La Confederació Salut Mental Espanya va manifestar aquest dimarts el seu rebuig a les “informacions estigmatitzants i sensacionalistes” que han sorgit arran del crim del nen d’onze anys a Mocejón. En una declaració a Servimedia, l’organització va expressar el seu condol i acompanyament a la família de la víctima, alhora que va fer una crida a la prudència en el tractament mediàtic d’aquests esdeveniments.
La Confederació va subratllar que els mitjans de comunicació tenen el poder de reforçar prejudicis i estereotips, però també poden contribuir a eliminar-los. L’estigma generat per continguts mediàtics sobre la salut mental produeix un dany que és difícilment reparable, tant a la societat com a les persones diagnosticades. Per això, van demanar “cautela i respecte” en el procés d’investigació i van instar a no difondre dades personals, imatges ni informació sobre el diagnòstic de salut mental de les persones implicades.
A més, la Confederació va advocar per la implementació d’un model d’atenció comunitària que respongui a les necessitats reals de les persones amb problemes de salut mental. Van recordar que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada quatre persones tindrà algun problema de salut mental al llarg de la vida, fet que subratlla la importància d’un sistema d’atenció adequat i centrat en les persones.
La posició del Govern
En una línia similar, la comissionada de Salut Mental del Ministeri de Sanitat, Belén González, va demanar que no es vinculi la violència amb els trastorns mentals, discapacitats o altres condicions de salut. Després del crim de Mocejón, presumptament comès per un jove de 20 anys, González va insistir en la necessitat de combatre l’estigma que relaciona erròniament la violència amb els diagnòstics de salut mental. Segons ella, aquesta falsa creença impedeix la plena integració social de les persones amb trastorns mentals.
González va explicar que aquest estigma social genera tant rebuig per part de la societat com autoestigma en les persones afectades, que sovint pensen que els seus problemes són més greus que els de la resta i poden sentir-se encara més excloses. Tot i reconèixer que les persones amb trastorns mentals poden, com qualsevol altra persona, cometre actes de violència, va subratllar que aquests casos no són més freqüents que en la resta de la població.
La comissionada va lamentar que la sobrecàrrega del sistema de salut mental faci que algunes persones amb trastorns greus no rebin l’atenció òptima que necessiten. Va afirmar que és necessari millorar l’atenció per a aquestes persones, que sovint són les que menys la reclamen degut a la seva vulnerabilitat.
González també va destacar que la societat té un “desconeixement per capes” dels problemes de salut mental. Encara que els ciutadans estan començant a reconèixer i parlar sobre qüestions com l’ansietat i la depressió, els trastorns més greus, com l’esquizofrènia o el trastorn bipolar, encara estan molt estigmatitzats i són objecte de discriminació.
En aquest sentit, va demanar als mitjans de comunicació que aprofitin oportunitats com la del cas de Mocejón per fer pedagogia i no posar el focus en la salut mental com a causa de la violència. Va insistir que un trastorn mental greu no implica necessàriament una actitud violenta o perillosa.
Finalment, la comissionada va abordar la situació de les persones amb problemes de salut mental que acaben a la presó, un lloc que, segons ella, no és adequat per a la seva recuperació. Va advocar per sistemes d’intervenció que prioritzin la recuperació i la connexió amb altres persones, en lloc de la reclusió.
