 2024 i el mateix mes de 2025, van morir 32.704 persones sense haver accedit a les prestacions: 17.994 esperaven la resolució del seu grau de dependència i 14.710 havien mort amb el dret reconegut però sense atenció efectiva. L’Associació Estatal de Directores i Gerents en Serveis Socials ha volgut aclarir que aquestes persones “no van morir per aquesta causa, però sí que ho van fer amb l’expectativa incomplerta d’exercir els seus drets i rebre atencions”.
Un model “low cost” basat en les cures familiars
Al llarg dels 19 anys d’existència del sistema, més de quatre milions de ciutadans han estat atesos, però prop de 900.000 han mort esperant. L’observatori defineix l’estructura actual com un “sistema low cost que és poc eficaç per atendre les necessitats”, a causa de la baixa intensitat dels serveis i unes quanties econòmiques que consideren escasses. Un exemple d’aquesta precarietat és que el 44,6% dels beneficiaris depenen de la prestació per a cuidadors familiars, que té un import mitjà de tot just 264,55 euros mensuals.
Aquest model ha provocat també un impacte negatiu en la generació d’ocupació professional i en els retorns econòmics a l’Estat (com l’IRPF o la Seguretat Social), que han caigut al seu nivell més baix en un lustre (39,2%). L’entitat critica que serveis com la teleassistència s’utilitzin sovint com a prestació única, especialment a la Comunitat de Madrid, on es concentren el 41% d’aquests casos puntuals.
Profundes desigualtats territorials
L’anàlisi per regions mostra una fractura evident en la gestió de la dependència. Només sis comunitats han obtingut un aprovat en l’escala de valoració. Castella-la Manxa (8,25) i Castella i Lleó (7,5) lideren l’eficiència, mentre que a la cua se situen territoris com Catalunya (3,25), Múrcia (3,25) o Extremadura (2,25). Aquesta disparitat evidencia, segons l’informe, una “deficient finançament i les desigualtats territorials en el seu desenvolupament”.
Davant la futura reforma de la llei, l’Associació Estatal de Directoras y Gerentes en Servicios Sociales reclama un increment urgent de 1.000 milions d’euros en els propers Pressupostos Generals de l’Estat. Així mateix, insta les comunitats autònomes a agilitzar els tràmits i augmentar tant la quantia com la compatibilitat dels serveis per evitar que les “bones intencions” del projecte de llei quedin en paper mullat.
