La gestió de les finances personals és un pilar fonamental per a la independència i el benestar de qualsevol persona. Tot i així, quan parlem de persones amb discapacitat, i especialment aquelles que conviuen amb malalties mentals, aquesta tasca pot presentar desafiaments únics i sovint poc visibilitzats. A través d’aquest article, vull obrir un diàleg sobre la relació entre les finances domèstiques i la discapacitat, oferint consells pràctics per a una gestió econòmica més sòlida i autònoma.
És una realitat que moltes persones amb discapacitat s’enfronten a barreres econòmiques significatives. Ja sigui per la dificultat per accedir al mercat laboral, la discriminació, els salaris més baixos o la necessitat de fer front a despeses addicionals derivades de la seva condició -teràpies, ajudes tècniques i adaptacions, entre d’altres-. Per tant, la seva situació financera sovint és més vulnerable. A aquesta equació, s’hi afegeix un factor significatiu: l’impacte de les malalties psíquiques en la capacitat de gestionar els diners.
Les condicions mentals, com la depressió, el trastorn bipolar, l’esquizofrènia, el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), o els trastorns d’ansietat greus, poden influir directament en la presa de decisions econòmiques. Per exemple, en episodis maníacs d’un trastorn bipolar, una persona pot sentir-se eufòrica, invencible i, conseqüentment, realitzar despeses impulsives i irresponsables, contractar préstecs desmesurats o emprendre inversions de risc sense avaluar-ne les conseqüències. Al contrari, en episodis depressius, la falta d’energia, la dificultat per concentrar-se i la desesperança poden portar a l’apatia financera, al fet de no obrir factures, ignorar pagaments o simplement no tenir la capacitat de fer un seguiment de les despeses, amb el qual pot derivar en deutes i problemes legals.
L‘ansietat pot generar por a gastar, fins i tot en necessitats bàsiques, o, en l’altre extrem, compres compensatòries per pal·liar el malestar emocional. La dificultat amb la memòria o la planificació associada a algunes condicions pot fer que sigui complicat recordar dates de pagament, organitzar documents o planificar un pressupost a llarg termini. Aquestes influències no són signes de manca de voluntat ni irresponsabilitat, sinó símptomes d’una condició mèdica que afecta directament les funcions executives del cervell.
La gestió financera per a persones amb condicions mentals no és només una qüestió d’aprendre a estalviar o pressupostar; és una part integral del seu pla de benestar i recuperació
Davant d’aquesta realitat, és imperatiu adoptar un enfocament empàtic i basat en el suport, proporcionant eines i estratègies adaptades. No es tracta de jutjar, sinó d’empoderar.
Per a les persones amb malalties discapacitants, o els seus cuidadors i familiars, els següents consells poden ser de gran ajuda en la gestió de l’economia domèstica.
- Comença amb un pressupost bàsic que detalli ingressos i despeses fixes mensuals. Fer-ho visualment -amb colors i gràfics- pot ajudar. Aplicacions mòbils de gestió de despeses o plantilles simples poden ser útils. L’objectiu és tenir una idea clara d’on van els diners.
- Programa transferències automàtiques a un compte d’estalvis, per petit que sigui l’import, així fomentes l’hàbit d’estalviar.
- Si la condició ho permet i la persona hi està d’acord, designa un familiar o amic de confiança per supervisar i ajudar en la gestió financera durant episodis de vulnerabilitat. Això pot incloure accés limitat als comptes bancaris o ser un segon ull en decisions importants. És fonamental que hi hagi documents legals, si s’escau, com poders notarials.
- En cas de trastorns que impliquen impulsivitat -com el bipolar-, es poden considerar estratègies com tenir una quantitat limitada de diners en efectiu o en targetes de prepagament.
- Busca recursos d’educació financera que siguin fàcils d’entendre i que tinguin en compte les particularitats de les persones amb discapacitat.
- Tant la persona amb la condició com els seus cuidadors han d’estar atents als canvis en els hàbits de despesa. Despeses excessives i inexplicables o, per contra, una reticència extrema a gastar fins i tot en el necessari, poden ser indicadors de desestabilització.
- No dubtis a contactar amb treballadors socials, associacions de suport a la salut mental o assessors financers especialitzats en vulnerabilitat. Al nostre país, hi ha recursos com la Seguretat Social -ajudes i pensions per discapacitat- o serveis socials municipals que poden orientar sobre beneficis i ajudes.
- Sigues extremadament prudent amb els crèdits ràpids, els préstecs amb interessos elevats i les targetes de crèdit amb límits alts. Són eines que poden empitjorar ràpidament una situació econòmica ja fràgil.
La gestió financera per a persones amb condicions mentals no és només una qüestió d’aprendre a estalviar o pressupostar; és una part integral del seu pla de benestar i recuperació. Requereix empatia, comprensió i un enfocament personalitzat. En fer visible aquesta realitat i oferir eines, contribuïm a una societat més inclusiva on la discapacitat, inclosa la psíquica, no sigui un obstacle insalvable per a l’autonomia econòmica.
Molt ben explicat, ara be, caldria que poguessin tenir persona de suport ja sigui a travès de serveis socials o organisme anàlog per ajudar a les persones amb els problemes descrits. Els consells que es donen no poden ser (la majoria) executats per la mateixa persona malalta ni tampoc sempre haver de pensar en els familiars . Els serveis per la salut mental son la germana lletja que no reb l’atenció que es mereix ni els pressupostos per poder equiparar amb els altres àmbits de salut. A un ceg mai se li demanaria que es posses ulleres per intentar veure el que el seu ull i cervell no pot processar, doncs amb la salut mental passa el mateix, es donen consells a persones amb llur cervell incapaç de processar i mantenir en el temps el que se li aconsella.
Gràcies Cristina per llegir l’article i comentar!
Doncs sí, tens raó en què cal més suport i recursos per part de l’Administració a les persones que tenen aquesta condició i als seus familiars i acompanyants.
Els consells que tracto en l’article, tot i ser útils per la gestió de les finances dels del meu punt de vista, són genèrics. És a dir, cada persona i depenent del seu grau de discapacitat i autonomia, podria aprofitar-los i aplicar-los en major o menor mesura.
En el cas de persones amb capacitat jurídica limitada sota tutela o curatela, o incapacitats judicials aquesta consells, naturalment, no apliquen.
Creus que respecte les finances personals i, amb persones amb una discapacitat psíquica, no hi ha prou informació ni recursos per part de les entitats socials per ajudar a gestionar-les adequadament?
És a dir, encara és més tabú aquest tema?
Salutacions virtuals,
Adrià
Com be dius ” no hi ha prou informació ni recursos per part de les entitats socials per ajudar a gestionar-les adequadament” sense interrogant, directament.
Moltes persones gaudeixen d’autonomia però no per això saben gestionar els diners. També passa sense cap “malaltia” diagnostica, o si no com és possible es produís la bombolla inmobiliària? A les escoles no hi ha educació financera perque es creu que es parla de capitalisme i no és això. Tenir educació financera com assignatura pot ser un element més per poder ajudar a adminstrar-se en el futur. Les persones amb diferents discapacitats o de salut mental complexe a part els cal persona de referència que pugui fer un cert control, però ah! topem amb la llei de 2021 on es diu que s’ha d’escoltar els desitjos de la persona amb discapacitat malgrat faci una barbaritat.. Les lleis estan redactades per a persones que son dòcils o fàcils de convèncer no per casos complexes ja siguin simples o duals (combinat amb addiccions). No és el mateix una persona amb discapacitat intel.lectual que ja es veu on li cal ajuda a una persona que sovint no entèn o no vol admentre estar malalta, pot o no seguir les indicacions mèdiques i ja no diguem temes econòmics que poden fer servir per apaibagar els desitjos més immediats caient en prèstecs personals o amb tercers de dubtosa integritat o reputació o inclús caient en delictes penals per haver seguit directius de “personatges” que els han fet servir per traficar, enviar paquets, tot per una comissió en diners que per ells son ideals per ser diner fàcil. Persones manipulables, volubles, que no veuen el perill perque tan sols veuen la recompensa immediata. Per això cal servei de control abans que es produeixi el problema.
Per una banda, estic d’acord també que l’educació financera hauria d’estar cada vegada més present a l’ensenyament obligatori, i normalitzar i inculcar la gestió de les finances personals des de ben petits. Tant a l’escola com a casa. És una inversió a llarg termini que prepara els infants per a una vida adulta més autònoma i amb menys estrès financer.
I clar, relacionant la Llei 8/2021, de 2 de juny, on l’objectiu principal és assegurar que les persones amb discapacitat puguin exercir la seva capacitat jurídica en igualtat de condicions que la resta, basant-se en el respecte a la seva voluntat i preferències. Topem amb que hi ha persones amb discapacitats complexes i duals, com bé indiques, les quals necessiten més control i recursos: xarxes assistencials, professionals especialitzats i sensibilitzats i mesures de suport comunitari. Per tal d’ajudar a la persona a portar una vida digna i autònoma.
Cada persona és un món, i tothom mereix respecte i dignitat.
De totes maneres, i veient l’actualitat del món de la salut mental, gràcies a la tasca exemplar de tots els col·laboradors d’aquest diari digital. Pas a pas estem avançant en més drets socials i laborals, en més inversió pública i privada, i en superar l’estigma cap a les persones amb discapacitats psicosocials.