L’atenció mèdica primerenca és un factor crític per determinar el grau de discapacitat permanent derivat d’un traumatisme a la medul·la. Per aquest motiu, la Societat Espanyola de Columna Vertebral (GEER) ha llançat una proposta pionera durant la celebració del seu 40è Congrés Nacional a Sevilla: la implantació a Espanya d’un model d’atenció urgent per a la lesió medul·lar traumàtica inspirat en el funcionament d’èxit de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT). Aquest sistema es basaria en una xarxa coordinada d’hospitals de referència i equips multidisciplinaris altament especialitzats que estiguin preparats per actuar des de les primeres hores posteriors a l’accident. Segons els professionals, el temps és decisiu, ja que una intervenció precoç i coordinada pot reduir de manera dràstica les complicacions posteriors i optimitzar les possibilitats de recuperació neurològica, fet que incideix directament en una millor qualitat de vida futura per a les persones afectades.
Actualment, la lesió medul·lar representa un dels traumatismes amb un impacte funcional, sanitari i social més elevat. A més de les evidents seqüeles físiques i de mobilitat, aquestes situacions provoquen un fort sotrac emocional, familiar i econòmic, convertint l’eficiència de l’assistència inicial en una prioritat absoluta per als equips mèdics. Per respondre a aquest repte, el sector aposta per avançar cap a un protocol organitzatiu que faciliti la identificació immediata dels casos per traslladar-los sense demora a centres preparats per oferir un tractament integral.
Un nou perfil epidemiològic marcat pel canvi demogràfic
L’evolució d’aquesta patologia ha experimentat un gir significatiu a causa de l’envelliment de la població, tal com demostra un estudi de caràcter estatal liderat pel doctor Andrés Barriga, de l’Hospital Nacional de Paraplegics de Toledo. La investigació, que analitza una dècada d’historials clínics, revela que l’edat mitjana dels pacients s’ha elevat fins als 46,9 anys, una xifra que supera en deu anys els registres històrics de dècades anteriors. Aquesta transformació obliga a reconfigurar tant l’estratègia de prevenció com l’organització dels recursos assistencials del teixit sanitari.
Les causes que originen la discapacitat medul·lar mostren també una clara divisió de perfils en funció de l’edat dels afectats:
- Menors de 60 anys: Els accidents de trànsit es mantenen com el factor desencadenant principal, provocant el 46% d’aquestes lesions en aquest rang d’edat.
- Majors de 60 anys: El mecanisme predominant són les caigudes, que concentren el 71,5% dels diagnòstics en la població sènior, tenint l’origen gairebé en la meitat dels casos en una caiguda al mateix nivell del terra.
Si s’avaluen les dades en termes globals, els sinistres viaris continuen al capdavant de l’estadística com la causa principal de lesió medul·lar traumàtica a Espanya en estar implicats en el 38,5% dels casos estudiats. Per darrere se situen les caigudes al nivell del terra amb un 20,6% i els accidents per caigudes des de l’altura amb un 19,1%.
Major gravetat funcional en la gent gran
La investigació posa una alerta especial sobre la cura de la gent gran, ja que les seves lesions acostumen a presentar una gravetat funcional molt superior. En aquest col·lectiu concret tenen prioritat diagnòstica les afectacions de caràcter cervical i la tetraplegia, que afecta més de dos terços d’aquest grup de pacients. Aquesta realitat es diferencia notablement de la dels menors de 60 anys, entre els quals la condició més freqüent és la paraplejia.
Aquesta disparitat clínica multiplica de forma exponencial les necessitats de rehabilitació i els suports sociosanitaris per a un segment de població en creixement constant. Davant d’això, els especialistes insisteixen que la creació de centres de referència enllaçats amb protocols de derivació immediata és l’única via per assegurar una atenció ràpida i homogènia a qualsevol punt del territori espanyol.
Finalment, el congrés ha emfasitzat la urgència de dissenyar programes preventius específics per a la gent gran centrats en la millora de la seguretat a les llars, el foment de l’exercici físic i el control de fàrmacs que alterin l’equilibri. En paral·lel, s’ha destacat la necessitat vital de mantenir i intensificar les campanyes de conscienciació de seguretat viària per a la població jove, sector on el trànsit continua sent el principal generador de grans discapacitats d’origen medul·lar.
