Els trastorns del desenvolupament del llenguatge (TDL), que afecten aproximadament el 7 % dels infants en edat escolar, es manifesten amb dificultats que van des de problemes de pronunciació fins a trastorns més complexos com el trastorn específic del llenguatge (TEL). Aquestes dificultats tenen un impacte significatiu en la seva vida acadèmica i social.
Diversos estudis han posat de manifest que l’activitat física pot generar canvis neurofisiològics que milloren funcions cognitives clau, facilitant la retenció de vocabulari i la resolució de problemes des de les primeres sessions.
L’impacte de l’exercici físic en el cervell
Segons Llorenç Andreu, catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador de l’eHealth Center, “l’exercici físic té un impacte neurofisiològic directe, ja que promou el flux sanguini cerebral i afavoreix l’aprenentatge i les funcions cognitives”.
L’activitat aeròbica afavoreix el desenvolupament de noves connexions neuronals i la plasticitat cerebral, facilitant l’atenció, la memòria i l’aprenentatge de paraules. Andreu explica que “les activitats com caminar, nedar o muntar en bicicleta milloren la funció cognitiva i estan associades a un millor rendiment acadèmic”.
Un estudi de la Universitat de Kentucky va concloure que l’exercici aeròbic millora el rendiment escolar en infants, incloent-hi el coeficient intel·lectual i habilitats en matemàtiques, lectura i llengua. Tot i això, l’impacte de l’exercici anaeròbic en la cognició no és concloent, i alguns estudis fins i tot suggereixen possibles efectes negatius en tasques cognitives.
Exemples d’èxit: nedar per aprendre vocabulari i contes en moviment
Una investigació de la Universitat de Delaware va mostrar que els infants que van nedar durant tres minuts després d’aprendre paraules noves retenien significativament més vocabulari que aquells que simplement descansaven.
A Austràlia, una nena amb retard en el desenvolupament del llenguatge va millorar el seu vocabulari i integració social gràcies al programa Active Early Learning, que combina exercici físic amb aprenentatge estructurat. L’activitat consistia en narrar contes i acompanyar-los amb moviments per imitar animals, fent que la nena repetís paraules que abans no havia aconseguit dir.
També s’han detectat millores en altres programes, com l’Special Olympics Unified Sports Soccer Program a Canton (Xina), on adolescents amb discapacitat intel·lectual que van entrenar en futbol durant un any van millorar la seva memòria de treball, habilitats socials i sensació d’inclusió.
Com es produeixen aquests beneficis?
L’exercici físic afavoreix un augment del flux sanguini cerebral, la formació de neurotransmissors i la generació de noves neurones, factors clau en l’adquisició del llenguatge. Segons Andreu, “fins i tot sessions curtes d’activitat física tenen efectes immediats en l’aprenentatge i la retenció de paraules”.
Encara que no hi ha una pauta terapèutica universal, fer exercici aeròbic moderat entre tres i cinc dies a la setmana pot ser molt beneficiós per als infants amb trastorns del llenguatge.
