
Prop de 400 persones, entre professionals, famílies i persones amb paràlisi cerebral d’arreu d’Espanya, s’han donat cita aquest cap de setmana a Logronyo amb motiu de la trobada anual del Moviment ASPACE, coorganitzada per la Confederació ASPACE i ASPACE Rioja. Sota el lema «Cuidar sense renunciar», la jornada ha posat el focus en la urgència d’assegurar un finançament estable i recursos d’acompanyament que permetin a aquest col·lectiu amb discapacitat i al seu entorn familiar desenvolupar els seus propis projectes vitals en igualtat de condicions.
Durant l’acte institucional d’obertura, la presidenta de la Confederació ASPACE, Manuela Muro, mare d’una dona amb paràlisi cerebral, va expressar el desgast que pateixen els entorns cuidadors: «Per molt d’amor i esforç que hi posem, hi ha moments en què necessitem que algú estigui al nostre costat. Perquè les famílies també ens cansem, també tenim els nostres somnis i també necessitem temps per viure la nostra pròpia vida».
Muro va exigir recursos suficients i adaptats a cada fase vital per alleugerir aquesta càrrega: «Necessitem serveis de respir, atenció domiciliària, recursos accessibles i un finançament que garanteixi la continuïtat i la qualitat dels serveis que presten les nostres entitats. Perquè les famílies no ho poden fer tot. I tampoc ho han de fer. Les cures són una responsabilitat col·lectiva que exigeix compromís polític, recursos i respostes concretes». Així mateix, la dirigent va vincular l’assistència amb l’autonomia personal: «Quan parlem de cures parlem també dels drets de les persones amb paràlisi cerebral. Del seu dret a decidir on i amb qui viure, a participar en la seva comunitat, a disposar dels suports que necessiten per desenvolupar el seu propi projecte de vida», concloent amb el desig que els drets no depenguin ni del lloc de residència ni de la capacitat econòmica familiar.
El compromís institucional i el paper de les administracions
L’alcalde de Logronyo, Conrado Escobar, va ressaltar la implicació de la ciutat amb l’accessibilitat, la inclusió i el benestar, definint-la com un municipi que acull, acompanya i cuida. El batlle va destacar «la importància de la col·laboració entre les administracions i el tercer sector, especialment amb entitats com el CERMI i el Moviment ASPACE, per oferir respostes adequades a les necessitats de les persones amb discapacitat i, en especial, amb paràlisi cerebral». Escobar va apuntar la necessitat d’avançar contra la solitud no desitjada i en l’atenció a la gent gran creant espais de participació, i va reivindicar «el paper dels responsables polítics a l’hora de garantir que totes les persones siguin escoltades».
En relació amb el lema de la trobada d’aquest 2026, l’alcalde va elogiar el paper de les famílies com a xarxa principal i va remarcar «la importància d’evitar que les persones cuidadores hagin de triar entre cuidar i desenvolupar el seu propi projecte de vida». També va admetre l’obligació dels poders públics d’oferir escolta i recursos que redueixin aquesta pressió, animant les famílies a «deixar-se cuidar i a acceptar el suport dels altres».
Per la seva banda, la secretària general de la Fundació ONCE, Virginia Carcedo, va reiterar el suport de la institució al col·lectiu, posant en relleu la «col·laboració històrica amb el Moviment ASPACE i l’evolució cap a una major autonomia, formació, ocupació i participació social de les persones amb paràlisi cerebral». També va celebrar «el protagonisme de les mateixes persones amb paràlisi cerebral en l’organització de la Trobada ASPACE, així com el reconeixement del paper fonamental de les famílies en les cures».
Carcedo va demanar que «es mantinguin els fons del Fons Social Europeu, per la seva contribució a la inclusió i al suport a les persones amb discapacitat», i va reclamar «la necessitat d’una xarxa de seguretat que impliqui les administracions i garanteixi que les famílies no estiguin soles quan necessitin suport», defensant que «les persones amb discapacitat no només han d’estar presents en els espais de participació, sinó tenir capacitat real per decidir i ser protagonistes de les seves pròpies vides».
Cap a un sistema públic de cures basat en drets
El president del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), Luis Cayo Pérez, va elogiar «el paper fonamental del Moviment ASPACE en la defensa de les persones amb grans necessitats de suport, reivindicant les cures com un dels pilars essencials de la civilització i la vida en comunitat». Pérez va denunciar com una injustícia el fet que, «històricament, la responsabilitat de les cures ha recaigut principalment en les famílies i, especialment, en les dones, que sacrifiquen els seus propis projectes de vida».
Davant d’aquesta realitat, el president del CERMI va advocar per transformar les cures en una responsabilitat pública articulada mitjançant suports individualitzats. Tot i reconèixer «els avenços legislatius en matèria de discapacitat», va alertar que «encara són necessaris més recursos, formació i reconeixement social del valor de les cures», i va cloure la seva intervenció agraint «la tasca del Moviment ASPACE i dedicant un reconeixement especial a Manuela Muro, a qui va posar com a exemple de compromís i generositat amb les persones amb discapacitat».
Tancant els parlaments institucionals, el president del Govern de La Rioja, Gonzalo Capellán, va exigir «la igualtat de drets, recursos i oportunitats per a totes les persones amb discapacitat, independentment del territori en què resideixin, defensant que cap frontera territorial s’ha de convertir en una barrera per desenvolupar el seu projecte de vida», subratllant que «el progrés d’una societat es mesura per la seva capacitat per cuidar cada vegada millor les persones».
Coincidint amb el 40è aniversari del Moviment ASPACE, Capellán va agrair «l’esforç de les famílies que van impulsar les primeres associacions per donar suport als seus fills i filles», i va valorar «els avenços aconseguits durant aquestes quatre dècades», tot advertint que «encara queda molt camí per recórrer». Finalment, va fer una crida a «la unitat i al treball conjunt entre les persones amb paràlisi cerebral, les seves famílies, els professionals i el conjunt del moviment associatiu de la discapacitat per seguir avançant i garantir els suports que necessiten les famílies».
Bones pràctiques i acompanyament en totes les etapes vitals
La programació de la trobada va continuar amb una taula rodona protagonitzada per persones amb paràlisi cerebral i els seus familiars, els quals van exposar els reptes que sorgeixen des del diagnòstic i l’atenció en els primers anys fins a l’etapa educativa, la vida adulta i l’envelliment, detallant quines respostes requereix cada moment.
Per concloure la jornada, es va avaluar el paper de les entitats del Moviment ASPACE a través de l’exposició de bones pràctiques en àmbits clau com l’atenció primerenca, l’empoderament de menors, l’ocupació, la vida independent i les solucions residencials, evidenciant la necessitat que els suports s’adaptin de manera dinàmica a les decisions i aspiracions de cada persona.
