El Consell de Ministres va aprovar ahir el nomenament de Jesús Martín Blanco com a nou director general de Drets de les Persones amb Discapacitat, substituint en el càrrec a Jesús Celada, que va abandonar la Direcció General de Polítiques per a la Discapacitat per formar part de la llista electoral del PSOE per a les eleccions de la Comunitat de Madrid.
Martín Blanco és una persona amb discapacitat, vinculada des de fa més de 20 anys a el moviment associatiu de la discapacitat. La seva trajectòria professional es vincula, des de l’any 1998, a el moviment associatiu de la discapacitat, en el si de la CNSE i la seva Fundació, on ha ocupat diferents responsabilitats en matèria d’incidència política, defensa de drets, comunicació, relacions institucionals, gestió de aliances i direcció de projectes.
Així mateix, ostentava fins ara el càrrec de delegat de Drets Humans i per la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat al Comitè Espanyol de Representants de les Persones amb Discapacitat (CERMI).
-Falta coordinacio escola- psicòleg CSMIJ i tractaments adeqüats així com detecció precoç
-Falta persones de control a escoles i instituts per evitar bullying, fer monogràfics sobre el fet diferencial sense etiquetar.
-Simplificar protocols en casos greus de conducta (detecció, CAP, CSMA, Aguts, Centre terapèutic)
-En tema econòmic ha de poder-se fer, en casos prescrits, resenya perque no puguin accedir a crèdits lliurement sense supervisió.
-Sistema jurídic tingui en compte la incapacitat d’aquestes persones en quant a gestió econòmica i poder cancel.lar recàrrecs d’entitats usureres, seguretat social, hisenda, etc
-Facilitar ingrès terapèutic en casos urgents (intents suicidi, agressivitat intra familiar, anorexia extrema en menors..) no derivar responsabilitat a les families i que hagin de buscar-se la vida pagant entitats privades o concertades DGAIA que cobren i no estan supervisades.
-Proporcionar tractament psicològic adequat (no cada 3 mesos), si cal, promoure concertació amb centres privats que estiguin els seus professionales formats segons estandars internacionals perque hagi accés universal -segons renda familiar- i no tanta medicalització, que és l’unic que proporcionen ara. Evitariem moltes persones a les pressons si haguessin estat tractades i seguides adeqüadament.
-Poder tenir dels serveis socials suport en temes de vida independent (si lloguen pis poder accedir a supervisió setmanal de despeses, reunir borsa habitage i facilitar tràmits d’accès)
-Les fundacions puguin accedir a pisos o promoure el cohabitatge en col.laboració amb les families per tal que puguin gaudir de vida independent de forma econòmica i supervisada (ajuntaments cedir espais -solars, edificis publics buits, si es fa més teletreball es poden lliberar molts edificis i dedicar-los a cohabitatge).
Cal agilitzar entorn salut mental, adequar professionals a les noves patologies i simplificar protocols. Funcionaris han de tenir formació en persones amb patologies mentals per poder fer acompanyament en tràmits. Sistema jurídic ha de tenir en compte que certes patologies no son vistes com greus pels propis implicats i no reben ajut de cap forma, molts acaben morint per la inacció institucional que busca «preservar» la seva «capacitat» de decissió (o mala decissio) segons les noves normatives de Nova York en quant a drets de les persones amb discapacitat. Crec que igual que mirem d’intervenir quan una persona està a punt de llençar-se per una finestra, això es veu clar que cal evitar-ho, doncs també s’ha de poder actuar en casos que es veu com derivarà un tema si no es fa una intervenció urgent.
Gràcies pels teus amplis comentaris. Ens dones permís per publicar aquest escrit com un article d’opinió al diari signat per tu? Creiem que seria molt interessant.