
El mercat de treball continua mostrant una marcada disparitat en l’accés a l’ocupació per a les persones que conviuen amb alguna diversitat funcional. Segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), un total de 3.345.700 persones amb discapacitat van mantenir algun tipus de vincle amb la Seguretat Social l’any 2024, fet que es tradueix en el 9,9% del volum global de ciutadans registrats. Malgrat que l’exercici va assolir la fita de tenir el major nombre d’incorporacions laborals d’aquest col·lectiu de tota la sèrie històrica, les diferències d’oportunitats respecte a la població que no té cap discapacitat continuen sent molt acusades.
L’informe estadístic detalla que 728.100 integrants d’aquest col·lectiu van constar en alta laboral com a mínim una vegada durant l’any, establint un màxim que consolida una tendència a l’alça. No obstant això, la dada contrasta quan s’analitza proporcionalment: només el 21,8% de les persones amb discapacitat registrades a la Seguretat Social van aconseguir una feina, davant l’elevat 63,7% assolit per les persones sense discapacitat.
La directora de Formació i Ocupació de la Fundació ONCE, Sabina Lobato, ha manifestat sobre aquest escenari que «la inclusió laboral de les persones amb discapacitat no es solo una cuestión de derechos o justicia social, sino también de competitividad y de aprovechamiento del talento que nuestra sociedad no puede permitirse desaprovechar». D’aquesta manera, la directiva emmarca la urgència d’incorporar aquests professionals en un teixit empresarial que afronta profunds canvis corporatius.
Avenços i concentració territorial de l’ocupació
L’evolució des de l’any 2016 reflecteix que el volum de treballadors amb discapacitat en alta laboral s’ha incrementat en un 32,6%. Tot i així, la representació total d’aquests empleats sobre el conjunt de la població activa espanyola amb prou feines va fregar el 3% durant el 2024, evidenciant un creixement que encara és limitat. Geogràficament, la distribució de les oportunitats es troba altament centralitzada, atès que Catalunya, Andalusia i la Comunitat de Madrid van rebre més del 47% de les persones amb discapacitat contractades.
L’estudi de l’INE afegeix que aquest grup de professionals va sumar 1.217.600 afiliacions al llarg de l’exercici, deixant una mitjana d’1,67 contractes per cada treballador. Aquest índex de rotació es troba per sota de la mitjana registrada entre la població general sense discapacitat, la qual es va situar en 1,98 afiliacions. Pel que fa al règim d’activitat, la gran majoria es va decantar pel sector assalariat, concretament un 93,1% va operar dins del Règim General de la Seguretat Social, mentre que un 10,1% del total de treballadors de l’entorn de la discapacitat va exercir la seva activitat mitjançant l’autoocupació o el treball per compte propi.
Inestabilitat i reptes davant la transformació tecnològica
La durada dels contractes continua sent un dels grans esculls per a la plena estabilitat del sector. Si bé és cert que el 54,0% de les altes es van aconseguir mantenir durant els dotze mesos de l’any, existeix una cara b en la precarietat temporal: el 42,9% de les relacions laborals van tenir una durada inferior a un any i un 5,1% dels afectats no va arribar ni a un mes de contractació. D’altra banda, les contractacions de caràcter indefinit van abastar el 44,0% del total de les afiliacions realitzades, una xifra molt similar al 43,5% del personal de l’empresa ordinària que no té cap limitació física o cognitiva.
La mobilitat al mercat laboral es va mostrar especialment rígida per a aquest col·lectiu, un fet que queda certificat en comprovar que el 82,0% de les persones amb discapacitat van desenvolupar la seva tasca per a una única corporació durant tot el període analitzat. A més, el 73,1% d’ells només va disposar d’una única afiliació, en contraposició al 67,4% de la resta de ciutadans.
Davant d’aquestes conclusions, Sabina Lobato ha afegit que “nunca tantas personas con discapacidad habían trabajado en nuestro país”, tot i que immediatament ha advertit que la distància en l’accés al treball ordinari és encara “inaceptablemente elevada”. L’experta ha valorat les xifres en un entorn global d’incertesa econòmica i mutació tecnològica liderada pel desplegament de la intel·ligència artificial. En aquest sentit, ha apel·lat a la responsabilitat col·lectiva del teixit institucional i mercantil per aconseguir que les mutacions del sistema es tradueixin en nous espais d’integració i no pas en mecanismes inèdits d’exclusió social per a les persones amb discapacitat.

