La Regidoria de Salut i Esports de l’Ajuntament de Reus ha organitzat per cinquè any consecutiu les Jornades per a la Prevenció del Suïcidi, una iniciativa que s’emmarca en el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, que se celebra el pròxim 10 de setembre. L’objectiu principal d’aquesta edició és visibilitzar el patiment associat a les conductes suïcides i sensibilitzar sobre la discapacitat psicosocial, remarcant la importància de la comunitat en l’acompanyament del dolor. La programació compta amb la col·laboració directa de la Comunitat per a la Prevenció del Suïcidi, integrada per organitzacions com l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi, Ocell de Foc del Camp i Dret a Morir Dignament.
Aquest teixit associatiu busca involucrar de forma activa la ciutadania i les entitats locals en la xarxa de suport. Per a aquesta edició, la celebració posa un accent especial en l’atenció i la comprensió del dol, oferint espais de trobada i recursos d’acompanyament per a les persones supervivents.
«Un any més, des del govern municipal reafirmem el nostre compromís amb la prevenció del suïcidi i treballem per enfortir les xarxes de suport, facilitar espais de diàleg i garantir que les persones que viuen situacions de dolor trobin recursos i acompanyament», ha declarat Enrique Martín, regidor de Salut i Esports de l’Ajuntament de Reus.
Programació d’activitats de conscienciació i suport
El calendari d’actes arrencarà el dilluns 7 de setembre a les 12 h a la sala d’actes de l’Antic Hospital amb la xerrada Educar per a la mort. Tenim dret a una mort digna?, on s’analitzarà la legislació sobre el document de voluntats anticipades i la dignificació del final de la vida. El dijous 10 de setembre, a les 18.30 h, la plaça del Mercadal acollirà la lectura del manifest institucional.
Posteriorment, el Castell del Cambrer concentrarà diverses sessions centrades en l’experiència del dolor i la recuperació. El dimarts 15 de setembre, a les 18 h, s’hi realitzarà l’acte Navegar els dols, on es presentaran el projecte Dol a través de la cultura i els Grups d’Ajuda Mútua organitzats per l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi. L’endemà, dimecres 16 de setembre a les 18 h, es projectarà el documental Viure la mort, seguit d’un col·loqui. Així mateix, durant ambdues tardes —de 17.30 a 20 h— es podrà visitar la mostra El dol en imatges. Fotografia d’un procés, una exposició de textos i imatges de Mònica Asensio, Annabel Pellicer, Maite Palacios i Joana Abella sobre la seva pròpia experiència.
Com a tancament dins del Mes de la Salut Mental, el divendres 9 d’octubre a les 11.30 h tindrà lloc a la Sala Emili Argilaga del Centre de Lectura la taula rodona Recursos de prevenció i atenció a la conducta suïcida. La conversa comptarà amb les intervencions d’Aurora Pasqual i Susana Bernardo (representants de l’EMSE), Cristina Benito (gestora de casos), Clara Rubio (membre de l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi) i l’activista Nila López.
Dades epidemiològiques i marc estratègic de prevenció
El suïcidi es manté com una de les primeres causes externes de mortalitat a l’Estat espanyol. Les xifres provisionals de l’Institut Nacional d’Estadística corresponents a l’any 2024 indiquen que es van registrar 3.953 morts per aquesta causa, el que representa una taxa global de 8,1 casos per cada 100.000 habitants (12,11 en homes i 4,2 en dones). Segons dades de l’Observatori del Suïcidi, això equival a una mitjana d’11 decessos diaris.
A Catalunya, les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya comptabilitzen 547 defuncions (un 13,8% del total estatal), de les quals 59 es van produir a la demarcació de Tarragona. Tot i que la taxa catalana de 6,73 suïcidis per cada 100.000 habitants se situa per sota de la mitjana estatal i reflecteix un descens respecte a la taxa de 7,93 registrada el 2023, la intervenció en la salut mental continua sent una prioritat.
Per donar-hi resposta, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut ha posat en marxa el Pla d’acció per a la prevenció del suïcidi 2025-2027. L’estratègia municipal de Reus es troba alienada amb les directrius estatals i autonòmiques, enfocades a reduir les temptatives, protegir els col·lectius en situació de major vulnerabilitat, combatre l’estigma social i enfortir l’atenció integral de les persones afectades.
