L’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, segona ciutat de Catalunya, ha posat en marxa un pla d’acció transversal que busca adaptar les estructures urbanes i assistencials al repte de l’envelliment. Aquesta reestructuració posa el focus en la prevenció de la vulnerabilitat, la lluita contra la soledat i, especialment, en el foment de l’autonomia de les persones grans, moltes de les quals presenten situacions de discapacitat física o dependència associada a l’edat. L’objectiu institucional és oferir els recursos suficients perquè aquests ciutadans puguin continuar residint en el seu entorn habitual amb la màxima dignitat i qualitat de vida.
Dins d’aquest paquet de reformes, la renovació del Servei Local de Teleassistència esdevé una de les mesures més rellevants. El passat 23 de juny va entrar en vigor una normativa que prioritza l’atenció segons el grau de dependència i les necessitats acreditades dels usuaris. La gran novetat del sistema serà la seva digitalització completa, programada per al pròxim 6 de juliol, que permetrà als sol·licitants consultar de manera transparent el seu lloc en una llista d’espera unificada. Per assegurar la cobertura integral de les persones amb limitacions funcionals, un equip de professionals revisarà els expedients d’aquest any, període en què s’han gestionat 682 sol·licituds i atorgat 702 dispositius, sumant a més 300 nous terminals de teleassistència avançada.
Ampliació d’equipaments accessibles i menjadors amb preu social
La transformació també és física i comunitària. El consistori ha recuperat el servei de menjadors comunitaris als casals de Provençana i Pubilla Cases, un model que s’implanta també al nou Espai Comunitari de Benestar Sènior del barri de la Florida, a l’avinguda de Catalunya, 140. Aquest centre oferirà des de tallers d’envelliment actiu fins a serveis d’higiene i suport en matèria de dependència. En paral·lel, s’ha anunciat l’obertura del nou Casal de la Gent Gran de Sant Josep, unes instal·lacions tres vegades més grans que les anteriors, totalment accessibles i adaptades a les necessitats de mobilitat del col·lectiu, que properament farà una jornada de portes obertes.
Així mateix, l’atenció mèdica i social s’unificarà mitjançant una aliança amb la Generalitat de Catalunya i els proveïdors de salut de la ciutat. Aquest nou sistema d’atenció integrada disposarà d’un equip conjunt per fer valoracions i plans d’intervenció únics per a l’atenció domiciliària i la salut mental, a més de desplegar un banc d’ajudes tècniques i nous suports per a les persones cuidadores. A més, es redefinirà el servei de podologia per ajustar-lo a les exigències sanitàries.
Un model centrat en la prevenció i la cura integral
Totes aquestes reformes es consolidaran legalment abans de finals d’any amb la publicació del nou Reglament de prestacions socials, que unificarà els ajuts municipals vigents. L’alcalde de la ciutat, David Quirós, ha subratllat la importància d’apropar aquests serveis especialitzats als entorns veïnals recordant que «aquesta estratègia respon a una manera d’entendre les polítiques públiques que situa les persones en el centre. Volem que les persones grans puguin continuar vivint al seu barri amb autonomia, seguretat i qualitat de vida, i per això reforcem els serveis de proximitat, ampliem els recursos municipals i impulsem una millor coordinació entre els serveis socials i sanitaris».
El batlle ha reafirmat que la planificació municipal busca donar respostes estructurals i permanents als desafiaments de l’envelliment, concloent que «les actuacions que estem desplegant no són iniciatives aïllades. Formen part d’un mateix model de ciutat que aposta per prevenir les situacions de vulnerabilitat, combatre la soledat no desitjada i garantir que les persones grans continuïn participant activament en la vida comunitària».
