
La pensió per incapacitat laboral és una prestació per compensar una persona que no pot continuar treballant de manera habitual per malaltia o un accident. Cobrar aquest ajut no té relació directa amb la discapacitat d’una persona, però en alguns casos pot coincidir quan es produeixen determinades circumstàncies.
La pensió per incapacitat permanent no ha de tenir relació directa amb tenir una discapacitat, sinó que es donin les condicions perquè una persona pugui treballar. Tot depèn de la situació i les tasques que pugui fer l’afectat.
Hi ha quatre tipus: la pensió per incapacitat permanent parcial, total, absoluta i la gran invalidesa. Per sol·licitar-les cal complir amb una sèrie de requisits com tenir una edat concreta o haver cotitzat a la Seguretat Social durant un temps determinat, entre d’altres.
Una incapacitat laboral no té relació directa amb la discapacitat d’una persona, té a veure amb la seva situació i si pot treballar o no. L’assessor jurídic del Cermi Óscar Moral ho exemplifica amb una persona amb discapacitat que sí que pot treballar.
“Una persona pot tenir un grau de discapacitat altíssim, i no estar incapacitada laboralment”, detalla. “Però algú que requereix una incapacitat segur que té una discapacitat”.
La Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i la seva Inclusió Social estableix que les persones que rebin una pensió per incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa tindran reconegut un grau de discapacitat del 33%, que és el mínim establert per reconèixer-ne una persona amb discapacitat.
Però per tenir una discapacitat no hi ha més possibilitats que concedeixin una pensió per incapacitat permanent. La valoració d’un grau de discapacitat utilitza una sèrie de criteris i el fet de demostrar que tens un grau reconegut no és determinant per a la Seguretat Social.
Tipus d’incapacitat permanent
La pensió per incapacitat permanent es dóna quan un treballador veu reduïda o anul·lada la seva capacitat per treballar en el seu ofici i la pot sol·licitar qualsevol persona que estigui inclosa al règim de la Seguretat Social que reuneixi una sèrie de requisits. Els quatre tipus d’incapacitat s’apliquen en funció de la situació de la persona.
Pot ser parcial si el treballador no pot fer la feina habitual de la mateixa manera que ho feia abans. Serà total si no pot fer la seva feina habitual, però sí que es pot dedicar a una tasca diferent. És absoluta quan es concedeix a aquelles persones que han perdut la capacitat de treball per exercir la seva professió o ofici.
A més, hi ha la possibilitat de rebre la condició de gran invalidesa quan, en cas de no poder treballar, la persona necessita l’ajuda d’una altra persona perquè l’ajudi en els actes essencials de la vida.
Les darreres estadístiques publicades pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, a 1 de novembre del 2023, indiquen que les dues més nombroses són la pensió per incapacitat total, amb 598.145 pensions en vigor, i l’absoluta, amb 311.512 beneficiaris.
Com sol·licitar la incapacitat
Per sol·licitar les pensions d’incapacitat permanent total o absoluta hi ha dos requisits fonamentals: estar donat d’alta a la Seguretat Social i tenir menys de 67 anys, de manera que l’afectat no estigui jubilat o en tingui 65 i hagi cotitzat durant 38 anys.
El període de cotització, el temps pel qual una persona ha contribuït amb aportacions econòmiques a la Seguretat Social, és el mateix per a totes dues i canvia segons l’edat. Si és menor de 31 anys, s’ha hagut de cotitzar com a mínim una tercera part del temps entre els 16 anys i el moment en què s’inicia la incapacitat.
Per als més grans de 31 anys hi ha dos tipus de períodes. El període genèric quan s’ha hagut de cotitzar un quart del temps des dels 20 anys fins a l’inici de la incapacitat. Si el temps resultant són menys de cinc anys cotitzats, es prenen 5 anys naturals com a mínim per calcular-los. També hi ha el període específic quan almenys un cinquè del temps de cotització ha d’estar dins dels 10 anys previs al començament de la incapacitat.
Import de la pensió d’incapacitat
Segons el tipus d’incapacitat reconegut, la quantitat de diners que es rep es determina de manera diferent. Així, la pensió per incapacitat total es calcula amb el 55% de la base reguladora. Aquesta és la fórmula que fixa la quantitat de diners que rebrà una persona en funció de les prestacions que el treballador ha fet a la Seguretat Social al llarg del temps que ha estat treballant. Per part seva, la incapacitat permanent absoluta es calcula amb el 100% de la base reguladora.
La forma de pagament és la mateixa per a la pensió per incapacitat total i l’absoluta: una paga mensual. Però es distribueixen de manera diferent si l’accident o la malaltia que impedeix a la persona treballar està relacionada amb la feina o no.
Si no està relacionat amb la feina: corresponen 14 pagues per any, una per cada mes i dues extraordinàries que es cobren al juny i al novembre. La quantitat de diners de les pagues extra és la mateixa que una mensualitat ordinària.
En cas d’estar relacionat amb la feina, el beneficiari percebrà 12 pagues a l’any. Per a aquesta situació, les pagues extra estan prorratejades dins de les mensualitats.
Com sol·licitar la pensió per incapacitat
La pensió per incapacitat permanent se sol·licita a les oficines de la Seguretat Social.
L’assessor jurídic del Cermi, Oscar Moral, detalla que per iniciar un procediment d’incapacitat laboral cal aportar a la Seguretat Social documentació, com a informes mèdics, que expliquin la situació mèdica de la persona i determinin per què no es pot continuar treballant.
Malgrat tot, la pensió per incapacitat permanent es pot deixar de cobrar quan es presenti una revisió mèdica on es digui que la persona s’ha recuperat, quan mori la persona que la rep, quan es comenci a cobrar la pensió de jubilació i si la Seguretat Social considera en una revisió d’ofici que la persona ja no compleix els requisits per rebre’l.
A més, es pot suspendre si s’ha actuat fraudulentament per cobrar-la o continuar rebent-la, així com si la incapacitat s’agreuja per la “imprudència” de la persona que la rep, per haver deixat de rebre el tractament sanitari prescrit o la rehabilitació.
Font: SERVIMEDIA/MALDITA.ES