La directora del Pacte Nacional de Salut Mental, Laia Arnal Arasa, va comparèixer ahir tarda davant la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya per informar sobre el desenvolupament i les accions de l’estratègia adreçada específicament als joves. Durant la seva intervenció, Arnal ha subratllat la necessitat de la implicació de tots els sectors davant d’“un problema complex que requereix solucions complexes”, i ha afegit que per fer-hi front “cal un canvi de mirada que passa per fer un abordatge integral, transversal i coordinat entre tots els agents implicats”.
Així mateix, Arnal ha explicat que el sistema es troba immers en una profunda transformació: “Fins ara parlàvem d’un sistema de salut mental i el que estem construint és un sistema comunitari que no només faci intervenció sinó també prevenció, promoció i predicció”.
Anuncis per a l’estratègia de país
La directora ha aprofitat la seva compareixença per fer dos anuncis rellevants que es materialitzaran en els pròxims dos anys. Per una banda, la creació de l’Observatori de la Salut Mental, un nou organisme des d’on s’avaluarà l’impacte i l’eficàcia de les polítiques públiques que s’han desplegat en l’àmbit de la salut mental; i d’altra banda, l’elaboració d’un Atles de la Salut Mental: Es tractarà d’un recopilatori amb tots els recursos i la informació disponible. Arnal ha destacat la responsabilitat de “crear un espai on tota la ciutadania pugui trobar tota la informació i els recursos d’una manera fàcil i directa a través de tots els canals”.
Els problemes de salut mental han esdevingut un dels principals reptes socials i sanitaris a escala global. A Catalunya, les dades reflecteixen una situació preocupant, amb més d’un milió de persones que conviuen amb algun problema de salut mental. L’activitat als Centres de Salut Mental Infantil Juvenil (CSMIJ) ha registrat un increment del 24%, els ingressos hospitalaris han augmentat un 40%, i els casos d’ansietat i depressió en joves han crescut un 30%. En el seu conjunt, el 30% dels joves manifesten tenir un problema de benestar emocional.
Davant d’aquestes xifres, el Govern treballa de forma coordinada amb tots els actors per transitar d’un enfocament merament assistencial a un de participatiu, on la persona afectada esdevé part activa del seu procés de recuperació. Aquesta transformació es gestiona sota el paraigua del Pacte Nacional de Salut Mental, una estratègia de país impulsada el 2022 que és la primera a Europa a implicar tots els departaments de la Generalitat, les entitats, els municipis i la societat civil.
Durant el 2025, ja s’han activat 168 actuacions amb tots els departaments de la Generalitat implicats, de les quals 40 estan directament adreçades a la població més jove. S’han mobilitzat més de 10 milions d’euros per a futures mesures.
Entre els programes que han demostrat un major èxit, destaquen:
- Pla de Prevenció del Suïcidi a Catalunya (PLAPRESC): Una iniciativa valorada com un èxit en matèria de prevenció, promoció i acompanyament a les famílies i supervivents.
- Obro Feel: Un xat de suport emocional que ofereix assistència telefònica gratuïta i universal, i que aquest any ha donat suport immediat a més de 900 joves.
- Programa Henka: Enfocat a la promoció del benestar i la prevenció entre joves dins la comunitat educativa i familiar. Aquest any ha duplicat els seus efectius amb la incorporació de 88 nous centres i la previsió d’atendre 20.000 alumnes.
- Programa Ocell de Foc: Dins l’àmbit laboral, aquest programa treballa per la reinserció i la recuperació dels itineraris formatius. L’any passat va comptar amb la participació de 40.000 persones.
