La millora de l’accessibilitat emergeix com una prioritat significativa en la darrera línia de fons Next Generation, presentada en un acte ahir al matí a l’auditori Josep Irla. El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano va participar a la presentació de la inversió a les comarques gironines, que arriba als 27,1 M€ i que servirà per finançar 112 projectes socials a la vegueria.
“El país te grans reptes en l’àmbit social que necessiten inversió pública i aliances entre el tercer sector, el món local i el Govern per afrontar-los”, ha dit el conseller referint-se a l’envelliment, al repte que es deriva del creixement de la població del país o la pobresa estructural. “Tenim la voluntat de construir un país just on les oportunitats de desenvolupar-se de tots els seus ciutadans sigui possible”, ha afegit el titular de Drets Socials.
Aquest àmbit, abordat en col·laboració amb les administracions locals, veurà tretze municipis beneficiar-se de subvencions per un valor total de 582.000 euros. Aquest finançament té la finalitat de facilitar la implementació de projectes destinats a millorar l’accessibilitat als espais d’atenció ciutadana, ja sigui de forma física o telemàtica. A més, es portaran a terme intervencions en diversos edificis i espais emblemàtics, com la supressió de barreres arquitectòniques al conjunt monumental d’Empúries (MAC-Empúries), a l’Arxiu Històric de Girona i al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC-Girona).
Durant la presentació, el secretari general dels Drets Socials, Oriol Amorós i March, va destacar l’aprovació recent del codi d’accessibilitat pel Govern. Aquest codi, que es basa en la llei d’accessibilitat, pretén regular les mesures necessàries per assegurar la facilitat d’accés a tot tipus de serveis en diversos àmbits de la vida pública. Aquesta regulació no es limita a l’accessibilitat física, ja objecte de normatives importants amb anterioritat, sinó que també incorpora innovacions relacionades amb l’accessibilitat sensorial i cognitiva. Segons Amorós, aquesta normativa establirà Catalunya com un dels països amb majors nivells d’accessibilitat, abordant una àmplia gamma de dimensions per garantir la inclusió i l’equitat en tots els aspectes de la vida pública.
L’impacte més destacat d’aquesta iniciativa és la inversió directa en la millora de l’accessibilitat, abastint àrees que van des de l’espai físic fins als serveis en línia. La destinació específica de fons a 13 municipis reflecteix un enfocament descentralitzat per abordar les necessitats d’accessibilitat a nivell local. El suport financer no només permetrà la creació d’entorns físics més accessibles, sinó que també impulsarà la integració d’innovacions tecnològiques per garantir l’accessibilitat telemàtica als serveis públics.
Aquesta iniciativa també destaca per la seva intervenció en diversos llocs de gran importància cultural i patrimonial, com el conjunt monumental d’Empúries, l’Arxiu Històric de Girona i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. La supressió de barreres arquitectòniques en aquests espais contribuirà a fer-los més accessibles i inclusius per a tothom, independentment de les seves capacitats físiques. Aquesta acció també representa un reconeixement de la importància de garantir que els llocs d’interès cultural estiguin oberts a totes les persones, independentment de les seves capacitats, fomentant així la participació i l’enriquiment cultural de la comunitat.
El secretari general dels Drets Socials destacà la transcendència d’aquesta nova normativa, ja que no només consolida les mesures existents per garantir l’accessibilitat física, sinó que també introdueix innovacions significatives en els àmbits de l’accessibilitat sensorial i cognitiva. Això reflecteix una voluntat de crear una societat més inclusiva que no només aborda les necessitats evidents, sinó que també considera les diverses maneres en què les persones poden experimentar i interactuar amb l’entorn.
En resum, aquesta iniciativa posa de manifest l’avanç de Catalunya cap a una major inclusió i accessibilitat, abordant les necessitats locals i incorporant nous estàndards en l’àmbit de l’accessibilitat. La coordinació amb els municipis i la intervenció en llocs clau, com els monuments i edificis històrics, subratlla la intenció de crear un entorn més accessible i inclusiu en tots els aspectes de la vida pública. A més, la combinació de mesures físiques i telemàtiques indica un enfocament integral per assegurar que les persones amb diferents capacitats puguin participar plenament a la societat i gaudir dels seus drets i serveis de manera equitativa.
