El Departament de Salut ha posat en marxa la reconversió i transformació de l’hospitalització psiquiàtrica de llarga estada a Catalunya amb el desplegament d’un abordatge més comunitari, amb l’objectiu d’afavorir la recuperació de les persones amb trastorns de salut mental severs perquè puguin dur a terme un projecte de vida en el seu entorn natural a la comunitat, amb plena autonomia i evitar la institucionalització a la llarga estada.
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha definit aquest projecte com “un deute històric cap aquestes 2.300 persones que estan ingressades en hospitals psiquiàtrics de llarga durada, perquè puguin recuperar la seva autonomia, la seva dignitat. És un imperatiu ètic”, ha sentenciat. I ha dit que aquesta transformació a més persegueix l’objectiu “d’aconseguir una millor reinserció dins la comunitat d’aquestes persones i, per tant, d’assolir també millors fites terapèutiques.”
Per això, des d’avui, es comença a treballar per evitar la institucionalització, la qual cosa suposa, com ha dit Argimon, “intentar evitar nous ingressos d’hospital de llarga estada, oferint nous recursos a la comunitat”. I, des d’aquesta perspectiva el conseller ha explicat que “és un projecte que s’ha aconseguit a altres països europeus i s’ha aconseguit a casa nostra, a Girona. I ara hem de fer-ho a tot Catalunya”.
L’aplicació d’aquesta reconversió progressiva dels recursos hospitalaris de llarga estada, comporta d’una banda la seva transformació amb més recursos comunitaris i d’altra en la millora dels serveis de rehabilitació hospitalària.
Per una banda, la reconversió de més recursos comunitaris suposarà l’articulació i posada en marxa d’unitats funcionals de recuperació i projecte de vida que pivotaran en els Centres de Salut mental i Servei de rehabilitació comunitària, formats per equips multidisciplinaris, d’atenció de proximitat i funcionament flexible en l’entorn natural, que treballaran de manera integrada segons el model assertiu comunitari donant resposta integral a les necessitats de les persones.
Aquests serveis es començaran a posar en marxa el darrer trimestre de 2022, en cinc territoris pilots, que es dissenyaran conjuntament entre el CatSalut, els proveïdor sanitaris, les entitats en primera persona i de familiars, i el Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut.
Un canvi progressiu
Joan Vegué, director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut, ha explicat que el procés de canvi serà gradual amb la prioritat de garantir la millor atenció i qualitat de vida de les persones ateses, preservant l’autonomia individual i amb procés d’intervenció ajustat a les seves necessitats i situació. “Hem de fer aquest projecte amb elles i per elles”, ha reblat. I ha volgut remarcar que en cap cas s’està plantejant que les persones es quedin desateses, sinó que “treballarem de manera proactiva per fomentar la seva reinserció i que tinguin la seva més normalitzada possible”.
Amb aquest objectiu, “es reforçaran els dispositius comunitaris per evitar ingressos a les unitats de llarga estada”, ha dit Vegué, que també ha exposat que igualment s’impulsaran “els programes de gestor de casos de salut mental basats en el model d’assertiu comunitari que funcionen a tot Catalunya, i que donen bons resultats”.
Vegué ha dit que els proveïdors d’atenció a la salut mental i social també han de ser “els protagonistes del motor del canvi, les palanques del procés de transició a la comunitat, tot i que aquesta transformació se centra a més en el treball compartit amb els proveïdors i el conjunt d’agents, com entitats en primera persona, famílies i fundacions tutelars”.
Enriqueta Vidal Domènech, presidenta de la Federació i Fundació Salut Mental Catalunya ha volgut mostrar el seu suport a aquesta iniciativa: “Estem molt contentes amb aquest compromís que s’està prenent avui, d’acabar amb un model que institucionalitza les persones”. I ha agraït que s’estigui comptant amb les associacions de pacients i famílies per engegar finalment aquesta transformació perquè, ha dit, “és una fita històrica que ens permet avançar en un model que inclogui els recursos de la xarxa de salut mental però també de la xarxa de serveis socials amb serveis de salut mental, que malauradament són mínims, i els recursos de treball comunitaris. I que assegurin que les persones i les seves famílies puguin tenir un projecte de vida”.
Aquesta reconversió implicarà que totes les unitats hospitalàries de llarga estada psiquiàtrica del territori s’acabaran transformant en Unitats de Rehabilitació Hospitalària Intensiva (URHI). Des de l’any 2019, el Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions treballa explícitament per reconvertir la llarga estada psiquiàtrica a Catalunya, amb la designació d’un grup de treball específic. Així ho ha dit Víctor Pérez, president del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions: “necessitem fer aquesta transformació que ja s’ha fet a d’altres països. És imprescindible fer aquest pas i aquest repte que avui assumim, és més que una injustícia amb aquestes persones i les seves famílies i no podem deixar el canvi per a la propera generació”. Pérez ha mostrat la seva convicció que “ara és el moment d’assumir aquest canvi, perquè els dispositius que integren la xarxa de salut mental han crescut molt i serem capaços d’assumir la responsabilitat de cuidar de les persones dels hospitals”.
