El temor a conduir no és una simple incomoditat, sinó una barrera invisible que limita severament l’autonomia personal. L’amaxofòbia, coneguda com la por a posar-se al volant, actua sovint com una discapacitat invisible o una limitació funcional invisible, forçant moltes persones a rebutjar feines, modificar plans quotidians o dependre per complet d’altres per als seus desplaçaments. Per fer front a aquesta realitat que pateixen prop de nou milions de conductors a Espanya, la companyia de mobilitat Europcar ha posat en marxa Gaming Therapy, un programa d’exposició progressiva dirigit per la psicoterapeuta Cristina Rojas, especialitzada en el tractament emocional d’aquesta fòbia.
D’acord amb les dades facilitades per l’entitat organitzadora, el 28 % dels conductors de l’Estat espanyol reconeix experimentar angoixa en determinades situacions viàries, mentre que un 6 % pateix una afectació greu i totalment incapacitant per a la conducció. Entre les persones que han decidit afrontar aquest obstacle es troben Víctor i Laila, dos dels sis participants de la iniciativa que s’han tornat a posar al volant al Circuit de Catalunya, a Montmeló. Els testimonis recollits per l’agència Servimedia evidencien com aquesta por restringeix la independència; en el cas de Víctor Barceló, de 29 anys i resident a Madrid, la manca de pràctica i la pèrdua de confiança van acabar condicionant la seva llibertat per moure’s: “Llegar a Madrid y ver cómo es el tráfico fue como decir: yo aquí no cojo un coche ni de broma”. Després de passar per les fases virtuals i reals del projecte, el seu objectiu és recuperar el control de la seva mobilitat sense dependre de ningú.
Per la seva banda, la presentadora de televisió Laila Jiménez, de 43 anys, acumulava dues dècades sense conduir arran de l’impacte emocional d’un accident en el seu entorn d’amics. Tot i patir símptomes d’ansietat i ofegament abans d’entrar a la pista de Montmeló, l’experiència guiada li va permetre connectar amb el seu desig de joventut de ser independent. En baixar del vehicle, va manifestar: “De repente es como: vale, somos dos. No es la máquina por un lado y yo por otro. Puedo dominarlo”. La intenció de la comunicadora és continuar ara amb classes de reforç impartides per professionals capaços d’entendre tant els factors tècnics com la gestió emocional de la fòbia.
La metodologia del programa Gaming Therapy aposta per un acompanyament professional que s’inicia a la llar amb un videojoc de la consola PlayStation, continua en un simulador i culmina en un cotxe real en un entorn segur. La psicoterapeuta Cristina Rojas remarca que el primer pas fonamental és normalitzar la situació perquè l’afectat no se senti com un “bicho raro”, ja que l’afrontament en solitari pot derivar en una major frustració. La teràpia aborda directament els pensaments associats, la simptomatologia física de l’estrès i la pèrdua de control per garantir que els participants puguin traslladar aquesta seguretat recuperada a les seves rutines urbanes i interurbanes.
Des de la perspectiva de la inclusió, la directora general adjunta d’Europcar per a Espanya i Portugal, Isabel Martínez, ha vinculat aquesta iniciativa amb el compromís de la companyia envers la mobilitat inclusiva i accessible, assenyalant que l’empresa treballa per adaptar-se a les circumstàncies de cada usuari, incloses les persones amb discapacitat o aquelles que pateixen trastorns d’ansietat viària. Isabel Martínez ha posat èmfasi en la importància de trencar l’estigma i la vergonya que sovint envolten aquest problema, especialment a causa dels estereotips socials de gènere: “Hay que hablar de este problema y darlo a conocer para que la gente se anime a pedir ayuda”. Tot i que entre el 70 % i el 90 % dels conductors que reben suport especialitzat aconsegueixen revertir la situació, menys de tres de cada deu afectats busquen assistència professional. Per facilitar l’accés a la informació, el projecte disposa del portal web Pierde el miedo a conducir, dissenyat per oferir orientació virtual i recursos de suport a qualsevol persona que vulgui reprendre el control de la seva llibertat en el transport.
