Àngels Fitó: “La UOC és la segona universitat de l’estat espanyol en nombre persones matriculades amb discapacitat” 

La rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Àngels Fitó, és la nova entrevistada en aquesta nova entrega del “Plantant cara”. Ella ens explica com la universitat catalana ajuda a fer una societat més inclusiva, savia, oberta i respectuosa amb la diversitat. Cal agrair a totes les persones que formen les universitats del país, tot el talent que tenen i la feinada que fan

Qui és Àngels Fitó? 

Sóc economista, professora universitària, escriptora, mare i també, des de l’abril de 2023, rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La UOC és una universitat que obre oportunitats de formació perquè les persones puguin accedir a una educació superior de qualitat al llarg de la seva vida, donant resposta a les necessitats de cada moment. Sóc una ferma defensora d’aquest impacte social de la UOC, i em sento absolutament privilegiada de poder projectar aquesta universitat sistèmica cap a la seva millor versió i, sobretot, de poder fer-ho amb un equip compromès i expert com és el de la Universitat Oberta de Catalunya! Com a rectora, el meu objectiu és continuar impulsant un model d’universitat que sigui flexible, accessible i que contribueixi a donar resposta als reptes de la societat actual. Crec en l’educació com a motor de transformació i en el valor de la tecnologia com a instrument per a fer que el coneixement arribi a tantes persones com sigui possible, sense barreres.

Què és per a tu la discapacitat? 

Potser seria més fàcil respondre la pregunta des de la reflexió contrària: què no és per a mi la discapacitat. O què no hauria de ser. La discapacitat no hauria de ser un impediment per poder optar a una formació de qualitat, que permeti millorar i transformar la pròpia vida i desenvolupar talents, habilitats i competències diverses. Estic convençuda que aquesta diversitat ens prepara millor pel dialogar amb futur, tan incert i volàtil com l’intuïm ara mateix. Des de la UOC, entenem l’educació com un dret que ha de ser accessible per a tothom. Treballem perquè qualsevol persona, independentment de les seves circumstàncies, pugui formar-se sense obstacles al llarg de la seva vida. És per això que no només oferim eines i adaptacions a les persones amb algun tipus de discapacitat, sinó que promovem una cultura d’inclusió dins de la Universitat.

Tens alguna persona propera diagnosticada d’una discapacitat? 

Sí i precisament està gaudint de totes les finestres que ofereix la universitat per veure i viure, amb la comunitat universitària, les oportunitats que li ofereix el món.

Quants estudiants teniu aproximadament diagnosticats amb una diversitat funcional? Actualment, la UOC és la segona universitat de l’estat espanyol en nombre persones matriculades amb un certificat de discapacitat igual o superior al 33%, col·lectiu que, en els darrers cinc anys ha crescut més d’un 55% a la UOC. El passat curs 2023-2024 es van matricular a la UOC 2.671 persones amb un certificat oficial de discapacitat igual o superior al 33%. I durant el primer semestre d’aquest curs 2024-2025 un total de 808 estudiants han demanat algun tipus d’adaptació de la docència, de les proves finals d’avaluació o algun tipus d’acompanyament específic en algun moment del curs (durant la presentació de treballs finals, durant les pràctiques, etc.). En relació amb les xifres, cal tenir en compte que, ni tot l’estudiantat amb alguna discapacitat demana suports específics, ni tot l’estudiantat que demana aquest tipus de suport té una discapacitat reconeguda, tot i que és habitual que presenti algun tipus de trastorn d’aprenentatge, com és el cas de persones amb dislèxia, TDAH o trastorns de l’espectre autista, que sol·liciten aquest tipus d’atenció amb molta freqüència. D’altra banda, aquestes dades corresponen a l’estudiantat que voluntàriament ens ha fet saber que convivia amb alguna d’aquestes dificultats i ha demanat suport. N’hi pot haver més que, per la raó que sigui, no ho ha volgut manifestar. El model educatiu de la UOC és molt flexible i amb un bon nivell d’accessibilitat, de manera que part d’aquest estudiantat pot ser atès amb els mitjans docents ordinaris.

Oferiu algun suport als estudiants diagnosticats d’una discapacitat i ens en podries posar algun exemple? 

Aquest curs 2024-2025 hem posat en marxa un Pla d’acció per a la millora de l’atenció a la diversitat i la inclusió de l’estudiantat en els processos d’ensenyament i aprenentatge. Entre altres mesures, aquest pla preveu la creació d’un servei d’atenció específica a l’estudiantat amb discapacitat o amb necessitats específiques de suport educatiu, adreçat a aquest col·lectiu i al professorat que els atén. El servei, que es posa en marxa aquest mateix semestre, permetrà millorar la valoració individualitzada d’aquestes necessitats, l’orientació al professorat i fer un seguiment més acurat de les adaptacions i els serveis que es proporcionin. Juntament amb aquest servei, es posa en marxa un pla de formació adreçat al professorat i al personal de suport a la docència, així com enfortir la tutoria per poder assegurar un millor acompanyament durant tota l’estada d’aquest estudiantat a la UOC. La UOC ofereix diverses facilitats per garantir l’accessibilitat dels seus estudiants. Proporciona assessorament personalitzat, adapta continguts a diversos formats (paper, PDF, HTML, llibre parlat o llibre electrònic) i assegura una bona navegació al seu Campus Virtual. També ofereix facilitats econòmiques, i adapta el currículum i les proves finals a les necessitats de cada estudiant. A més, té un servei d’atenció virtual per a resoldre dubtes acadèmics i tecnològics, i ofereix tutories des de l’inici fins a la graduació. S’organitzen actes presencials amb adaptacions per a persones amb necessitats especials i també facilita l’orientació i la inserció laboral a través de convenis amb diverses fundacions.

També estem ultimant una càtedra que tindrà per objectiu fomentar l’accés laboral de les persones amb discapacitat per mitjà de la formació creant programes de formació i sensibilització que potenciïn les competències digitals dels col·lectius amb discapacitat.

Quins creus que són els reptes del sistema universitari actual català respecte a la discapacitat? 

Malgrat els progressos fets fins ara, el nou marc per a l’accessibilitat i l’eliminació de barreres que inclou la LOSU i l’adaptació que en fa el Pla d’Inclusió i Diversitat a les Universitats Catalanes (PIDUC), penso que el sistema universitari de Catalunya, i també la UOC, encara afronta reptes significatius en relació amb la discapacitat. Si bé és cert que normatives com la LOSU o el PIUC han contribuït a fer avançar el compromís institucional del sistema cap a un model universitari més inclusiu, l’accés, la participació plena de l’estudiantat amb discapacitat i la sensibilització docent són lluny del que voldríem. Encara hi ha moltes barreres que impedeixen l’aplicació d’adaptacions curriculars efectives i una accessibilitat física i digital que deixi de ser inconsistent. El nombre d’estudiants amb discapacitat a les universitats no para de créixer, i això representa un èxit per al conjunt del sistema educatiu, però la insuficiència de recursos econòmics i humans per cobrir aquestes necessitats creixents posa en risc aquests avenços.

A més, la formació del professorat i la implementació de metodologies com el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) encara no estan generalitzades, cosa que dificulta una atenció adequada en el dia a dia de la docència. D’altra banda, cal una major conscienciació de la comunitat universitària i la necessitat de millorar la transició al mercat laboral, on la taxa d’ocupació d’aquest col·lectiu continua sent baixa. La pressió sobre els serveis d’atenció psicopedagògica, especialment per a necessitats de salut mental,també resulta crítica. Tot i iniciatives com l’UNIDISCAT, el sistema ha d’avançar cap a una inclusió més proactiva i sostenible per garantir l’equitat i complir amb els estàndards que s’esperen avui d’una educació superior de qualitat.

Què els diries als pares de persones amb discapacitat a les quals els fa por matricular- se a la universitat perquè el seu fill o filla creuen que no es troba “capacitada”? 

Sense voluntat de dir res a la lleugera, i entenent que els pares són qui millor poden conèixer els seus fill i filles, els voldria explicar que la Universitat és un espai de creixement acadèmic i també personal, i que concretament a la UOC, treballem fermament per oferir oportunitats a totes les persones. El pla que esmentava més amunt és un instrument que ens ha de proporcionar la musculatura suficient per acostar- nos a l’acompanyament que cada un dels nostres estudiants necessita, des de diversos angles. Des de l’origen de la UOC, ara fa trenta anys, la tecnologia ha estat sempre una aliada per oferir un model d’aprenentatge significatiu i rellevant; una proposta de valor que ofereix flexibilitat en termes d’espai i de temps, és a dir, la possibilitat d’estudiar des d’on sigui i quan sigui. Avui, volem fer avançar aquesta proposta cap a una major personalització, tot acompanyant el nostre estudiantat de la millor manera possible i amb l’ajuda de la tecnologia, en cada moment de la seva vida. L’aspiració de la UOC és esdevenir la Universitat de base tecnològica més humana del sistema, aprofitant les oportunitats tecnològiques per a incrementar la personalització però alhora incrementant i especialitzant l’acompanyament humà quan això eixampli les possibilitats d’accés i inclusió.

Quins són els teus referents? 

Existeixen nombroses institucions al país que fan un esforç ingent, tossut i resilient per oferir oportunitats vitals i professionals a persones amb condicions diverses. Com que no voldria deixar-me’n cap, voldria fer un reconeixement especial a totes elles.

Quina opinió tens sobre l’existència d’un mitjà de comunicació anomenat Diari de la DisCapacitat?

Com explicava abans, el sistema universitari té encara molts reptes en relació amb l’equitat. És essencial disposar d’espais com aquest mitjà, per donar visibilitat a qüestions relacionades amb aquesta realitat diversa que sovint queden ignorades. Mitjans com aquest contribueixen a trencar estereotips, a construir una ciutadania més informada i inclusiva i ens recorden cada dia que hem d’avançar per mirar de garantir l’equitat en el nostre àmbit.