Una prova mèdica que examina l’equilibri a l’oïda interna podria esdevenir una eina fonamental per predir la capacitat de recuperació de les persones que pateixen una pèrdua auditiva sobtada i severa. Aquest procediment diagnòstic permetria als especialistes determinar amb més exactitud en quins casos és recomanable aplicar l’oxigenoteràpia hiperbàrica, segons revela un recent estudi realitzat per la Universitat de Hanyang, a Seül, que ha estat publicat a la revista Scientific Reports. La recerca obre la porta a una atenció mèdica molt més personalitzada davant d’una hipoacusia neurosensorial sobtada profunda, una urgència mèdica que requereix una actuació ràpida per evitar seqüeles permanents en l’àmbit de la discapacitat auditiva.
L’estudi ha estat liderat pels investigadors Sang-Yoon Han, Hee Won Seo, Seung Hwan Lee i Jae Ho Chung, tots ells integrants del Departament d’Otorrinolaringologia-Cirurgia de Cap i Coll de la Facultat de Medicina de l’esmentada institució coreana. El seu treball s’ha centrat en aquesta variant greu de la patologia, on la lesió es localitza directament a l’oïda interna o al nervi auditiu, provocant una caiguda brusca de l’audició que sol afectar un sol costat i que sovint es manifesta acompanyada de vertígens, marejos, xiulets o una intensa sensació de taponament.
El test que mesura el dany intern
Per dur a terme la investigació, els científics van analitzar l’evolució de 85 pacients amb una pèrdua d’audició igual o superior als 80 decibels. Tots els participants havien estat sotmesos al video head impulse test, una tècnica que examina de manera específica el funcionament dels canals semicirculars, unes estructures anatòmiques clau per al control de l’equilibri. L’objectiu de l’equip mèdic era comprovar si el grau d’afectació d’aquestes estructures relacionades amb l’estabilitat corporal podia funcionar com un indicador del pronòstic de la malaltia.
Els autors de la recerca van dividir la mostra en dos grups diferenciats: un bloc de 39 pacients que van rebre un mínim de cinc sessions de cambra hiperbàrica i un segon grup de 46 persones que en van rebre menys o cap. Els resultats van revelar que la disfunció del canal semicircular posterior és un factor independent que s’associa a una pitjor evolució de l’audició. De fet, els pacients que presentaven aquesta alteració concreta van registrar uns llindars auditius finals uns 14 decibels pitjors en comparació amb aquells que mantenien la funció del canal intacta.
Optimització de la cambra hiperbàrica
Malgrat aquest pitjor pronòstic inicial, els investigadors van descobrir que aquesta mateixa anomalia serveix per identificar quins malalts responen millor a la teràpia amb oxigen. Segons les dades recollides a l’article de Scientific Reports, entre el grup de pacients que patien aquesta disfunció de l’equilibri, aquells que van rebre oxigenoteràpia hiperbàrica van mostrar una millora auditiva molt significativa en diverses de les freqüències analitzades, assolint millors resultats que els qui no van rebre el tractament.
Segons els criteris defensats per l’Institut Espanyol de Medicina Hiperbàrica, aquest procediment complementari incrementa de manera notable la concentració d’oxigen en el torrent sanguini i optimitza el seu transport cap als teixits que han patit una lesió. En el camp de l’otorrinolaringologia, s’utilitza com un suport als corticoides, i la seva eficàcia és molt més alta quan s’inicia durant les dues primeres setmanes des de l’aparició dels símptomes. A la pràctica, aquesta troballa ofereix una via objectiva per avaluar el nivell de risc de cada pacient i afinar la conveniència d’incorporar la cambra hiperbàrica al tractament convencional.
