La presència de la diversitat funcional a les pantalles espanyoles continua sent una assignatura pendent. Les persones amb discapacitat amb prou feines representen el 5,8% dels personatges de les produccions cinematogràfiques, una xifra alarmantment allunyada del pes real d’aquest col·lectiu en la societat. Aquesta és una de les conclusions principals del setè Informe ODA 2026, un estudi presentat aquest dijous per l’Observatori de la Diversitat en els Medis Audiovisuals (ODA) a l’Espai Fundació Telefònica de Madrid, on s’evidencia la persistència d’una profunda esquerda en matèria de representació.
Més enllà d’analitzar l’àmbit de la discapacitat, l’informe examina la situació d’altres col·lectius com el sector Lgbtiqa+, així com factors vinculats a la racialització, el gènere, l’edat i la classe social. Per debatre els resultats, la historiadora de l’art Eugenia Tenenbaum va moderar una taula rodona que va comptar amb la directora d’investigació d’ODA, Paula Serna; el director Afioco Gnecco; la guionista Samia Jahjah i el cineasta amb discapacitat auditiva Domingo Pisón. Durant l’acte, es va alertar que la falta de visibilitat, tant davant com darrere de les càmeres, «limita la construcció de referents positius» i ajuda a perpetuar prejudicis històrics.
Els experts van denunciar que, quan la ficció decideix incloure la discapacitat, habitualment ho fa «associada a històries de superació, malaltia o dependència», en lloc de mostrar aquests ciutadans amb projectes de vida quotidians, feines o relacions personals comunes. Un altre dels obstacles assenyalats és que molts d’aquests papers encara són interpretats per actors sense cap mena de discapacitat, fet que tanca les portes laborals als intèrprets del col·lectiu. Davant d’això, es va reclamar una presència transversal de professionals de l’àmbit en fases clau com el guió, la direcció o la producció, assegurant que «la seva participació resulta essencial per construir relats més autèntics i diversos».
Finalment, la trobada va servir per fer una crida a productores i plataformes per tal d’impulsar polítiques actives de contractació i accessibilitat en els rodatges. Els ponents van coincidir que la indústria audiovisual té un paper decisiu en l’imaginari col·lectiu i van recordar que una mirada plural no només beneficia les persones afectades, sinó que enriqueix la qualitat de les mateixes històries. Per aquest motiu, van concloure amb la petició que la inclusió «deixi de ser una excepció per convertir-se en una pràctica habitual dins de la producció audiovisual».
