El dret a l’educació inclusiva de la infància amb discapacitat a Catalunya continua trobant seriosos obstacles. Un estudi recent elaborat pel Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), a partir de les experiències de més de 200 famílies d’arreu del territori, alerta de la persistència de barreres estructurals que impedeixen a aquest alumnat accedir als suports educatius indispensables i participar en condicions d’igualtat a la vida escolar.
El document, anomenat Curs escolar 2025-2026 i suports a la diversitat a l’aula, es va presentar el passat dilluns 21 de setembre al Hub Social Barcelona. La jornada va ser introduïda i cloent per Frederic Crespo, president del COCARMI, i va comptar amb la taula rodona L’escola que acull: reptes i propostes en primera persona. Hi van intervenir Pere Cantenys, Íngrid de la Rosa i Neus Payerol, sota la moderació de David Prujà, tots ells integrants del Comitè Executiu de l’entitat, recollint les demandes i necessitats directes de les infàncies amb discapacitat, el seu entorn familiar i l’equip docent.
Un augment de demandes no acompanyat de més recursos
La realitat de les aules mostra que l’alumnat que requereix necessitats específiques de suport educatiu ha experimentat un increment notable, passant del 15% al 36,5% en els últims cinc anys. Això no obstant, aquesta davallada en la proporció de suports respecte a la demanda ha agreujat la manca de professionals qualificats, l’elevada ràtio d’alumnes, la retallada en l’atenció personalitzada i les descompensacions entre diferents zones geogràfiques i escoles.
Obstacles des de la tria de centre fins al dia a dia a l’aula
Les dificultats per a les famílies comencen abans de la mateixa escolarització: gairebé un 33% dels enquestats reconeix problemes durant el procés de selecció d’escola per la manca de places adaptades o per la desigualtat territorial, un factor que afecta especialment les zones rurals i obliga a buscar opcions fora del propi municipi o comarca.
A més, en el funcionament quotidià es detecten greus deficiències:
- Un 60% dels usuaris del servei de transport adaptat ha patit incidències greus, de forma continuada o per falta de disponibilitat.
- Més de la meitat de les famílies sol·licitants de material adaptat no el rep, el rep amb retard o pateix incerteses en la seva entrega.
- Una de cada dues famílies que requereix adaptacions metodològiques considera que no s’apliquen o que són insuficients.
- El 50% de les famílies amb necessitat de vetllador/a o d’altres perfils de suport ha trobat dificultats per disposar-ne, i prop del 50% veu del tot insuficient la dotació hores assignada.
Aquestes mancances d’atenció s’estenen de manera crítica als espais de menjador, esbarjo, sortides i activitats fora de l’horari lectiu, agreujades per la rotació permanent del personal i les baixes que queden sense cobrir.
Desconeixement dels recursos i desinformació
L’informe posa de manifest la manca d’informació fluida cap als progenitors. Més d’un terç de les famílies desconeix si el seu col·legi compta amb Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva (SIEI/SIEI+), mentre que gairebé el 75% ignora si l’escola rep l’assessorament d’un Centre d’Educació Especial Proveïdor de Serveis i Recursos (CEEPSIR). Únicament un terç manifesta rebre explicacions clares sobre les opcions de suport que tenen a l’abast.
Davant d’aquest panorama, des del COCARMI s’insta les administracions a garantir un model educatiu amb suports estables, suficients i continuats. L’entitat recorda que l’exercici del dret a l’educació de l’alumnat amb discapacitat ha de ser una realitat efectiva en condicions d’igualtat, sense quedar condicionat ni al lloc de residència ni a la capacitat de pressió o econòmica de cada família.
