
La resistència a expressar la vulnerabilitat i el retard en la cerca d’ajuda professional continuen condicionant de manera severa el benestar i l’esperança de vida dels homes. Aquesta situació té un impacte directe en l’àmbit de la salut mental i la discapacitat psicosocial, on les barreres culturals impedeixen un abordatge precoç. Segons dades de l’INE, al voltant del 75% de les morts per suïcidi a Espanya corresponen a varons, una dada alarmant que reflexa la dimensió d’aquesta problemàtica.
Illa emocional i diagnòstics tardans en la teràpia en adults
Malgrat l’alta incidència de problemes emocionals, la presència masculina en els serveis d’atenció psicològica continua sent minoritària. Àngel Peralbo, especialista en Psicologia i membre de Top Doctors Group, assenyala que «els homes en edat adulta representen sols un terç respecte a les dones que assisteixen a teràpia». Peralbo afegeix que, quan finalment acudeixen a consulta, la majoria ho fa «per pressió de la parella o la família, després d’una situació crítica insostenible, o derivats pel metge de capçalera».
Aquest retard en la petició d’ajuda provoca que molts quadres clínics es cronifiquin o derivin en situacions de discapacitat o dependència emocional. A més, les manifestacions del malestar solen presentar-se de forma emmascarada mitjançant la irritabilitat, la hiperactivitat laboral o les addiccions. A aquesta realitat se suma l’anomenat «síndrome de la xarxa trencada», un fenomen pel qual, a partir dels 30 o 35 anys, molts homes abandonen les seves amistats íntimes i queden desproveïts de suport emocional fora de l’àmbit de la parella.
L’impacte de la prevenció en la salut física i l’atenció precoç
La manca de prevenció afecta igualment la salut física. En el marc del moviment Movember —iniciativa sorgida a Austràlia el 2003 que el 2024 va recaptar més de 83,1 milions d’euros i va comptar amb prop de 300.000 participants—, es remarca la necessitat de conscienciar sobre patologies com el càncer de testicle, el tumor més freqüent entre els 15 i els 39 anys. El Dr. Josep Torremadé, director mèdic d’Andrologia Barcelona by Taus Clinics, indica que «és molt habitual que sigui la parella qui animi o insisteixi al varó per anar a consulta», detectant-se pacients que convopen durant mesos o anys amb molèsties per por o desconeixement.
El retard en les revisions mèdiques pot derivar en complicacions greus o seqüeles físiques de caràcter permanent. Així mateix, els especialistes alerten sobre la proliferació a xarxes socials de tendències pseudocientífiques com el looksmaxxing o el pheromone maxxing. Aquestes pràctiques, segons els experts, amaguen sovint problemes de salut sexual o desinformació i reflecteixen, en paraules de Peralbo, «una carencia profunda d’educació afectivo-sexual i una notable soledat i inseguretat».
