La lectura ha de ser accessible a tota la societat per permetre accedir al coneixement a tota la ciutadania en condicions d’igualtat. Així ho estableix la llei 10/2007 de la lectura, del llibre i de les biblioteques. Aquesta llei també esmenta que els plans de foment de la lectura i els programes de suport a la indústria del llibre han de tenir en compte les necessitats particulars de les persones amb discapacitat. Per això han d’incloure accions de promoció, difusió i normalització de formats i mètodes accessibles, com ara els suports en alfabet braille, els suports sonors, els suports digitals o els sistemes de lectura fàcil.
Gaudir del viatge de la literatura ha de ser alguna cosa a l’abast de tothom i ara la tecnologia ofereix noves eines digitals que ho possibiliten encara més. Per això, els qui estan pensant demanar als Reis Mags un llibre han de tenir en compte que hi ha diverses opcions i recursos per a persones amb discapacitat que els puguin necessitar.
Llegir amb discapacitat visual
Per a les persones amb algun tipus de discapacitat visual, l’ús d’una eina o una altra pot dependre del grau d’agudesa visual i des de quan la persona visqui amb aquesta discapacitat. Entre les opcions al seu avanç hi ha els llibres electrònics, on es pugui ampliar la mida de la lletra, millorar el contrast de color, el gruix de caràcters i la separació entre línies perquè sigui més accessible per a persones amb visió limitada. Així ho suggereix, per exemple, Susana Peix, escriptora i bibliotecària especialista en accessibilitat universal i accessibilitat a la lectura. Això també es pot fer des de qualsevol dispositiu mòbil per poder ajustar colors i contrastos, recorda Iria Aragunde, cofundadora de Veure Sense Límits Accessibilitat i del Projecte Glirp.
Altres alternatives són llibres electrònics en braille; eines tecnològiques que passen de text a braille, com a línia braille, un dispositiu electrònic que converteix a braille el que hi hagi a la pantalla d’un altre dispositiu al qual estigui connectat, com un ordinador; lectors de pantalla o tecnologies de veu, programes que permeten convertir textos a àudio. Una opció gratuïta és NVDA o també JAWS, subjecte a subscripció de pagament i que habitualment utilitzen moltes persones afiliades a l’ONCE, com assenyala Jorge Gascón, expert en accessibilitat digital de la Unitat Responsable d’Accessibilitat de la Universitat Miguel Hernández d’Elx.
Per a dispositius mòbils, es recomanen els nadius de iOS (Voiceover) i d’Android (TalkBack). També hi ha LUP, una lupa intel·ligent de butxaca que funciona en diversos idiomes: només cal fer una fotografia del text i el dispositiu el transforma en àudio sense que calgui connexió a internet. A més, compta amb una versió mòbil.
Entre altres opcions per llegir amb visió reduïda, destaquen els magnificadors, lupes o telelupes, dispositius que augmenten la mida del text, indicats per a persones amb baixa visió. Al mòbil, a l’apartat de la configuració també hi ha eines d’ampliació, i algunes aplicacions també permeten fer-ho.
Servei bibliogràfic de l’ONCE
Una eina destacada és l’adaptació bibliogràfica de l’ONCE. Les persones amb discapacitat visual afiliades a aquesta organització poden demanar que els adaptin qualsevol llibre a un format que puguin llegir. A l’hora d’atendre les peticions, prioritzen llibres que responguin a motius educatius o laborals i, a partir d’aquí, el lleure, segons explica Carmen Bayarri, directora del servei bibliogràfic de l’ONCE.
Per a l’adaptació a braille, Bayarri subratlla que l’evolució del programari i de les impressores ha fet que això sigui molt més ràpid. ONCE també disposa des del 2008 d’una biblioteca digital amb 75.000 títols per a persones amb ceguesa a què poden accedir els afiliats des de qualsevol lloc d’Espanya; per això cal un ordinador, un mòbil o una tauleta.
Una altra opció són els audiollibres, llibres llegits en veu alta. La Biblioteca digital e-Biblio del Ministeri de Cultura té un gran catàleg; també hi ha altres plataformes, com Audible d’Amazon. ONCE disposa d’una aplicació de reproducció d’audiollibres i audiocontes. Això sí, Bayarri recorda que no tothom s’ha adaptat a fer servir el mòbil o l’ordinador, i que hi ha persones que segueixen utilitzant el CD, així que és un format que també ofereixen.
També hi ha la possibilitat de llegir en tàndem. Aragunde explica que, més enllà de les possibilitats tecnològiques, el que li funciona millor és llegir d’aquesta manera: Glo Rodríguez, l’altra meitat de Veure Sense Límits Accessibilitat (que no té discapacitat visual), llegeix en veu alta i ella escolta. “És molt agradable i crec que també podria funcionar més persones com un club de lectura”, recomana.
Aragunde afegeix des de la seva experiència personal que “els programes que passen text a veu són de les meves tecnologies favorites, a més han evolucionat força per tenir veus que sonen més o menys reals i no sintetitzades”. D’altra banda, “les lupes estan bé per a petits textos però per a un llibre gran considero que són més un destorb; vaig utilitzar força temps una telelupa per poder consultar diccionaris i llegir alguns textos, però tot i així em segueixo quedant amb l’àudio i el text en tinta si la mida de lletra és prou gran”.
LLegir amb sordesa
Les persones amb algun grau de discapacitat auditiva també poden enfrontar-se a reptes a l’hora de gaudir de la lectura, i no sempre els val agafar qualsevol llibre. «Les persones que usen la llengua de signes segueixen una estructura completament diferent de l’oral, així que llegir un llibre no adaptat els suposa un esforç molt gran», explica Peix. Per exemple, les frases subordinades, els dobles sentits o les metàfores poden ser jocs de la llengua oral que es fan complicats d’entendre per a una persona sorda de naixement que només coneix la llengua de signes.
Tot i que la llengua de signes té un impacte favorable a l’hàbit lector per als joves amb sordesa, com va concloure l’estudi La percepció de les persones sordes sobre la lectura: una mirada a l’adolescència de la Fundació CNSE (Confederació Estatal de Persones Sordes), la Universitat Autònoma de Madrid i la Fundació Germán Sánchez Ruipérez, hi ha una “escassetat de materials i espais adaptats a les necessitats comunicatives de les persones sordes”, segons explica Concha Díaz Robledo, directora general de la Fundació CNSE.
La tecnologia ha proporcionat nous suports perquè es pugui comptar la literatura amb “una llengua eminentment visual com és la llengua de signes”, descriu Díaz. Algunes possibilitats són la Biblioteca virtual de la Fundació CNSE, que té traduïts a la llengua de signes espanyola contes infantils i obres com ‘La Celestina’, ‘El Lazarillo de Tormes’, els poemes de Miguel Hernández o ‘Bodas de Sangre’.
L’aplicació TeCuento (web i app) funciona de manera semblant a un lector de llibres digitals, però en aquest cas la seva interfície permet la visualització de vídeos en llengua de signes. Hi ha títols com ‘Platero y yo’, ‘El Ángel Caído’ o ‘La Reina dels mars’, traduïts a la llengua de signes espanyola, amb veu i subtitulat. A més, l’aplicació permet crear i compartir relats de creació pròpia entre les usuàries i els usuaris, indica Díaz.
El meu bagul en llengua de signes, també de la Fundació CNSE, és una recopilació de contes i cançons en llengua de signes recollides d’internet per les quals es pot navegar lliurement i fins i tot organitzar una biblioteca pròpia afegint-hi nous contes. També hi ha alternatives de llibres adaptats, com els llibres de Carambuco ediciones, que inclouen un codi QR amb l’audiovisual en llengua de signes espanyola. I finalment VideolibrosenSeñas, una biblioteca virtual que ofereix diversos títols interpretats en llenguatge de signes centrada en literatura infantil.
A nivell físic, persones amb discapacitats motores o limitació de moviment, per exemple, una persona que hagi patit un ictus, s’enfronten a situacions com no poder passar les pàgines d’un llibre. Gràcies a la tecnologia també hi ha recursos.
En suports digitals, es poden fer servir lectors oculars, dispositius de seguiment ocular o eye-trackers per controlar els dispositius i, per exemple, passar les pàgines amb el moviment dels ulls. Per fer-ho, caldria configurar el dispositiu perquè funcioni per exemple en un iPad.
Hi ha altres dispositius, com els joysticks i els polsadors, que també faciliten l’ús de tauletes i ordinadors per llegir. iPad també compta amb opcions com AssistiveTouch per a persones amb dificultats per tocar la pantalla o prémer els botons. Configurar-ho pot simplificar els moviments que cal fer per accions com obrir una biblioteca digital, triar un llibre i passar les pàgines. Finalment, aplicacions com Voicebook, creada per l’associació Di-Capacitados. És un lector de llibres digital que s’utilitza amb ordres de veu sense necessitat de contacte físic.
Llegir amb discapacitat cognitiva
Per facilitar l’accés a la lectura de persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament, Gascón en destaca la lectura fàcil, una manera de crear documents que són més fàcils d’entendre. Peix assenyala que aquest tipus d’opció també ajuda persones sordes, persones amb algun trastorn de l’aprenentatge, com dislèxia, o persones que no coneixen bé l’idioma.
Hi ha molts llibres adaptats, tant en suport físic com digital, com la Biblioteca de lectura fàcil de Plena Inclusió, que compta amb una col·lecció de literatura, recopilatoris de poesia, contes i obres com ‘El nen amb el pijama de ratlles’, ‘El petit príncep’ o ‘Don Quixot de la Manxa’. A DOWN ESPAÑA tenen aquesta Guia de Biblioteques Accessibles i Plena Inclusió té la seva pròpia web dedicada a publicar notícies i altres continguts en lectura fàcil, amb totes les garanties d’accessibilitat en estar avalades per persones amb aquesta mateixa discapacitat.
Font: SERVIMEDIA / MALDITA.ES
