Un grup d’afiliats a l’ONCE de Vilanova i la Geltrú, està impulsant a aquesta localitat una campanya integral de sensibilització ciutadana que combina la formació escolar amb la reivindicació d’una via pública lliure de barreres. Aquesta campanya ja s’ha presentat en reunió a diverses regidories de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú amb la petició que s’estengui a les escoles. Actualment, els impulsors estan a l’espera de la resposta de les diferents juntes escolars per implementar els tallers.
Atès que les problemàtiques d’accessibilitat afecten tot el territori, la campanya no està dirigida exclusivament a la ciutat impulsora. L’objectiu d’aquesta és que s’escali i es pugui replicar a tot Catalunya per aconseguir un impacte significatiu en la defensa de l’autonomia de les persones cegues. El col·lectiu de persones cegues demana a les administracions prioritzar el manteniment de les voreres, complir i fer complir la legislació d’accessibilitat i garantir el finançament de serveis essencials per a la seva autonomia.
Un taller per a les escoles
La campanya es fonamenta en dos pilars: un taller escolar i un manifest cívic i polític. El taller de sensibilització, anomenat «Descobrim el món sense veure-hi”, té un format vivencial, dinàmic i participatiu, amb una durada d’una hora a una hora i mitja. Els seus objectius principals són fomentar el respecte i la comprensió envers les persones cegues i amb discapacitat visual, mostrar la seva vida quotidiana des d’una perspectiva positiva i real, i ensenyar les eines per a l’autonomia com ara el bastó blanc, el gos guia i la tecnologia accessible.
El taller per a alumnat de primària i secundària inclou seccions com la benvinguda, l’explicació de què significa ser cec (diferenciant entre ceguesa total i baixa visió), les eines d’autonomia, la tecnologia accessible i un testimoni personal. Entre les activitats pràctiques es troba la demostració de l’ús del bastó blanc i la possible presentació d’una persona amb el seu gos guia, subratllant que aquest «és un company de feina i de vida», no una mascota. Es fa una reflexió final amb el missatge clau que «La ceguesa no ens limita tant com els prejudicis. Quan hi ha empatia, tothom hi guanya». Un altre missatge a transmetre és que «Ser cec no vol dir viure pitjor, sinó viure d’una altra manera».
Un manifest cívic i polític
El manifest dirigit a alcaldes, regidors, partits polítics i entitats subratlla que l’entrada en vigor de l’1 de març de 2024 del Codi d’Accessibilitat de Catalunya (Decret 209/2023) obliga a les administracions a fer complir la llei per a la protecció de les persones amb discapacitat visual. El document denuncia que malgrat «tímides millores» l’aplicació del codi encara és insuficient i la manca de compliment legal «deixa milers de persones desemparades».
El text exposa que la seguretat a les voreres, l’espai principal de circulació, sovint és descurada pels municipis que prioritzen les calçades, malgrat que «Un desperfecte o un obstacle pot ser un perill molt greu i un risc de caiguda». Per exemple, la normativa exigeix deixar un espai lliure de 1,80 metres al llarg de la façana per al pas segur amb bastó o gos guia, i una alçada lliure sense obstacles de 2,20 metres. Una altre exemple d’incompliment de la normativa és l’espai públic que es troba constantment envaït per objectes mòbils com cadires, bicicletes, testos, cartells publicitaris i vehicles, que «anul·len l’orientació que moltes persones cegues obtenen en seguir la línia de la façana».
El manifest també ofereix una guia de bones pràctiques, ja que la desinformació és una de les barreres més grans. Es demana a la ciutadania que sempre es pregunti «Necessites ajuda?» abans de tocar o agafar una persona cega, i que s’ofereixi el braç com a guia. A més, s’insta a evitar indicacions confuses com «és allà» o «passa per aquí tot recte», utilitzant en el seu lloc referències físiques clares, com ara: «A dos metres a la teva dreta hi ha un graó» o «La porta és just davant teu». Finalment, es demana el respecte de les eines de guiatge, com el bastó i el gos pigall, ja que són essencials per a les persones amb ceguesa o baixa visió.
