M’han demanat si podia escriure un article on reflexionar sobre què carai estem fent per superar el masclisme en totes les seves formes i manifestacions. Tinc el convenciment que el masclisme limita, condiciona i destorba el progrés adequat d’una societat. Fabrica més debilitat creant més incertesa.
Tard o d’hora ens hem de treure la caputxa indiferent que portem. El feminisme i la indiferència no són compatibles i totes dues coses juntes causen els anomenats estereotips. Per tant és imprescindible, quan abans millor, deslligar-nos del materialisme i començar a viure en humilitat, empatia i coresponsabilitat.
Només el feminisme és autèntic quan li acompanya les paraules igualtat, fraternitat, justícia social i drets humans. Potser tenen raó aquells que creuen que la revolució més important que pot fer una persona no és cap en fora sinó al seu cor. A la seva vida de cada dia.
El feminisme ens convida a viure d’una manera més propera a la realitat quotidiana de les persones. A fer-ho tot imitant la valentia de les dones que han estat agredides a mans d’un homes i les quals no podem oblidar. Hem resigno a normalitzar la violència de gènere. Aquesta normalitat que manifestem quan home pega, insulta i humilla a una dona és el principal handicap.
Sabem que no és un camí fàcil. Què cal molta paciència, empatia i grans dosis de responsabilitat individual. Estic segur que el feminisme, molt aviat esdevindrà, en paraules de, Simone de Beauvoir, “una forma de viure individualment i de lluitar col·lectivament”.
Àlvaro Solà
