
Aquest divendres 26 de juny de 2026 ha mort a Barcelona la psiquiatra i psicoanalista Eulàlia Torras de Beà, una de les personalitats amb major impacte en l’evolució de la psiquiatria infantil i juvenil a Catalunya. Fundadora i presidenta d’honor de la fundació que porta el seu nom, el seu llegat destaca per haver revolucionat l’atenció precoç i la salut mental dels més joves, introduint una perspectiva molt més humana en l’àmbit assistencial.
A finals de la dècada dels seixanta, en un context mèdic on predominaven els diagnòstics purament simptomàtics, Eulàlia Torras de Beà va proposar un canvi de paradigma radical. El seu model apostava per una intervenció global, preventiva i de caràcter comunitari que atengués no només el menor, sinó també el seu entorn i els vincles afectius familiars, elements fonamentals per tractar la diversitat de malestars i els trastorns del desenvolupament.
Impulsora de la xarxa assistencial pública
L’any 1969, aquesta metodologia pionera va agafar forma amb la creació del Servei de Psiquiatria i Psicologia de Nens i Adolescents de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona, un dels primers espais hospitalaris nascuts amb una clara orientació social. Posteriorment, quan el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va desplegar la xarxa pública de Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), el mètode de treball de la doctora es va incorporar al teixit de la sanitat pública, assumint la cobertura de zones com Gràcia, Sant Andreu i, més endavant, Montcada i Reixac.
La consolidació de la seva obra va arribar el 9 de juliol de 1990 amb la constitució de la Fundació Eulàlia Torras de Beà (FETB). Aquesta institució gestiona actualment el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç de Gràcia (CDIAP Gràcia) i diversos CSMIJ, amb l’objectiu de vetllar pel benestar emocional de milers d’infants, adolescents i les seves famílies, a més de formar nous especialistes del sector. Com a reconeixement a aquesta tasca de quatre dècades, l’any 2010 la Generalitat li va atorgar la Placa Josep Trueta.
Més enllà de la seva tasca de gestió i assistència a peu de consulta, la doctora va desenvolupar una intensa tasca pedagògica formant nombroses promocions de psicòlegs, psiquiatres i psicoterapeutes. Deixa també una extensa petjada teòrica a través d’estudis i assajos publicats que avui dia segueixen sent manuals de capçalera, entre els quals destaquen Dislèxia. Una comprensió dels trastorns de l’aprenentatge o Normalitat, psicopatologia i tractament en infants, adolescents i família.

