Una investigació d’avantguarda, liderada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha presentat una sèrie de propostes per millorar significativament l’accessibilitat cognitiva i sensorial del transport aeri per a les persones autistes. L’estudi, anomenat Paths to Stress-Free Air Travel for Autistic Passengers (PATHS) i finançat per la convocatòria UOC Research Accelerator 2025, ha examinat l’experiència de més de 300 adults autistes i famílies de Catalunya per mapejar els reptes que afronten en els viatges en avió.
El viatge en avió sovint genera alts nivells d’estrès en les persones autistes, un col·lectiu que representa entre l’1% i el 3% de la població. Els aeroports són entorns que fàcilment poden resultar aclaparadors a causa de factors com l’acumulació de gent i les cues, les presses, els imprevistos i els retards, els canvis de temperatura, les olors intenses (per exemple, al pas pel duty free), els eixugamans sorollosos dels lavabos i l’excés d’interacció amb un personal que, sovint, té poca experiència en l’acompanyament al col·lectiu autista. Aquests elements desencadenen una sobrecàrrega sensorial sostinguda que esgota les funcions executives del viatger durant hores o dies, des de la planificació fins a l’arribada a la destinació final.
Aquesta anàlisi preliminar subratlla que l’estrès de les persones autistes es manté elevat de manera constant al llarg de tot el trajecte, a diferència de la població general. Els moments de màxima tensió se situen en la fase de preparació i durant l’aterratge, creant un «efecte de bola de neu acumulativa» que no es dissipa fins a l’arribada. El Dr. Pere Suau Sánchez, catedràtic de gestió del transport aeri de la UOC i coinvestigador principal del projecte, assegura que “és la primera recerca que considera l’enfocament porta a porta —des de la preparació del viatge fins a la destinació final— en viatges de persones autistes”. A més, destaca l’enfocament ampliat de l’estudi: “considerem diversos perfils de persones autistes —homes, dones, nens i nenes—, quan fins ara la majoria d’estudis s’han centrat majoritàriament en els infants i les famílies”. El Dr. Suau Sánchez explica que la iniciativa va néixer de la col·laboració d’un equip multidisciplinari (gestió, psicologia i arquitectura) per contribuir amb “una guia de referència per als gestors aeroportuaris i les companyies aèries”, aprofitant l’interès creixent del sector de l’aviació en les «capacitats invisibles».
La Dra. Paula Morales Hidalgo, professora lectora del Departament de Psicologia de la URV i coinvestigadora principal, posa èmfasi en l’orientació ecològica del PATHS: “L’autisme és una discapacitat psicosocial i sovint invisibilitzada. Això fa que la persona autista hagi de fer un esforç constant per adaptar-se a una societat pensada per a la majoria, en lloc que sigui l’entorn qui s’ajusti a les seves necessitats”. Segons la Dra. Morales Hidalgo, el projecte no demana a la persona autista que canviï o adquireixi noves habilitats, sinó que “avaluem com el context s’adapta a les seves necessitats i com pot millorar aquest ajust per ser realment inclusiu” per tal d’eliminar barreres i millorar-ne el benestar.
Una de les troballes més significatives de la recerca és la definició de quatre perfils diferents de viatgers autistes mitjançant tècniques d’anàlisi de clústers, cosa que evidencia la necessitat de suports flexibles i personalitzats.
El grup més nombrós (Persona A: «sota pressió durant tot el viatge«, 54% adults autistes, 46% persones cuidadores, viatge moderat) mostra un estrès constant al llarg de tot el trajecte i fa menys ús de tècniques d’autoregulació i assistència. El segon grup (Persona B: «amb més sobrecàrrega sensorial a l’aeroport«, majoritàriament adults autistes que viatgen poc) concentra l’ansietat en la primera meitat del viatge (seguretat i entorn sensorial) i es beneficiaria especialment de sales tranquil·les, ja que tenen molèsties sensorials altes. El tercer grup (Persona C: «amb més necessitat d’informació i planificació«, 88% adults autistes amb viatges infreqüents) experimenta tensió extrema en la planificació i la preparació, i sent malestar a la cabina i a l’arribada. En ser inexperts, desconeixen els beneficis de les acomodacions i depenen més de l’autoregulació. Finalment, el grup més petit (Persona D: «experta amb més reptes a la cabina i en la interacció«, viatgers instruïts i freqüents, lleugera majoria de persones cuidadores) sofreix menys tensió en la planificació gràcies a les seves rutines i estratègies. Tot i això, són el grup amb més malestar en l’àmbit de la interacció amb el personal i el control de seguretat, i a la cabina de l’avió.
A més de les dades quantitatives, els grups focals amb adults autistes i famílies han permès identificar necessitats transversals i proposar millores concretes. Les recomanacions clau inclouen la formació del personal (no només en protocols, sinó en sensibilització profunda sobre discapacitats invisibles), l’accés a informació accessible, visual i anticipada per reduir la incertesa, la millora de la senyalització i el wayfinding (orientació i navegació) amb sistemes intuïtius, i l’establiment d’espais de calma i regulació sensorial distribuïts per les terminals. Els participants van insistir en la importància de la flexibilitat, esmentant exemples com la possibilitat d’escollir el moment d’embarcament (al principi o al final) o la d’optar per un distintiu discret a la targeta d’embarcament en lloc d’un collaret visible per respectar la diversitat individual.
El projecte PATHS s’alinea amb el Codi d’accessibilitat de Catalunya (Decret 209/2023), que reconeix per primera vegada l’accessibilitat cognitiva de manera explícita, i amb la recent Llei de Mobilitat Sostenible aprovada pel Congrés dels Diputats el 8 d’octubre de 2025, que requereix l’adaptació dels sistemes de mobilitat a totes les persones amb discapacitat. La investigació ha utilitzat una metodologia mixta amb enquesta, tres grups focals i una reflexió celebrada el 14 d’octubre a Barcelona, la jornada «Viatges en avió i autisme: cap a un transport aeri inclusiu». Aquesta jornada va reunir persones autistes, famílies, la comunitat acadèmica i representants de la indústria com Aena i Vueling Airlines, i associacions com Espectre Autista-Asperger de Catalunya i Aprenem Autisme. Aena i Vueling, col·laboradores en el projecte, han manifestat “un interès i una implicació totals per entendre quins són els factors d’estrès exactes i per rebre recomanacions directes”.
El projecte, amb la participació també de la Dra. Raquel Colacios Parra, investigadora en urbanisme de la UOC, entra ara en la seva fase final d’anàlisi de dades i elaboració d’un informe de recomanacions per a la indústria. Les propostes s’estan classificant per la seva viabilitat. Entre les mesures a curt termini hi ha la substitució dels eixugadors de mans sorollosos per tovalloletes de paper, la regulació de la intensitat de la llum i la provisió d’informació visual accessible, així com canviar el mobiliari per crear zones de descans. A llarg termini, es consideren millores en la senyalització, l’ús d’il·luminació natural, materials no reflectors, formació contínua del personal i la implementació de tecnologia com els nous escàners que eviten retirar objectes de l’equipatge. L’objectiu final del projecte PATHS és que “la persona autista és la que s’ha d’adaptar a un entorn normatiu i caòtic” sigui superat i construir un transport aeri que “reconegui i respecti la diversitat de necessitats de totes i tots els passatgers”. Els resultats seran publicats en un article científic.
