La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, ha fet públic l’informe anual de seguiment del Pacte contra la segregació escolar en el marc d’una jornada de treball coorganitzada pel Departament d’Educació i Formació Professional i la Diputació de Barcelona. Tot i que el document constata avenços generals en el món local, posa un èmfasi crític en les mancances estructurals que afecten la distribució i la detecció de l’alumnat que presenta necessitats educatives específiques derivades de situacions de vulnerabilitat.
El volum d’alumnes identificats amb necessitats educatives vinculades a situacions socioeconòmiques s’ha elevat fins al 34% a primària i al 29,4% a secundària, assolint nominalment el llindar de risc de pobresa infantil estimat al país. Malgrat aquest increment en el registre global, la recerca llança una dada preocupant per a l’equitat escolar: més d’una tercera part d’aquest alumnat vulnerable es detecta una vegada ja ha estat admès i escolaritzat al centre. Aquest retard en la identificació cronifica els desequilibris entre centres i impedeix una distribució compensada des de l’inici de l’etapa acadèmica.
La fractura en la detecció és especialment greu a l’inici de l’escolarització. Per exemple, mentre que el 31,3% dels infants que comencen el curs d’Infantil 4 (I4) presenten necessitats específiques, només el 20,5% de les sol·licituds tramitades durant la preinscripció per al curs 2025/2026 al·legaven aquesta circumstància. L’origen d’aquest decalatge respon a l’actual model de l’etapa d’Infantil 2 (I2), on les taxes d’escolarització de les famílies socialment afavorides quasi tripliquen les de les llars vulnerables, ja que el 80,6% dels infants de nacionalitat espanyola assisteixen a les aules de dos anys davant d’un marginal 32,5% dels infants de nacionalitat estrangera.
Traves en el calendari dels ajuts i dependència econòmica
L’arrel del problema es troba en els indicadors utilitzats per la Generalitat durant la preinscripció, molt lligats a concessions de caire econòmic com les beques de menjador o el finançament suplementari conegut com a «motxilles escolars» —que el curs 2024/2025 van arribar a més de 150.000 alumnes—. Atès que les convocatòries d’ajuts de menjador, gestionades pels consells comarcals i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, no es resolen fins al juliol per dependre de dades fiscals, aquests barems queden totalment inoperatius a la primavera, que és el moment clau de l’admissió en què es podria afavorir la igualtat d’oportunitats del col·lectiu amb més suports.
Així mateix, l’organisme de defensa denuncia que el Departament d’Educació i Formació Professional encara no ha establert de manera formal el llindar de renda familiar que preveia el Decret 11/2021, un retard que impedeix automatitzar i centralitzar la detecció mitjançant el padró o els registres de prestacions socials. La situació esdevé insostenible en termes territorials, ja que el 34,9% dels municipis catalans tenen menys de la meitat de la seva població escolar vulnerable identificada en el moment de la preinscripció, generant una concentració desproporcionada en entorns d’alta complexitat on el finançament educatiu i salarial continua repartint-se de forma lineal i sense tenir en compte el pes de la diversitat a les aules.
