El Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), impulsat per la Llei 39/2006, fa 18 anys que es va posar en marxa amb l’objectiu de protegir les persones que necessiten suport per a la seva autonomia. Tot i això, el sistema encara presenta greus mancances que dificulten complir amb les expectatives de les persones beneficiàries, especialment gent gran i persones amb discapacitat.
Malgrat les seves aspiracions inicials, el SAAD ha demostrat ser insuficient en diversos aspectes. Un dels principals problemes és el seu enfocament excessiu cap a la dependència passiva, deixant de banda la promoció de l’autonomia personal, que hauria de ser l’eix central del sistema. A més, el caràcter de dret subjectiu que reconeix la Llei es manté com una fita llunyana, sovint limitat per una infrafinançament estructural que no permet cobrir adequadament les necessitats de les persones usuàries.
El sistema també pateix de copagaments desproporcionats, que en molts casos tenen un impacte confiscatori sobre les economies familiars. Aquesta càrrega econòmica s’agreuja per la inequitat territorial, ja que l’accés a les prestacions varia significativament segons la comunitat autònoma.
A aquestes limitacions cal afegir-hi una governança inadequada i uns burocratismes que generen llistes d’espera intolerables, tant per obtenir una valoració de la situació de dependència com per accedir als serveis i prestacions necessaris.
Una crida a un pacte d’Estat
Davant d’aquest escenari, el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) ha exigit una resposta contundent per part de totes les forces polítiques, administracions i agents socials. L’organització reclama un pacte d’Estat que permeti refundar el SAAD i convertir-lo en un veritable sistema de protecció pública per a les persones que necessiten suports i cures de llarga durada.
En aquesta refundació, segons el CERMI, és imprescindible desplegar un dispositiu robust de protecció social que posi al centre les necessitats reals de les persones usuàries i les seves famílies. Aquesta reforma hauria d’assegurar el finançament adequat, establir criteris comuns que garanteixin l’equitat territorial i agilitzar els processos per evitar les esperes que actualment es consideren inacceptables.
El SAAD, gairebé dues dècades després de la seva creació, s’enfronta al repte de complir amb les promeses inicials de la Llei 39/2006, oferint un sistema d’atenció que realment promogui l’autonomia i millori la qualitat de vida de les persones amb dependència.
