
La Federació Catalana d’Escacs no vol aplanar els esglaons amb què es troben les persones amb discapacitat per poder jugar als escacs encara que estiguin federats; no disposen ni volen disposar de monitors que assisteixin a les persones que per la seva discapacitat no poden moure les peces ni estrènyer al rellotge i per tant no poden jugar tornejos internacionals a menys que ells mateixos es paguin un assistent per a realitzar el servei que necessiten per poder jugar.
És una vergonya que un esport que només necessita un assistent per moure les peces la Federació d’Escacs catalana no ho vulgui proporcionar amb el que les persones dependents per a tot són també marginades per fer un esport que precisament poden fer competint amb qualsevol “persona sense discapacitat”.
És una vergonya que un esport com els escacs, que només necessita un assistent per moure les peces, la Federació d’Escacs catalana no ho vulgui proporcionar amb el que les persones dependents per a tot són també marginades
Un torneig internacional pot costar 250€ per pagar a qui et mou les peces, és a dir que ens volen a casa, és vergonyós que als problemes que té la persona amb discapacitat davant la vida se sumi una cosa senzilla de resoldre com és que la Federació Catalana d’escacs no es negui a posar un monitor a qui ho necessita.
La marginació també és deixar-te fora d’un esport que amb assistència el pots practicar i competir perfectament, perquè la Federació Catalana d’escacs no ho veu així, ignorant-ho tot, fa el que dóna la gana als representants. És dur quedar-te a casa si no tens euros per poder-te pagar un assistent quan en molts altres esports sí que tenen assistents per poder-los realitzar. Com més discapacitat més marginat, només demano a la Federació Catalana d’escacs que s’ho pensi i que no deixi gent capacitada per poder disputar un torneig internacional, un altre torneig, la lliga… a casa avorrida. La discapacitat és una loteria, no un pecat pel qual s’ha de pagar una penitència com és quedar-se a casa mirant sense poder gaudir d’un torneig perquè a la Federació li dóna la gana per no saber gestionar.

