Estic profundament indignat, perquè veig que, els nostres governs, retallen abusivament la qualitat de vida de les persones amb risc d’exclusió. ¿En quina societat visc on qui té ganes d’ajudar als altres es troba amb trabes de tota mena? En quina societat visc on la integració, encara avui, es un desig de futur i no una realitat? En quina societat visc on ser pobre és una situació que ens provoca indiferència? En quina societat visc que permetem que els nostres infants s’eduquin en autèntics barrancons? En quina societat visc on la violència de gènere és una manera d’estimar?
A Catalunya viuen 1,8 milions de persones en situació de pobresa. Potser,seria bo, ens hauriem de preguntar que podem fer i si ens ho proposem aquestes persones poden tenir una vida digna. Només ens cal aturar-nos i no tenir por. Les persones necessitem uns mínims per viure, i aquest dret és irrenunciable. Revertir la situació de vulnerabilitat d’aquelles famílies sense ingressos -actualment n’hi ha més de 70.000 a Catalunya– ha de constituir la nostra prioritat, així com garantir la igualtat d’oportunitats.
La fractura social, que suposa excloure desenes de milers de persones i famílies no pot donar lloc a la inacció. Soc conscient de l’atemptat a la dignitat de les persones que això representa, i per aquest motiu, no pas d’altres, em resigno a considerar la pobresa i l’exclusió social com un fet natural de la societat catalana, de la qual, en formo part.
Els països més justos i pròspers són els que més s’esforcen perquè els qui es troben en situació o risc d’exclusió puguin sortir-ne. No podem oblidar-ho i hem de prendre consciència. Des d’aqui, em permetreu, que m’ajudeu, us convido, a crear una societat econòmicament equilibrada; socialment justa i igualitària; ètica, solidària, fraternal i ecològicament sostenible. Una societat on el respecte, la llibertat i la democràcia siguin els valors predominants. I en un món cada vegada més homogeni en el repartiment de les riqueses. Moltes gràcies.
ÀLVARO SOLÀ PÉREZ – Jove Actiu
