El sistema social de Catalunya viurà un punt d’inflexió aquest 2026 amb la dotació pressupostària més elevada de la seva història. La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha desgranat avui al Parlament uns comptes que ascendeixen a 4.248 milions d’euros, xifra que suposa un increment de 930 milions respecte a l’exercici del 2023. Aquest impuls financer es vertebra en cinc pilars estratègics: l’erradicació de la pobresa, la protecció de la infància, la implantació d’un nou model de cures, l’enfortiment del vincle amb el món local i l’equiparació salarial dels professionals del sector.
Durant la seva compareixença, la titular del departament ha posat en relleu la transcendència d’aquestes xifres per a la cohesió del país. “Aquests comptes ens ha de permetre construir un veritable sistema social conjuntament amb el món local i el tercer sector i amb el reforç necessari dels treballadors i les treballadores del sector. És un pressupost històric i molt necessari. Catalunya el necessita per avançar en la millora dels serveis públics”, ha declarat Martínez Bravo. La consellera ha volgut destacar que el 96,5% de la inversió repercuteix directament en la ciutadania, consolidant el departament com el tercer amb més pes econòmic de tot el Govern.
Ofensiva contra la pobresa i blindatge a la infància
L’estratègia de la Generalitat de Catalunya per al 2026 posa el focus en la vulnerabilitat econòmica. Es destinaran 496 milions d’euros a prestacions, amb una aposta clara per la gestió conjunta de l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania. Així mateix, s’activaran 30 milions d’euros per combatre el sensellarisme i es mobilitzaran 880 milions d’euros transversals per lluitar contra la pobresa infantil. En l’àmbit de la protecció de menors, la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència rebrà 111 milions d’euros, mentre que la xarxa de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) es reforçarà amb 73,2 milions per ampliar plantilles. A més, es preveu la finalització de sis noves unitats Barnahus per a l’atenció integral a víctimes de violència sexual.
Pel que fa al model de cures, la inversió en autonomia personal s’enfila fins als 2.587 milions d’euros. Amb l’objectiu de reduir les llistes d’espera en dependència i discapacitat, el Govern injectarà 25 milions addicionals per a la contractació de personal valorador. El pla d’infraestructures inclou la creació de 3.000 noves places residencials i l’impuls de 15 residències de titularitat pública, acompanyat d’un increment del 20,3% en el finançament de l’atenció domiciliària.
Dignificació laboral i aliança amb el territori
Un dels anuncis més rellevants de la jornada ha estat la partida de 150 milions d’euros destinada a la millora salarial i de les condicions laborals dels treballadors del sector social. Aquesta mesura s’implementarà mitjançant un nou sistema de tarifes que obligarà les entitats proveïdores de la Xarxa de serveis socials d’atenció Pública a traslladar aquests increments als empleats. “Fem un pas decisiu cap a la dignificació de les professionals del sector social”, ha subratllat la consellera.
Finalment, la relació amb les administracions locals també rebrà un impuls significatiu. El Departament de Drets Socials i Inclusió destinarà 450 milions d’euros als convenis amb ajuntaments i consells comarcals, un augment del 35,6% que busca garantir la proximitat dels serveis. Per la seva banda, les entitats del Tercer Sector Social comptaran amb 130 milions d’euros per finançar projectes d’inclusió en la propera convocatòria d’ajuts. Segons Mònica Martínez Bravo, “aquests pressupostos enforteixen l’estat del benestar per donar resposta a les preocupacions de les persones i als reptes socials que ha d’afrontar Catalunya”.
