Molts joves o no tan joves, diagnosticats amb algun tema de salut mental, desanimats pel futur incert arrel del Covid, atur, etc. però amb certes necessitats econòmiques lògiques, tenen molt a l’abast, per la publicitat que apareix per tot arreu -metro i televisió entre altres mitjans-, el fet de demanar préstecs teòricament sense interessos, diner ràpid que no demanen garanties i que els proporciona allò que els satisfà momentàniament els seus desitjos.
Aquestes empreses actuen com escurabutxaques de casino, camuflades de legalitat amb abundant lletra petita que els atorga uns poders sobre el contracte sobrepassant la usura. Les urgències per aconseguir diner fàcil, amb interlocutor amable, fa que caiguin en la xarxa i que la impossibilitat de retornar-lo al venciment entrin en una espiral de caure un cop rere un altre. Els recàrrecs els ofeguen, les trucades de reclamacions els angoixen i no saben (vergonya?), com sortir-se’n. Els que tenen grups d’amics, els perden perquè també els demanen diners per pagar els deutes.
Aquesta situació, els crea uns canvis importants en quan a relació social, atacs d’ira quan la data s’apropa i no poden solucionar, alta agressivitat amb l’entorn familiar que provoca trucades a urgències que desvien l’atenció i tan sols veuen la part més externa (deutes) sense veure que hi ha un problema de salut mental previ que ha provocat la vulnerabilitat davant els estressors.
Una part de la solució passa per la prohibició de publicitar aquestes empreses de préstecs (com s’ha fet amb les d’apostes); facilitar a les persones amb discapacitat que, acompanyats jurídicament, puguin denunciar de forma fàcil els recàrrecs usurers i poder pactar la devolució del principal; crear unes llistes que bloquegin l’accés a préstecs fàcils (com les llistes de bloqueig als bingos).
Aquest problema de demanda de diners, recordem, és sovint per satisfer uns desitjos de compra impulsiva, per acontentar i comprar l’amistat d’altres, per retornar altres préstecs a persones de dubtosa legalitat, etc. que tenen moltes persones diagnosticades amb diferents trastorns i que no tenen la capacitat alterada jurídicament.
Ara amb la nova llei de discapacitat, on prevaldrà la voluntat absoluta de la persona, com quedarà el tema? Com faran per poder atendre les persones que no reconeixen que tenen un problema i que prenen decisions que fan perillar el seu futur? Els deixaran desemparats perquè és més important la llibertat que la seguretat? Tant se val, joves, adults, gent gran, confiats, han de ser protegits de si mateixos i de certes entitats o persones que tan sols busquen el seu propi benefici.
Esperem que la nova llei no s’oblidi de la gent amb trastorns mentals que enmig d’una crisi de la qual no tenen eines personals per sortir-se’n (suicidi?, presó?), els faciliti l’ajut que mereixen, amb persona de suport continu, bloqueig econòmic i suport psicològic per atendre l’ansietat continua.
