Cada any es produeixen 90.000 casos nous d’ictus a Espanya i més de 23.000 morts, segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), que va alertar que prop del 90% dels casos es podrien evitar amb un estil de vida saludable, detecció precoç i control dels factors de risc.
Amb motiu de la celebració el 29 d’octubre del Dia Mundial de l’Ictus, la SEN va recordar que aquesta malaltia cerebrovascular és, a tot el món, la segona causa de mort més comuna (després de la cardiopatia isquèmica) i la tercera causa més comuna de discapacitat (a Europa és la primera), segons les dades de l’últim estudi ‘Global Burden of Disease (GBD)’.
Aquest mateix estudi apunta, a més, que cada any i arreu del món es produeixen gairebé 12 milions de casos d’ictus i més de set milions de morts per aquesta causa. Unes xifres que, comparades amb les dades que es feien servir fa 30 anys, suposen un augment del 70% en el nombre de casos, un increment del 44% en les morts i un 32% més de discapacitat.
A Espanya, segons dades de la SEN, cada any es produeixen uns 90.000 nous casos d’ictus i, el 2023, aquesta patologia va ser la responsable de la mort de més de 23.000 persones.
A més, més del 30% de les persones que sobreviuen a un ictus a Espanya estan actualment en una situació de dependència, a causa de la discapacitat a llarg termini que els ha provocat les seqüeles de la malaltia. L’ictus és la primera causa de discapacitat a Espanya i, com a mínim el 40% dels casos, l’ictus deixa seqüeles importants.
Tipus d’ictus
La coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la SEN, la doctora Mª Mar Freijo, va explicar que “hi ha dos tipus principals d’ictus: l’ictus isquèmic, al qual corresponen gairebé el 80% dels casos d’ictus que es donen a Espanya , i que es produeix quan un trombe impedeix o obstaculitza l’arribada de sang al cervell; i l’ictus hemorràgic, que suposaria gairebé el 20% dels casos restants, i que es genera quan és el trencament d’algun dels vasos sanguinis del cervell el que compromet la circulació sanguínia”.
En tot cas, va afegir, “independentment del tipus d’ictus, la rapidesa amb què s’ha rebut atenció mèdica davant l’aparició dels primers símptomes influirà enormement en el pronòstic dels pacients. Tenint en compte que, per cada minut que passa sense que arribi la sang al cervell es moren gairebé dos milions de neurones, s’explica perquè la frase “el temps és cervell” va sempre associada a aquesta malaltia”.
Si se sospita que una persona està patint un ictus cal trucar de forma immediata als serveis d’urgència “perquè és una emergència mèdica”. S’estima que, respecte als darrers 30 anys, les taxes de mortalitat van baixar més d’un 68% als països d’Europa Occidental.
Marge de millora
Tot i això, ha remarcat la doctora Freijo, “des de la SEN estimem que hi ha un major marge de millora. En primer lloc, perquè encara hi ha províncies espanyoles que encara no disposen d’Unitats d’Ictus; i, en segon lloc, perquè estimem que el Codi Ictus només s’arriba a utilitzar en prop del 40% dels casos que s’atenen actualment a Espanya, principalment perquè continua existint un percentatge altíssim de la població que no és capaç d’identificar els símptomes d’ictus i, no truca al 112”.
La SEN estima que només un 50% de la població espanyola sap reconèixer els símptomes d’aquesta malaltia i que el percentatge de població que sap que davant de qualsevol símptoma d’ictus s’ha de cridar a emergències, encara és menor.
Per això, va insistir a recordar aquests símptomes: pèrdua brusca de força o sensibilitat en una part del cos, alteració brusca en el llenguatge o la visió, pèrdua brusca de la coordinació o l’equilibri i mal de cap molt intens.
Per això, la doctora Freijo va recordar que s’estima que “prop del 90% dels casos d’ictus es podrien evitar amb un estil de vida saludable perquè molts dels factors de risc d’un ictus són modificables o controlables. Per exemple, els principals factors de risc d’un ictus, com ara la hipertensió arterial i el colesterol alt o la diabetis, es poden controlar”.
