El Govern espanyol prepara mesures urgents per rebaixar les llistes d’espera en la valoració de la discapacitat

El Govern espanyol està elaborant un informe amb l’objectiu de trobar solucions a les extenses llistes d’espera per a la valoració del grau de discapacitat. Segons ha informat Servimedia, després d’una reunió de la Comissió Estatal de Coordinació i Seguiment de la Valoració del Grau de Discapacitat celebrada aquest dijous, s’ha obert un període d’una setmana perquè tant les comunitats autònomes com les entitats del sector de la discapacitat puguin aportar les seves propostes sobre les mesures necessàries per accelerar el procediment de reconeixement, declaració i classificació del grau de discapacitat.

El document, titulat ‘Mesures i bones pràctiques per reduir les llistes d’espera en el procediment de reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat’, s’inicia amb un “Context” que emmarca la situació actual en el Reial Decret 888/2022, de 18 d’octubre. Aquesta normativa regula un procediment comú per a tot el territori estatal, tot i que la seva aplicació i la gestió dels equips multiprofessionals de qualificació i reconeixement recau sobre les comunitats autònomes.

El Govern central admet que “hi ha un problema estructural de llistes d’espera per a la valoració de la discapacitat que està limitant l’accés de compatriotes a aquests drets”. En resposta a aquesta problemàtica, el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, en el marc del diàleg territorial, ha posat en marxa dues iniciatives. D’una banda, s’està realitzant un estudi exhaustiu sobre l’aplicació i el desplegament del citat Reial Decret, tal com estableix la seva disposició addicional cinquena d’avaluació de resultats. De l’altra, es pretén “recopilar i exposar les principals mesures que estan duent a terme les diverses comunitats autònomes per reduir les llistes d’espera en els procediments de valoració del grau de discapacitat”. L’objectiu és identificar aquelles mesures que ofereixen millors resultats i que s’ajusten al “marc legal vigent per implantar-les de manera immediata”.

Aquest document s’ha elaborat a partir d’un qüestionari enviat a totes les comunitats i ciutats autònomes a través de la Comissió de Valoració de la Discapacitat. S’ha assenyalat que “han reportat dades totes a excepció de la Junta d’Andalusia i les diputacions forals de Biscaia i Guipúscoa”.

Dades per Comunitats Autònomes

Les dades recollides mostren les taxes de variació en les llistes d’espera entre 2021 i 2024.

Aragó ha registrat un creixement sostingut: +5,84% (2022), +18,47% (2023), +20,11% (2024). A Cantàbria, hi va haver un creixement del +30,05% (2022), amb un inici de decreixement el 2023 (+19,52%) i una forta caiguda el 2024 (–6,46%). Ceuta va experimentar creixements moderats el 2022 i 2023 (+9,30% i +9,96% respectivament), i una lleugera caiguda el 2024 (–2,65%). A Castella-la Manxa, l’augment va ser del +20,41% (2022), seguit d’una baixada progressiva el 2023 (15,09%) i un gran decreixement el 2024 (–11,31%).

La Rioja ha mostrat variacions moderades: +14,92% (2022), +10,24% (2023), +5,07% (2024). A Madrid, després d’un augment del +30,85% (2022), es va produir una caiguda el 2023 (14,81%) i el 2024 (–3,87%). La Regió de Múrcia va registrar +9,72% (2022), +16,18% (2023) i +4,56% (2024). A Navarra, +29,21% (2022), +17,52% (2023), i una lleu caiguda el 2024 (–0,59%). La Comunitat Valenciana va tenir +27,66% (2022), +18,01% (2023) i una lleu caiguda del –2,52% (2024). Astúries, per la seva banda, va registrar +11,77% (2022), una petita pujada del +4,36% (2023) i una forta baixada del –26,31% (2024).

A les Illes Canàries, el creixement va ser del +6,52% (2022) i +12,13% (2023), amb una gran caiguda el 2024 (–45,39%). L’informe precisa que “la comunitat indica mateixa que les dades aportades el 2024 possiblement no siguin reals per error en la recollida d’aquestes”.

A Àlaba, +12,61% (2022), +27,77% (2023), i una caiguda lleugera el 2024 (–0,99%). Galícia va experimentar un creixement moderat el 2022 (+21,03%) i el 2023 (+7,12%), amb un descens el 2024 (–9,41%). Castella i Lleó va mostrar un augment sostingut el 2022 (+12,84%) i el 2023 (+16,79%), seguit d’una lleu baixada el 2024 (–2,90%). Melilla va registrar pujades el 2022 (+11,94%) i el 2023 (+10,01%), però una forta caiguda el 2024 (–26,53%). Catalunya va experimentar un fort creixement el 2022 (+28,23%) i el 2023 (+15,86%), mantenint-se a l’alça el 2024 (+2,52%).

- PUBLICITAT -

Extremadura va registrar pujades el 2022 (+21,02%) i un descens continuat el 2024 (–17,37%). El text aclareix que “les dades no s’han de tenir en compte, perquè no han estat disgregades correctament d’acord amb la sol·licitud de petició de dades que es va fer (inicials i de revisió)”. A més, “les dades aportades per Biscaia no han estat les sol·licitades, ja que no estan disgregades entre sol·licituds inicials i sol·licituds de revisió, per la qual cosa no es poden fer les estadístiques”.

De la mateixa manera, “les dades aportades per Andalusia no han estat les sol·licitades, pel fet que ens aporta únicament les sol·licituds pendents de valoració el 2024 i fins al maig del 2025”, mentre que a les Illes Balears l’augment va ser moderat el 2023 (+3,52%), però el 2024 es dispara (+28,18%). “No s’inclou la taxa de variació del 2022 en no tenir les dades del 2021”.

Conclusions de l’informe

Com a “anàlisi global”, l’informe destaca una “tendència inicial de creixement: 2022 va ser un any amb forts augments en gairebé totes les CCAA. Això podria reflectir un efecte postpandèmia (reactivació de tràmits administratius, acumulació de sol·licituds, major conscienciació, etc.). Estabilització o baixada el 2023-2023 el 2024 hi ha un clar patró de descens o paralització”.

A més, assenyala: “A destacar: Aragó, Múrcia i la Rioja mostren un patró de creixement constant, encara que més moderat, cosa que pot reflectir una bona planificació de recursos o més equitat en l’accés. Madrid, Cantàbria, Navarra o València han experimentat fortes oscil·lacions, cosa que pot estar relacionada amb canvis normatius, recursos disponibles, campanyes d’informació, fins i tot modificacions en els criteris de revisió”.

Mesures implementades per les Administracions Públiques

El document recull diverses “Mesures implantades per les administracions competents”:

• Increment de personal: L’increment de personal tècnic i sanitari als equips de valoració és una de les mesures més esteses. Les comunitats que l’han adoptat són la Comunitat Valenciana, Navarra, Múrcia, Aragó, Illes Balears, Astúries, Castella-la Manxa, Madrid, La Rioja, Extremadura, Àlaba, Catalunya i Andalusia. En el cas de La Rioja, fins i tot s’ha incorporat un metge de l’equip de dependència per donar suport als processos de discapacitat.
• Valoracions no presencials: Algunes comunitats han introduït aquesta modalitat per agilitzar els procediments, especialment quan no és necessària l’exploració directa. No obstant això, es puntualitza que han de ser “taxades ja que pot donar lloc a errors en la valoració, i per tant a incoar recursos per part de la ciutadania, cosa que augmentaria les càrregues administratives”.
• Triatge preventiu de sol·licituds: Aquesta mesura, implementada per la Comunitat Valenciana, Navarra, Múrcia, Aragó, Astúries, Castella-la Manxa, Madrid, La Rioja, Castella i Lleó, permet classificar les sol·licituds abans de la valoració formal, identificant les que compleixen requisits, les que necessiten documentació addicional o les que han de ser rebutjades. Es considera de “gran utilitat en especial per a aquelles i aquells sol·licitants que necessitin el certificat per presentar-se a una oposició i que necessiten aquesta priorització”.
• Convenis amb el Sistema de Salut: Aragó, Illes Balears, Astúries, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Extremadura i Múrcia han optat per establir convenis de col·laboració amb els serveis autonòmics de salut per compartir recursos i facilitar la derivació o valoració conjunta, promovent una major coordinació institucional i l’accés a les històries clíniques.
• Pròrroga de revisions d’ofici: Aquesta mesura, aplicada a Múrcia, Astúries, Illes Canàries i Castella-la Manxa, consisteix a ampliar automàticament la validesa del grau de discapacitat quan no ha estat possible realitzar la nova valoració en termini, oferint seguretat jurídica a la persona afectada.
• Passarel·les amb els serveis de dependència: Adoptada per les Illes Balears, Galícia i Cantàbria. Es destaca que “actualment aquestes passarel·les no tenen cobertura legal, ja que suposen una equiparació automàtica entre graus de dependència i discapacitat que no està contemplada a la legislació vigent, en particular al Reial Decret 888/2022”.
• Augment del nombre de cites diàries: Castella-la Manxa, Madrid, Múrcia, La Rioja i Illes Canàries han decidit incrementar el nombre de valoracions programades al dia, reorganitzant agendes i torns.
• Automatització de procediments administratius: Aragó, Andalusia, Comunitat Valenciana, Astúries, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Illes Canàries i Múrcia apliquen aquesta mesura per agilitzar la tramitació i alliberar recursos humans, destacant que “en això hi pot ajudar molt la intel·ligència artificial”.

L’anàlisi conclou que “les comunitats autònomes estan desplegant múltiples estratègies complementàries per reduir les llistes d’espera en els processos de valoració de discapacitat. Entre totes, la més estesa és l’increment de personal, aplicada per almenys 14 comunitats, cosa que demostra l’aposta per reforçar els equips humans com a resposta estructural. Malgrat això, les llistes d’espera persisteixen en l’actualitat. Aquest fet queda reflectit en la majoria dels relats autonòmics, on es recull una queixa generalitzada per la manca d’efectius en els equips de valoració i la necessitat de crear equips paral·lels o de reforç per fer front a l’elevada demanda. Aquesta saturació dels serveis de valoració té un impacte directe en la ciutadania”.

Altres Propostes de Millora

El text finalitza amb “Propostes de millora”, anticipant que, a més de les mesures ja en marxa, “una altra via per pal·liar les llistes d’espera seria apostar per estratègies innovadores que estan començant a implantar-se en algunes comunitats o que han estat proposades com a bones pràctiques”.

Entre les propostes s’inclouen:

• Integració de les valoracions de discapacitat i dependència, per evitar duplicitats i agilitzar els procediments.
• Reducció de revisions en patologies irreversibles, disminuint la càrrega de treball innecessària.
• Incorporació d’intel·ligència artificial (IA) per donar suport a tasques com l’anàlisi de documentació, el triatge preventiu, l’assignació de cites, el tractament de sol·licituds o l’emissió de documents automatitzats.
• Desenvolupament d’una APP de Discapacitat per facilitar l’accés a resolucions, certificats i targetes des del mòbil.
• Treball per objectius i incentius lligats a productivitat.
• Plantejament a metges d’altres entitats externes la realització de valoracions de discapacitat fora de l’horari laboral amb retribució econòmica.
• Campanyes informatives sobre què implica el reconeixement de la discapacitat, per corregir creences errònies com que “diagnòstic = discapacitat de la eina i protecció, no un recurs generalista amb què adquirir un dret econòmic”.
• Formació a professionals i ciutadania, amb l’objectiu de reduir derivacions innecessàries i la pressió sobre els equips valoradors per sol·licituds inadequades.
• Atorgar directament el barem de mobilitat a persones en situació de dependència grau 3, un cop aprovat l’APL de Discapacitat i Dependència que inclogui les passarel·les.
• Unificar el criteri respecte al nombre de valoracions de discapacitat que ha de realitzar cada tècnic per jornada, dia o hora, establint un estàndard clar sobre quantes valoracions es consideren adequades dins d’una jornada ordinària i quant de temps s’ha d’estimar per a cada tipus de sol·licitud o valoració.