L’impacte dels factors biològics exclusivament femenins guanya pes en la recerca de les patologies neurodegeneratives, considerades una de les causes principals de mortalitat, discapacitat i dependència. Atès que l’Alzheimer afecta les dones de manera desproporcionada, representant dues de cada tres persones diagnosticades, la ciència s’ha enfocat a analitzar com les alteracions hormonals, immunitàries i cerebrals derivades de la gestació modifiquen l’hipocamp, la regió clau de la memòria. En aquest àmbit, el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, ha liderat un estudi amb dones postmenopàusiques per determinar la relació entre la història reproductiva i els indicadors primerencs d’aquesta malaltia que genera un gran impacte en la discapacitat de la població envellida.
La investigació, publicada a la revista Neurology, s’ha dut a terme a partir de les dades de 254 dones voluntàries sense deteriorament cognitiu procedents de la cohort ALFA+, un grup que compta amb el suport de la Fundació ”la Caixa” i que està enriquit amb factors de risc perquè la majoria són descendents de primer grau de pacients amb Alzheimer. El valor diferencial d’aquest treball és que no es limita a l’evolució cognitiva, sinó que incorpora biomarcadors essencials de la malaltia com l’acumulació de la proteïna β-amiloide, que s’inicia dècades abans de la simptomatologia, i la reducció del volum de l’hipocamp. Els resultats preliminars suggereixen que el nombre de parts podria influir en la variació dels indicadors cerebrals al llarg del temps, una associació que s’ha observat únicament en aquelles participants que ja presentaven una elevada presència de la patologia amiloide.
Una finestra d’intervenció contra la bretxa de gènere
Davant d’aquestes conclusions, les autores de l’estudi han volgut matisar que en cap cas es pot deduir que l’embaràs o el fet de tenir fills incrementi el risc de patir la malaltia. La primera autora de l’article i estudiant de doctorat del BBRC, Clara Gallay, ha detallat que “els resultats no indiquen que tenir fills augmenti el risc de desenvolupar Alzheimer. El que observem és que el nombre de parts podria influir en com evolucionen determinats canvis cerebrals quan la patologia ja és present, tot i que encara cal molta més investigació per comprendre els mecanismes implicats”. L’estudi obre una nova línia de treball per esbrinar si darrere d’aquesta tendència hi ha canvis hormonals acumulats o factors socials de la criança.
Per la seva banda, la investigadora postdoctoral al BBRC i autora de correspondència, la Dra. Anna Brugulat, ha remarcat la necessitat d’ampliar la recerca: “Aquests resultats són preliminars i requereixen confirmació en cohorts més grans. Per poder establir causalitat, necessitem més estudis amb mides de mostra més grans, mesuraments hormonals directes i seguiments més llargs. Aquest és només el primer pas, pero estem convençudes que entendre millor el paper dels factors reproductius en les primeres etapes de l’Alzheimer és essencial per avançar cap a estratègies de prevenció més personalitzades”.
Aquesta investigació és clau per superar la bretxa històrica en salut cerebral femenina i optimitzar el diagnòstic precoç en unes fases inicials on encara es pot intervenir abans de l’aparició de la dependència. Actualment, es calcula que a Espanya l’Alzheimer i altres demències afecten entre 850.000 i 950.000 persones, fet que equival a una de cada deu persones de més de 65 anys i a un terç de les majors de 85 anys. Les previsions indiquen que, si no es troba una cura efectiva, l’increment de l’esperança de vida podria triplicar el nombre de casos al món l’any 2050, superant el milió i mig d’afectats a l’Estat i provocant una situació de col·lapse en els sistemes sanitaris i d’atenció a la discapacitat.
