El concepte de transformar el món és complex d‟entendre. Què vol dir transformar el món? Com fa l’arquitectura per transformar el món? Ningú no té com a objectiu transformar el món. Són els nostres propis valors, esdeveniments, accions i existència única els qui transformen l’existència al nostre voltant. La realitat és que no intentem lluitar contra tota la societat —un objectiu inabastable— sinó adaptar-nos i construir una vida interessant i productiva. Però tots som rebels especialment quan som joves perquè no ens adaptem a l’entorn, i som diferents de les generacions grans. En realitat, gairebé tots intentem formar part d’aquesta societat, i per això tenim l’ímpetu de transformar i de construir una societat que s’adapti a nosaltres.
Jo he intentat emmotllar-me a ser convencional, però sempre he tingut esdeveniments que em han creat reptes per aconseguir-ho. Alguns esdeveniments no desitjats com l’accident de cotxe que vaig patir fa 13 anys, visitant una obra a Quito, que em va deixar en cadira de rodes. Altres vegades esdeveniments desitjats com fer la carrera d’Arquitectura a la UPC; i després ser becat per estudiar un màster a la Universitat de Harvard. Tots aquests esdeveniments complexos m’han fet esforçar-me i treballar dur. Transformen la meva vida i defineixen la meva manera individual de pensar. Justament he superat moltes barreres i dificultats, per construir una societat diversa, humana i accessible. Actualment se’m defineix com a “discapacitat”. Però no sóc discapacitat. És l’entorn que sento que em discrimina per tenir diversitat funcional. Però encara formo part d’aquesta societat i per això el meu objectiu és transformar-la.
Actualment se’m defineix com a “discapacitat”. Però no sóc discapacitat. És l’entorn que sento que em discrimina per tenir diversitat funcional. Però encara formo part d’aquesta societat i per això el meu objectiu és transformar-la
Jo he estudiat Arquitectura a la UPC, després he realitzat brillantment un màster de disseny urbà a la Universitat de Harvard, i he treballat com a arquitecte a Àsia, Estats Units a més d’Equador i Londres. M’he adonat que l’arquitectura fa el mateix. Intenta transformar el món per adaptar-se i canviar la societat. L´Arquitectura generalment és convencional. Intentem resoldre els problemes de la població (o de les institucions) i emmotllar-nos a una realitat social i econòmica. Però el futur de l’arquitectura és construir un món més humà.
En un passat no tan llunyà, l’Arquitectura s’emmotllava al poder religiós i armamentístic. Per exemple, es creaven esglésies, catedrals, palaus i castells. Ara en ser més anàrquics i menys religiosos, l’Arquitectura no se centra en la representació d’aquests poders.
Anys després, l’Arquitectura transformava l’espai per ser eficient, productiu i industrial. Per exemple, es representa l’època industrial amb monuments com ara la Torre Eiffel, o desenvolupaments urbanístics com l’Eixample barceloní. Actualment de la mateixa manera, la arquitectura high-tech, cerca aconseguir eficiència gràcies a la nova tecnologia. Un exemple actual és l’arquitecte Norman Foster.
Demanem un món divers, que sigui just i que ofereixi oportunitats a tothom. La realitat és que aproximadament un 40% de persones necessiten accessibilitat
Actualment s’intenta dissenyar sota un sistema ideològic neoliberal. L’arquitectura es mesura sobretot pels beneficis econòmics que genera. Un exemple és l’arquitecte Frank Gehry i el Museu Guggenheim de Bilbao. El seu valor deriva de la novetat i de fer-ne possible una arquitectura disruptiva. Però és complex transformar l’entorn social si no representa la vulnerabilitat de les persones.
Quin és el meu futur després del meu accident? I el de l’arquitectura? La resposta és la cerca de la humanitat i transformar un món més accessible i sostenible. No vull parlar com l’Arquitectura evita destruir el clima, però sí com necessitem més accessibilitat. La realitat és que som cada cop més vulnerables perquè som més vells i diferents. Demanem un món divers, que sigui just i que ofereixi oportunitats a tothom. La realitat és que aproximadament un 40% de persones necessiten accessibilitat. No podem ignorar-ho.
Per construir un món més humà, he creat a Barcelona la meva oficina CAP, és a dir Consultoria d’accessibilitat universal Platypus. Considero també important la formació multidisciplinar en accessibilitat a la UPC ia la resta d´Escoles d´Arquitectura. La Arquitectura pot transformar el món i aconseguir més humanitat. Serà.
