La bretxa en la internacionalització de l’educació superior continua sent una assignatura pendent per a l’estudiantat amb necessitats especials. Segons ha alertat la cap de Promoció del Talent Jove de la Fundació ONCE, Silvia Duarte, actualment només un testimonial 0,4% dels 25.000 universitaris amb discapacitat a Espanya participa en el programa Erasmus+. Aquesta xifra, que es tradueix en una estimació d’amb prou feines 100 alumnes l’any, posa de manifest les barreres invisibles que persisteixen malgrat els avenços legislatius recents.
Durant la seva intervenció en el projecte #HistoriasdeCohesión de Servimedia, Duarte ha subratllat que, tot i que s’ha millorat respecte a la dècada passada —quan la participació era d’un gairebé inexistent 0,1%—, el volum de mobilitat segueix sent massa “petit”. La responsable de la Fundació ONCE ha lamentat la manca de dades reals i ha anunciat negociacions amb el Servei Espanyol per a la Internacionalització de l’Educació (SEPIE) per realitzar un estudi que permeti obtenir una “foto” precisa de la situació actual.
Sobrecostos i falta de coordinació
Un dels principals esculls per a aquest col·lectiu són els elevats costos econòmics derivats del suport personal, l’allotjament accessible i els productes de suport. “És molt important entendre que les persones amb discapacitat han de fer front a sobrecostos”, ha assenyalat Silvia Duarte, qui també ha destacat la “incertesa” que senten els joves davant la falta d’estàndards comuns a les universitats europees. Segons la directiva, no saber si un campus serà autònom o accessible és una barrera que resulta “més empinada que qualsevol graó”.
L’experiència de Jon del Río, estudiant d’Economia de la Universitat Carlos III amb trastorn bipolar que va realitzar una estada a Munic, il·lustra aquesta realitat. Tot i qualificar l’experiència de “diferent i enriquidora”, el jove ha denunciat l’existència de “polítiques asimètriques” entre les institucions d’origen i de destí. Del Río ha trobat a faltar una coordinació real per establir paràmetres comuns, com ara l’adaptació dels exàmens, malgrat el suport rebut per les Beques Oportunitat de la Fundació ONCE.
Davant d’aquest escenari, s’ha editat una guia amb 38 indicadors perquè les universitats europees puguin autoavaluar la seva inclusió. Tot i que la nova Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) ja empara aquests programes de mobilitat per a tothom, Silvia Duarte ha estat clara en el seu diagnòstic final: “Falten moltes vides per enriquir i necessitem canviar encara més ments perquè la universitat europea sigui un espai inclusiu”. Des del 2014, programes com les Beques Oportunitat han destinat 1,3 milions d’euros a 221 alumnes, però el camí cap a una inclusió autèntica encara requereix una acció comunitària més ferma.
