Des de petita, sempre he pensat que jo també podria tenir un futur, com qualsevol altre persona. Tenia clar que potser em seria una mica més difícil, però tard o d’hora, ho aconseguiria. Així ha sigut, vaig començar en una escola d’educació especial, com és Aspace, després de disset anys (al final, més que una escola, era ja com casa meva). Vaig acabar i va començar una nova etapa al Pont del Dragó, com a estudiant d’arts gràfiques i també com una alumna més, a l’escola d’adults, per intentar treure’m el graduat escolar, més conegut com títol de la ESO.
Al Pont igual que a Aspace, tot està adaptat, tot és accessible i tot està preparat i pensat per a persones amb discapacitat o com diuen ara diversitat funcional. Personalment, m’agrada més la paraula Discapacitat, total les dues volen dir el mateix, no? A l’escola d’adults Gran sol, on he anat, res estava condicionat per a mi, no està ben adaptada, i alguns dels professors mai havien treballat amb una persona d’aquestes característiques, etc.
Per sort, les coses canvien i tot avança ràpid. Una de les coses del nostre entorn que penso que més ha avançat i ha innovat, ha sigut la tecnologia. Gràcies a ella, jo puc comunicar-me, treballar, estudiar i des de que tinc Internet, encara millor, ja que puc resoldre qualsevol dubte, reforçar i practicar coses sobre les matèries de classe… Amb l’ordinador, puc fer quasi tot; des de expressar-me fins a fer un treball de recerca.
Algunes persones pensen o diuen que tinc molta sort de fer la feina amb l’ordinador, el que no saben o no se’n adonen que sense aquesta eina o màquina, no ho podria fer, no podria entregar els deures, ni fer els exàmens… Gràcies a aquesta petita o gran eina, depèn de com es miri, he pogut fer el que feien els altres, en més o menys temps, això no importa. El que importa és que ho he fet.
Un altre avenç tecnològic molt important per a mi, ha sigut la cadira de rodes elèctrica. Amb ella puc anar gairebé a tot arreu i això em permet ser més independent.
Per acabar, dues coses. La primera, sóc molt feliç d’haver fet aquest pas a la meva vida i estic molt agraïda als meus pares, pel seu suport i estar sempre el meu costat, perquè a part d’acompanyar-me cada dia a l’escola per instal·lar-me el portàtil, ells sempre m’han ensenyat que he de lluitar i esforçar-me per allò que vull aconseguir.
