Josep Rull, president del Parlament de Catalunya, parla amb claredat sobre el repte d’aconseguir una societat més inclusiva. Des de la seva experiència personal com a pare d’un fill amb autisme, defensa que la política és una eina poderosa per transformar vides i reivindica la necessitat d’un Parlament exemplar en accessibilitat i representació. En aquesta conversa, el President Rull explica el pla d’accessibilitat que impulsa la Mesa, reflexiona sobre els reptes socials i culturals en matèria de discapacitat i comparteix la seva visió sobre com garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom
Qui és Josep Rull?
Soc terrassenc, pare de dos fills, llicenciat en Dret, servidor públic que he cregut sempre que la política és l’instrument per millorar la vida de les persones, els seus drets i la dignitat humana. I que la millor manera que té Catalunya per oferir oportunitats de progrés i benestar per tots els catalans és que pugui esdevenir un país independent dins d’Europa. Avui tinc l’honor de ser el president del Parlament de Catalunya, primera institució del país on rau la sobirania del poble català, i que vull que sigui cada dia més oberta, inclusiva i propera.
Què és per tu una discapacitat?
Una realitat de la diversitats humana que posa a prova la nostra capacitat col·lectiva d’inclusió i de garantir la igualtat a tots els ciutadans. Per això hem de treballar per un entorn que permeti a tothom desenvolupar-se plenament, amb dignitat i amb igualtat d’oportunitats.
Tens alguna persona propera diagnosticada d’alguna discapacitat?
Sí, el meu fill gran, el Bernat, té trastorn de l’espectre autista, un 33% de discapacitat. Un noi extraordinari, brillant, inspirador.
Com creus que el Parlament pot ajudar a fer una societat més inclusiva?
El Parlament ha de ser exemplar, referent. Perquè és la institució que projecta el país que volem. Des del Parlament podem impulsar lleis que garanteixin drets, fomentin la igualtat d’oportunitats i assegurin recursos suficients. Però també hem de donar exemple amb fets: amb accessibilitat real, amb llenguatge inclusiu, amb una representació diversa i amb espais oberts al diàleg amb les entitats i les persones amb discapacitat.
Ens podries fer un resum del Pla d’accessibilitat que la Mesa del Parlament està impulsant?
El Pla d’accessibilitat que estem treballant té com a objectiu convertir el Parlament en una institució plenament inclusiva, tant des del punt de vista físic com comunicatiu i tecnològic. Ara mateix s’està fent un estudi que ens permeti disposar d’una diagnosi exacta de quin és l’estat actual en aquest àmbit, detectar si hi ha mancances i quines oportunitats tenim per tenir un pla d’accessibilitat 360. Aquest estudi l’estan fent les mateixes entitats i federacions que treballen amb persones amb discapacitats –que van guanyar el concurs públic. I això ens ha de permetre tenir un informe molt acurat que ens indiqui quines mesures s’han de prendre –si és que cal- en relació amb la mobilitat dins l’edifici, l’accessibilitat digital, la formació del personal i la millora dels protocols d’atenció. Volem que el Parlament sigui un model per a totes les institucions del país, no només per complir la llei, sinó per convicció ètica i democràtica.
Creus que el Parlament es troba adaptat per a persones amb discapacitat i quines mancances hi trobes?
Com li deia, volem ser referents. El Parlament ja ha fet molts avenços en aquest sentit –per exemple, adaptació de l’hemicicle per persones amb mobilitat reduïda, llengua de signes als plens i actes,…- però encara queda camí per recórrer. Hem de tenir en compte que el Palau del Parlament és un edifici històric, amb tots els reptes que planteja, però més enllà de les possibles barreres arquitectòniques hem de pensar també en sistemes de participació efectiva de totes les persones o en mecanismes de sensibilització i visibilització.
Des del Parlament hem de donar exemple amb fets: amb accessibilitat real, amb llenguatge inclusiu, amb una representació diversa i amb espais oberts al diàleg amb les entitats i les persones amb discapacitat
Quins penses que són, a nivell cultural, social, comunicatiu, institucional o educatiu, els principals reptes de la societat respecte la discapacitat?
Segurament cal insistir en aquesta qüestió de la visibilització. Com a president crec que puc ajudar a conscienciar sobre aquesta qüestió i ajudar a visibilitzar aquesta diversitat, contribuir en la presència normalitzada en tots els àmbits. I per això m’he vist amb moltes entitats que treballen amb persones amb discapacitat, per poder fer d’altaveu de peticions o necessitats, però també per poder traslladar-ho i treballar-ho aquí al Parlament..
President, com a segona autoritat del país, què et semblaria que per llei cada llista electoral que es presenti a les eleccions al Parlament hi hagi obligatòriament persones amb diversitat funcional?
Seria una bona manera de garantir una representació real de la societat al Parlament i, per això, cal que pugui fer-ho amb tots els recursos i condicions perquè pugui exercir el càrrec, d’accessibilitat, suport tècnic, material adequat… Perquè no és només una qüestió de presència a llistes o al Parlament, sinó que la seva participació pugui ser realment efectiva. Al Parlament avui hi ha un diputat cec, l’Isaac Padrós, molt actiu, que també ajuda a visibilitzar aquesta realitat que dèiem.
Com valores la tasca de les entitats del tercer sector i com podem ajudar-les?
El tercer sector i totes les entitats que en formen part són l’ànima d’aquest país. El tercer sector és una xarxa sòlida que és fonamental per garantir la base mateixa de l’estat del benestar. Ara al Parlament de Catalunya estem tramitant lleis importants com la llei del tercer sector i la llei de concertació que seran absolutament determinants. I, alhora, hem d’avançar amb qüestions com l’equiparació salarial entre els àmbits del sector social i sanitari.
Quin consell li donaries a algú jove diagnosticat amb discapacitat que vol dedicar-se a la política?
Segurament li diria que sigui persistent i que lluiti per aquesta vocació, perquè com he dit, la política, les eines democràtiques com la política, són un dels instruments més poderosos per millorar la vida de les persones. I que un jove diagnosticat amb discapacitat perseveri per fer sentir la seva veu en aquest camí.
Què els diries a les famílies de persones amb diversitat funcional que es mostren indiferents a la política perquè pensen que aquesta sovint retalla l’esperança de vida i el benestar de la persona?
Insistiria en el que deia abans, que participar de la política i de les eines que ens dona la democràcia és una bona manera per canviar el món, d’incidir, de fer que Catalunya sigui un país millor i digne.
Quins són els teus referents?
Robert Kennedy, Nelson Mandela i Jordi Pujol. Tots tres posaven les persones i la seva dignitat per damunt de tot.
Què et sembla l’existència del Diari de la DisCapacitat?
Una iniciativa excepcional i imprescindible, i una altra de les vies per incidir en l’opinió pública i donar visibilitat a la diversitat del país i la importància d’escoltar totes les veus. Feu una feina de servei públic molt necessària.
