L’actual context d’inestabilitat econòmica global ha encès totes les alarmes en el sector de la discapacitat intel·lectual. Plena Inclusión España ha llançat un crit d’alerta urgent a les administracions estatals i autonòmiques davant l’asfixia financera que pateixen les seves 950 associacions. L’entitat denuncia que l’increment descontrolat dels preus del gasoil, l’electricitat i productes bàsics com l’alimentació —agreujat pel conflicte a l’Iran— està posant en perill la sostenibilitat de 4.000 centres i serveis arreu de l’Estat.
La presidenta de l’organització, Carmen Laucirica, ha estat contundent en descriure la precarietat que afronten les entitats d’atenció directa. Segons Laucirica, “les successives crisis han anat augmentant els costos a què han de fer front organitzacions socials com la nostra. La revisió anual de preus per part de les administracions no cobreix els mínims exigibles”. En aquest sentit, la directiva ha exigit solucions immediates als poders públics que financen aquests serveis essencials per a un col·lectiu especialment vulnerable.
Una missió “impossible” sense recursos suficients
La crisi de preus coincideix amb un moment de transformació del model d’apoderament de les persones amb discapacitat. Tot i que el sector comparteix els nous marcs normatius que aposten per la desinstitucionalització i la personalització dels suports, l’entitat adverteix que sense el finançament adequat aquests canvis són inviables. A més, les associacions han d’assumir les pujades del Salari Mínim Interprofessional i les millores del conveni col·lectiu, fet que agreuja encara més la seva situació financera.
“Si no s’acompanyen amb recursos necessaris, la nostra missió de garantir drets inclusius i la qualitat de vida a desenes de milers de persones amb discapacitat intel·lectual i a les seves famílies, es converteix en una missió impossible”, ha sentenciat Laucirica.
El sector reclama un Pla Estatal de suport
Davant d’aquest escenari, Plena Inclusión España, en sintonia amb les plataformes del Tercer Sector, reclama la posada en marxa d’un programa de suport urgent. Aquest pla hauria de recollir, com a mínim, els següents punts clau:
- Un procés d’equiparació salarial entre el personal de les entitats sense ànim de lucre i el del sistema públic de serveis socials.
- L’establiment d’un sistema de revisió de preus vinculat a la inflació real que permeti afrontar crisis sanitàries o humanitàries.
- La fixació de preus basats en costos reals i la derogació de la llei de desindexació.
- Un pla d’inversió destinat a la renovació d’instal·lacions i equipaments de la xarxa de serveis.
Secció patrocinada per
