El següent protagonista de la nostra secció és la ciutat de Girona de la mà del seu alcalde, Lluc Salellas i Vilar, qui en aquesta entrevista ens fa reflexionar sobre l’estat actual de la ciutat, les seves oportunitats, reptes i mancances. Agraïm a l’alcalde l’oportunitat i encoratgem a cada ciutadà i ciutadana de Girona a seguir impulsant una ciutat cada cop més inclusiva.
Qui és Lluc Salellas i Vilar?
Sóc periodista, politòleg i pare i ara estic exercint d’alcalde de Girona.
Què és per a tu la discapacitat?
Per a mi la discapacitat és una normalitat que massa sovint es troba entrebancs.
Tens alguna persona del teu entorn diagnosticada d’una diversitat funcional?
No tinc cap familiar amb una diversitat funcional diagnosticada però evidentment tinc molts amics i coneguts amb diversos graus de discapacitat.
Creus que Girona es troba adaptada pel col·lectiu de persones amb discapacitat?
No. No crec que hi hagi cap ciutat del món totalment adaptada a les persones amb discapacitat i Girona no n’és una excepció. Tot i que s’han produït avenços i que treballen en noves actuacions, tenim molta feina a fer.
Quines mesures ha pres el vostre ajuntament respecte les persones amb discapacitat?
Tenim dues vies de treball: d’una banda l’adaptació urbanística dels diversos espais públics, ja sigui amb adaptacions dels edificis actuals, realitzant obres a les voreres, etc. De l’altra, hem fet molta feina per tal d’obrir els actes festius de la ciutat a totes les persones. A la cavalcada hem creat un espai sense soroll reservat a les persones amb diversitat funcional, hem impulsat una plataforma elevada a Les Fires i al Pregó de la plaça del Vi per les persones amb discapacitat o hem impulsat l’Espai Calma en diversos esdeveniments per tal d’oferir un lloc tranquil per a les persones que ho necessitin.
Com creus que des del municipalisme podeu ajudar en fer una societat més inclusiva?
Els municipis som les administracions més properes a la gent i també tenim una feina de conscienciació. Ajudar a fer entendre que no tothom té les mateixes capacitats o les mateixes necessitats és una feina complementària al que ja he esmentat d’adaptació de l’espai públic o oferir espais reservats que pot ajudar a millorar la inclusivitat social.
Cada quan mantens reunió amb una entitat de les persones amb diversitat funcional?
Cada pocs mesos tinc alguna reunió amb alguna de les entitats. Des de l’Ajuntament també hem impulsat la Taula pel dret a l’Accessibilitat on hi ha representades les entitats que lluiten per aquests drets i ens hi reunim periòdicament.
Teniu alguna regidoria que treballi a favor de les polítiques de discapacitat?
Des de l’Ajuntament entenem que aquesta és una feina transversal i que cada àrea ha d’incorporar aquesta mirada. També hem creat un servei de promoció de l’accessibilitat universal dins la regidora de la Ciutat que Cuida, que té la missió d’impulsar programes i mesures a fi d’avançar cap a una ciutat més inclusiva i accessible.
Què penses sobre la tasca que desenvolupa el tercer sector?
Les entitats del tercer sector són una peça clau en el camí per aconseguir una societat plenament inclusiva en qüestions com la sensibilització ciutadana, l’exigència i el suport a les institucions públiques per garantir drets relacionats amb la inclusió i l’accessibilitat; o les iniciatives socials i laborals d’inserció i d’acompanyament a les persones amb discapacitat.
Els municipis som les administracions més properes a la gent i també tenim una feina de conscienciació per ajudar a fer entendre que no tothom té les mateixes capacitats o les mateixes necessitats
De quina manera creus que l’ajuntament d’una ciutat pot ajudar a les entitats del tercer sector?
Pot fer-ho, per exemple, promovent espais de trobada i diàleg entre la institució i les diferents entitats, que ens ajudin a detectar necessitats i impulsar línies d’actuació conjuntes. I també pot fer-ho mitjançant formes de contractació pública que tinguin en compte el tercer sector. Per exemple, l’Ajuntament de Girona disposa d’un protocol de contractació socialment responsable que preveu clàusules i altres mecanismes per afavorir la contractació de persones amb discapacitat, i també té reservats certs contractes a centres especials de treball d’iniciativa social, com ara els de jardineria, neteja d’equipaments i vehicles, càterings, etc. També hem impulsat un espai de treball col·laboratiu dins del Pla que impulsem de construcció de Girona, ciutat amigable i inclusiva, constituint un grup motor i comptem amb les entitats Mifas i Support Girona per elaborar el pla de Ciutat Amiga amb les persones Grans, inclusiva i que promociona la vida independent en comunitat, i incorporar l’atenció a les persones amb discapacitats diverses, i la promoció dels drets a l’accessibilitat i a viure de forma independent en comunitat en el pla d’actuacions i programes que es desenvoluparan, ja que es tracta d’un model de ciutat inclusiva i amigable per a tothom.
Creus que és possible un pacte nacional a favor de les persones amb discapacitat?
Penso que és possible i necessari. La plena accessibilitat i la defensa de la inclusió és una qüestió que afecta el conjunt de la societat catalana en tots els seus àmbits, d’una manera o altra, i per això és necessari que es tracti de forma coordinada a nivell nacional i de manera que pugui guanyar visibilitat i prioritat en l’àmbit de les polítiques públiques.
Com creus que ha de ser aquest pacte nacional?
Recentment s’ha aprovat un Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat, fruit d’un treball de col·laboració i consens entre administracions i entitats, sindicats, etc. Aquest pacte busca avançar cap al ple compliment de la convenció de l’ONU. Ara caldrà que el Govern de la Generalitat ho desenvolupi, i com es trasllada també en l’àmbit local. És un punt de partida. Penso que s’hauria de garantir que el desenvolupament del pacte tingués representativitat territorial, en el sentit que les institucions i les entitats que treballen sobre el terreny i en el dia a dia són les que coneixen millor les problemàtiques i les necessitats en aquest àmbit. També caldria que impliqués el màxim d’agents socials, econòmics i associatius, per garantir que els acords i les actuacions siguin realment transversals i vagin més enllà de les entitats del tercer sector i d’aquelles institucions o serveis públics que ja estan especialitzats en l’àmbit de la discapacitat.
Què els hi diries a les persones diagnosticades d’una discapacitat i a les seves famílies que veuen com l’ajuntament de Girona i d’altres institucions no atenen del tot les seves necessitats?
Primer de tot reconeixeria que efectivament queden moltes necessitats per satisfer per part de les administracions, i l’Ajuntament de Girona no n’és una excepció. Alhora els explicaria els avenços hem pogut fer en els darrers anys, els que estem realitzant, i les previsions que tenim de cara al futur, i els animaria a insistir i a implicar-se per aconseguir que els ajuntaments tinguin més recursos i eines per avançar.
Què els hi diries a les persones diagnosticades d’una discapacitat i que es volen dedicar a la política?
Els animaria a fer aquest pas. Penso que tothom en un moment o altre hi hauria de passar, per comprendre millor les institucions públiques, els seus límits i oportunitats. I penso que en el cas de persones amb discapacitat és especialment important per garantir que les polítiques públiques tinguin aquesta mirada i aquesta sensibilitat cap a la discapacitat.
Què els hi diries a les empreses que busquen excuses per no contractar persones amb discapacitat?
Els demanaria que actuïn sense prejudicis i tenint en compte la responsabilitat social que tenen com a actors econòmics.
Quina opinió tens de que existeixi un mitjà digital dedicat específicament a la discapacitat?
Trobo important que es produeixi i es difongui informació sobre la discapacitat més enllà dels mitjans generalistes per tal d’oferir una visió més especialitzada, centrada en les necessitats del col·lectiu i que permeti donar més visibilitat pública a l’àmbit de la discapacitat.
Acaba la frase, Si totes i tots tinguéssim una diversitat funcional, la societat d’avui…
Seria molt més sensible envers les capacitats i la diversitat de les persones, i hauríem incorporat aquest fet de forma transversal en la nostra manera de viure.
Acaba la frase. Si tots i totes veiéssim la discapacitat com a normal el món d’avui…
Seria molt més inclusiu i no només tindria reconegut sobre el paper el dret a l’accessibilitat universal per garantir el fet de viure de forma independent i a participar plenament en tots els aspectes de la vida, sinó que s’haurien desplegat moltes més actuacions, serveis i polítiques per fer que aquest dret fos exercit amb plenitud per part de les persones amb discapacitat.
