Els límits dels sistemes d’atenció actuals en l’àmbit de la salut mental han quedat en evidència durant la III Jornada d’abordatge de la depressió resistent al tractament, una trobada organitzada pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu a Sant Boi de Llobregat. En aquest marc, diversos especialistes han llançat una crida urgent per transitar cap a la medicina personalitzada per tal de millorar l’èxit terapèutic. La jornada ha servit per traslladar a la societat la complexitat d’aquesta problemàtica, que afecta actualment entre un 35% i un 37% de les persones amb depressió a escala global, comptant amb la implicació directa de testimonis afectats que exigeixen diagnòstics molt més primmirats i intervencions fetes a mida.
La realitat del dia a dia dels malalts reflecteix la duresa d’un procés marcat per la cerca infructuosa d’una solució. Un dels pacients recuperats, en Javier, recorda com va «perdre la il·lusió per viure» de forma sobtada després d’una trajectòria completament activa, descrivint que va passar «de 100 a zero en un no res». Tot i haver superat l’episodi gràcies a un abordatge especialitzat, es manté alerta davant un possible retorn del trastorn per poder aplicar mesures ràpides. Així mateix, la Loli, mare d’un afectat crònic des de fa més de vint anys, denuncia el llarg camí viscut abans d’obtenir una valoració encertada i afirma que «si hi haguéssim arribat abans, potser no s’hauria cronificat», posant l’accent en la impotència de l’entorn cuidador davant un escenari tan devastador.
El repte d’abandonar el mètode de l’assaig i error
Els professionals del Parc Sanitari Sant Joan de Déu recorden que la depressió és una patologia profundament heterogènia en la qual conflueixen factors de naturalesa biològica, social i psicològica. Per aquest motiu, els tractaments estàndard no generen respostes uniformes i sovint s’emmarquen en una dinàmica de prova i error que dilata el patiment. Davant d’això, l’alternativa passa per la psiquiatria de precisió, recorrent a eines d’avantguarda com les tècniques de neuroimatge, que actuen com una radiografia cerebral que ajuda a afinar el diagnòstic i a escollir l’estratègia idònia des del primer moment. El psiquiatra Salvatore Aguilar detalla de forma gràfica aquesta necessitat: «No es tracta de canviar totes les peces del cotxe, sinó d’identificar exactament quina falla i com reparar-la, tenint en compte l’experiència de qui condueix (la vida de la persona) i la carretera per on circula (l’entorn)».
Per fer front a aquesta realitat, la Unitat de Depressió Resistent d’aquest centre assistencial —posada en marxa l’any 2025— desplega un programa integral enfocat a activar la neuroplasticitat del cervell sota supervisió mèdica estricta. El ventall d’accions clíniques es bascula en funció del perfil de cada usuari i inclou opcions com l’esketamina intranasal, un fàrmac d’acció ràpida que registra un percentatge de resposta positiva del 82% dels pacients i destaca per augmentar la neuroplasticitat en combinació amb la psicoteràpia. També s’empra l’Estimulació Magnètica Transcranial, un procediment de caràcter no invasiu amb una efectivitat d’entre el 35% i el 40%, i la Teràpia electroconvulsiva, avalada per dècades d’evidència científica per a quadres greus, que assoleix una notable reducció dels símptomes d’entre el 85% i el 90% dels casos. Finalment, la unitat desenvolupa línies de recerca en entorns clínics amb psicodèlics per a quadres crònics i un seguiment integral amb equips d’infermeria, psicologia i treball social.
Resultats clínics i presa de decisions compartides
Des de la seva obertura, el servei ha atès un total de 205 persones, de les quals 190 han aconseguit una recuperació o una millora substancial en la seva qualitat de vida, evidenciant que els perfils joves o amb menor temps d’evolució responen millor. El model organitzatiu estableix que el 80% dels pacients rep l’alta en un termini inferior als 12 mesos, sent l’estada mitjana de sis mesos. El mètode aplicat es regeix per una metodologia on el malalt i els seus familiars participen activament en la selecció del tractament d’entre les vies recomanades per l’equip mèdic, prenent en consideració factors clínics com la comorbiditat, l’alentiment motor o les contraindicacions.
Malgrat la rellevància dels fàrmacs i la neuromodulació, el consens de la jornada ha determinat que els tractaments biològics són insuficients sense una continuïtat en la psicoteràpia i el suport a l’entorn familiar, atès que el risc de patir una recaiguda és molt elevat. Els especialistes coincideixen que el futur d’aquesta disciplina mèdica depèn d’aconseguir una precisió total a través de la innovació tecnològica, el redissenyu dels recursos existents i una millor coordinació en l’assistència de cada cas.
