Davant les notícies recollides en els mitjans de comunicació durant les darreres setmanes, sobre casos de joves adolescents que manifesten problemes greus de salut mental i que han denunciat no poder ser atesos en el sistema públic de salut per manca de recursos residencials terapèutics de mitjana i llarga durada, Salut Mental Catalunya ha tornat a reiterar la urgència de donar resposta a aquesta situació.
L’entitat ha reclamat que tots els recursos, tant de salut com socials, es coordinin entre si per assegurar que es dona una atenció integrada i un acompanyament flexible que s’adapti a les necessitats de tot l’entorn, de la persona i la família.
En aquest sentit demana un model d’atenció molt més àgil, immediat, integral, accessible i amb la intensitat de suports i la flexibilitat que requereixi cada situació. Això vol dir:
- Que es desplegui una cartera de serveis sanitaris i socials d’atenció comunitària adient i amb una cobertura suficient. Hi ha molts àmbits de millora ja identificats en el Pla Director de Salut Mental i Addiccions que cal impulsar i fer realitat.
- Que s’implementi sense més demora el model d’atenció a la complexitat, treballat i amb un ampli consens en el marc del Programa d’abordatge integral dels casos de salut mental i addiccions d’elevada complexitat (PAIcSaMAEC), per donar una resposta eficaç i integrada a les persones amb trastorns mentals greus i problemes d’addiccions en un context de gran complexitat, en termes de prevenció, assistència, benestar, rehabilitació i integració.
- Una coordinació real i integrada de tots els serveis del sistema d’atenció a la persona i família en matèria de salut, tant per infants, adolescents i joves, com per adults en situació de vulnerabilitat.
El Síndic també denuncia la situació
D’altra banda, el Síndic de Greuges ja va denunciar aquesta problemàtica en l’informe El dret a la salut mental infantil i juvenil. Garanties en l’accés i l’atenció als centres residencials, que va publicar i lliurar al Parlament el dia 15 de novembre de 2019. Aquest informe es va elaborar a partir de l’anàlisi de les queixes rebudes, dels intercanvis amb professionals, i també de les visites a centres dutes a terme per l’equip del Síndic i pel Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT) als centres residencials existents.
L’informe del Síndic alertava de quatre grans problemes en la xarxa d’atenció de salut mental infantojuvenil: les discriminacions per raons econòmiques en la garantia del dret a la salut mental; la insuficiència de recursos per atendre els problemes de salut mental, trastorns de conducta i addiccions dels adolescents; la manca de garanties en l’ingrés i de supervisió en la intervenció dels recursos residencials, i, finalment, l’ús disfuncional dels recursos del sistema de protecció per cobrir mancances de recursos de salut mental.
L’any 2018 el Departament de Salut va crear el Programa d’abordatge integral sobre els casos de salut mental d’elevada complexitat per atendre aquestes situacions, i el mateix any 2018 es va crear la primera unitat terapèutica educativa i residencial per a infants i joves, que pretén donar resposta a la necessitat d’atendre casos d’alta complexitat en salut mental de més llarga estada, amb 30 places, 25 de les quals estan previstes per atendre infants i adolescents tutelats per l’Administració pública.
L’any 2018 el Departament de Salut va crear el Programa d’abordatge integral sobre els casos de salut mental d’elevada complexitat per atendre aquestes situacions. En aquest sentit, el sistema de protecció social i el sistema català de salut s’assenten sobre la base que l’ingrés terapèutic de més llarga durada és indicat en casos en què la problemàtica social i familiar requereix el desemparament de l’infant i adolescent per desprotecció per part dels seus pares, quan sovint aquesta situació de desprotecció es deu a la manca de recursos públics adequats per atendre una problemàtica que pot ser de tipus social, econòmic o de salut, però que no necessàriament implica negligència, abusos o maltractament en l’atenció i cura d’aquest infant o adolescent.
No obstant això, hi ha centres que ofereixen aquests serveis de manera privada, amb un cost inassumible per a moltes famílies, i als quals no s’exigeixen les garanties que hauria d’exigir l’Administració pública en l’ingrés d’un infant o adolescent en un centre d’aquestes característiques. Algunes places d’aquests centres privats terapèutics són concertades per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència per atendre infants i adolescents tutelats que requereixen atenció específica o són finançades a través de l’assegurança escolar obligatòria, que cobreix els estudiants matriculats a partir de tercer d’ESO.
