La violència masclista opera amb un caràcter bidireccional i estructural que colpeja amb especial duresa les dones amb diversitat funcional. La Confederació Estatal de Dones amb Discapacitat (CEMUDIS) ha exposat aquesta realitat després d’analitzar els indicadors de la Macroenquesta de Violència contra la Dona 2024. L’entitat destaca que, tot i tractar-se d’una anàlisi encara parcial, la incorporació de la variable de la discapacitat de forma més àmplia representa un avenç polític assolit gràcies a la incidència del moviment feminista. Els resultats de l’informe evidencien que les situacions de maltractament no només agreugen les patologies preexistents, sinó que se situen com a l’origen de noves discapacitats.
L’estudi desvetlla que el 14,8% de les dones amb un grau reconegut igual o superior al 33% ha patit violència física per part d’alguna parella, una xifra que se situa en el 9,7% en el cas de les ciutadanes sense discapacitat. Aquesta tendència a l’exposició augmenta fins a arribar al 18,2% quan el grau de discapacitat és igual o superior al 65%, confirmant la relació directa entre ambdós factors. La dada més alarmant de la investigació revela que el 18,1% de les dones maltractades que tenen una discapacitat afirma que aquesta condició és una conseqüència directa de les agressions viscudes. Davant d’això, la presidenta de la confederació, Marta Valencia, manifesta: “La violència no solo vulnera drets, també deja secules permanents i pot convertir-se en l’origen de situacions de discapacitat o inclús agravar les discapacitats ja existents. Les dones amb discapacitat seguim sent les grans invisibles de la violència machista”.
Desigualtat econòmica, barreres accessibles i reclamacions polítiques
L’afectació també es trasllada a altres àmbits de la llibertat personal. La violència sexual afecta el 11,3% de les dones d’aquest col·lectiu enfront del 8,2% de la resta de la població femenina, mentre que la violència econòmica colpeja el 19,2% de les dones amb un grau de discapacitat del 65% o superior, superant el 12,4% registrat en les dones sense discapacitat. Des de l’organització remarquen que aquestes mètriques responen a desigualtats creuades per elements de discriminació com la pobresa, l’entorn rural, l’edat, la institucionalització o la dependència de tercers. “No estem davant de casos aïllats, sinó davant d’una violència estructural que impacta directament sobre la salut, l’autonomia i la vida de les dones amb discapacitat”, assevera Marta Valencia, denunciant que la manca d’accessibilitat i la infantilització bloquegen la protecció efectiva. La portaveu afegeix que “les dones amb discapacitat enfrontem més violència i més barreres per sortir de ella, perpetuant-se en el temps dicha violència i els efectes i conseqüències que la mateixa té en la salut de les dones que la viuen”.
Per revertir aquesta situació invisible, la federació exigeix una transformació transversal en les polítiques de reparació i prevenció públiques. Entre les demandes principals destaca la necessitat de reforzar la formació específica en gènere i discapacitat en els sectors judicial, sanitari, policial, social i educatiu. Així mateix, es reclama el disseny de mecanismes de detecció precoç i l’obligació d’incorporar la perspectiva de discapacitat i l’accessibilitat universal en tots els recursos d’atenció. Finalment, l’entitat demana que es prioritzi el finançament provinent dels fons del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere per finançar directament els programes de sensibilització i acompanyament gestionats per les pròpies associacions de dones amb discapacitat.
